Xuletes per usar amb Fedora

Ara que és estiu i tinc prou temps, us pose algunes ordres comentades que he recopilat per modificar el meu Fedora 28 i fer-lo més amigable. Estan tretes del fòrum d’ajuda de Fedora anglès.

  • Per posar els repositoris de tercers useu l’ordre:

sudo dnf install fedora-workstation-repositories

  • Per habilitar els repositori de Chrome  a la llista de repositoris de tercers, usem l’ordre:

sudo dnf config-manager --set-enabled google-chrome.repo

  • Per instal·lar chrome usem l’ordre:

sudo sudo dnf install google-chrome

Ara ja podrem entrar en alguna pàgina on Firefox dona problemes.

  • Anem aveure la targeta gràfica ( o targetes) que tenim al sistema amb l’ordre:

lspci |grep -E 'VGA|3D'

veurem una resposta (millor) o dues ratlles (problemes):

00:02.0 VGA compatible controller: Intel Corporation HD Graphics 530 (rev 06)
01:00.0 3D controller: NVIDIA Corporation GM107M [GeForce GTX 960M] (rev a2)

1) Si sols teniu la targeta NVIDIA seguiu la ratlla de sota per habilitar el repositori de NVIDIA .

  • Per habilitar el repositoris de NVIDIA a la llista de repositoris de tercers usem l’ordre:

sudo dnf config-manager --set-enabled rpmfusion-nonfree-nvidia-driver.repo

Ara ja podeu de forma gràfica, anant a Aplicacions-> Eines del sistema -> Programari, i posar els controladors per la vostra targeta NVIDIA.

Ara ja podreu reiniciar l’ordinador i funcionaran els controladors per a jugar.

2) Ara bé si teniu dos ratlles i dos targetes, una NVIDIA i una INTEL, és possible que el vostre ordinador es quede en negre quan intenteu entrar després de posar la contrasenya , per que el sistema no sap quina targeta gràfica usar. Si aquest el cas és pot arreglar. Sols heu de prémer les 3 tecles següents al mateix temps CTRL+ALT+F1 entrar en un terminal i posar el vostre nom d’usuari (premeu Enter) , quan us ho demane la vostra contrasenya (i premeu Enter). Ja us heu loguejat però no teniu cap targeta gràfica en marxa. Per iniciar el mode gràfic d’emergència escriviu startx ( i premeu Enter). Ara ja podreu una vegada ha arrancat el mode gràfic  habilitar els repositoris de tercers, el repositori de NVIDIA i instalar els controladors de NVIDIA (com s’explica una mica més amunt en aquesta pàgina), i reiniciar el sistema.

  • Ordre per posar repositoris multimèdia (serveixen per qualsevol Fedora modern):

sudo dnf -y install ⚋nogpgcheck http://download1.rpmfusion.org/free/fedora/rpmfusion-free-release-$(rpm -E %fedora).noarch.rpm http://download1.rpmfusion.org/nonfree/fedora/rpmfusion-nonfree-release-$(rpm -E %fedora).noarch.rpm

  • Ordre per posar els controladors multimèdia:

sudo sudo dnf install gstreamer1-{ffmpeg,libav,plugins-{good,ugly,bad{,-free,-nonfree}}} --setopt=strict=0

  • Ordre per posar el VLC per veure vídeos:

sudo dnf install vlc

  • Ordre per instal·lar gnome-tweak-tool per modificar l’escriptori Gnome:

sudo dnf install gnome-tweak-tool

Aneu a accessoris , ajustaments i a la pestanya extensions marqueu: Applications menu, Place status indicator i Windows list. D’aquesta forma el Gnome s’assemblarà a les versions més clàssiques que a mi m’agraden.

El escriptori s’assemblarà a aquest:

  • Ordres per posar el java per fer anar LanguageTool:

Baixeu java des de: https://www.java.com/en/download/linux_manual.jsp
cd Baixades
sudo rpm -ivh jre-8u171-linux-x64.rpm
sudo alternatives --config java
sudo alternatives --config javac
sudo alternatives --list | grep /usr/java
sudo alternatives --config javac
java -version

Descomprimiu el zip. en baixades i aneu dins la carpeta on és el fitxer:

cd /home/usuari/LanguageTool-4.2

Proveu-lo amb l’ordre:   java -jar languagetool.jar

  • Per posar el languagetool al menú instal·leu el editor de menus «menulibre» amb l’ordre:

sudo dnf install menulibre

Executeu menulibre des del terminal: menulibre , Pulseu + per afegir un enllaç nou al programa que voleu, poseu l’ordre per arrancar el binari a la carpeta on hageu deixat el programa de forma definitiva, la carpeta des d’on es llegiran fitxers a corregir , poseu una icona nova que hageu baixat d’internet, deseu el menú nou. Mira l’exemple:

  • A l’arrancar el programa veurem quelcom semblant a:
  • Per actualitzar el sistema entrem al terminal i executem l’ordre:

sudo dnf update

  • Anem a veure una cosa una mica més complicada.  Com desinstal·lar el tercer kernel que a vegades tens a l’arranc quan actualitzes el sistema.

Per comprovar quin kernel estas executant ara ho fas amb l’ordre:

uname -sr

Veuràs quelcom semblant a:

Linux 4.16.11-300.fc28.x86_64

Ara et caldrà comprovar quins kernels tens al teu sistema amb l’ordre:

rpm -q kernel

Veuràs una llista semblant a aquesta:

kernel-4.16.8-300.fc28.x86_64
kernel-4.16.9-300.fc28.x86_64
kernel-4.16.11-300.fc28.x86_64

Pots desinstal·lar-ne un i deixar els dos més moderns, per seguretat, amb l’ordre:

sudo dnf remove $(dnf repoquery --installed --latest-limit=-2 -q)

 Ara pots comprovar amb l’ordre:

rpm -q kernel

que els kernels que et queden son:

kernel-4.16.9-300.fc28.x86_64
kernel-4.16.11-300.fc28.x86_64

Aquesta entrada serà útil als usuaris que venen de Ubuntu i volen provar una distribució, Fedora, que és moderna i funciona molt bé, però on les coses es fan de forma diferent a Ubuntu.

Instal·lació eXe 2.2 en Fedora 28

Ha eixit la versió d’eXelearning 2.2. Us pose les instruccions per instal·lar-lo en Fedora 28 que és on l’he provat. Us done les instruccions per fer-ho amb un terminal.

1) Aneu a la carpeta on voleu baixar eXe 2.2:

cd Baixades

2) Baixeu eXe:

wget http://descargas.educalab.es/cedec/exe_learning/2.2/intef-exe-2.2-1.el7.i686.rpm

3) Instal·leu les dependencies per Fedora 28:
sudo dnf install mimetex python-cssmin python-requests-oauthlib python-rjsmin python-suds python-webassets python-zope-interface

En acabar d’instal·lar les dependències veureu.

instal·lats:
mimetex.x86_64 1.74-10.fc27
python2-cssmin.noarch 0.2.0-9.fc28
python2-requests-oauthlib.noarch 0.8.0-4.fc28
python2-rjsmin.x86_64 1.0.12-9.fc28
python2-suds.noarch 0.7-0.7.94664ddd46a6.fc28
python2-webassets.noarch 0.12.1-4.fc28
python2-zope-interface.x86_64 4.4.3-1.fc28
python2-asn1crypto.noarch 0.24.0-1.fc28
python2-backports.x86_64 1.0-13.fc28
python2-backports-ssl_match_hostname.noarch 3.5.0.1-8.fc28
python2-cffi.x86_64 1.11.2-1.fc28
python2-cryptography.x86_64 2.2.1-1.fc28
python2-enum34.noarch 1.1.6-4.fc28
python2-idna.noarch 2.5-4.fc28
python2-ipaddress.noarch 1.0.18-4.fc28
python2-jwt.noarch 1.6.1-1.fc28
python2-oauthlib.noarch 2.0.1-6.fc28
python2-ply.noarch 3.9-6.fc28
python2-pycparser.noarch 2.14-13.fc28
python2-pysocks.noarch 1.6.8-2.fc28
python2-requests.noarch 2.18.4-4.fc28
python2-urllib3.noarch 1.22-8.fc28
python2-zope-event.noarch 4.2.0-8.fc28

4) Instal·leu el fitxer d’eXe 2.2 que heu baixat:

sudo rpm -Uvh intef-exe-2.2-1.el7.i686.rpm

Ara ja podreu anar al Menú Aplicacions / Educació o al Menú Aplicacions / Accessoris i prémer la icona per arrancar l’eXe.

Si voleu veure les novetats de la versió 2.2 les podeu trobar ací: http://exelearning.net/novedades/

Si tens una altre sistema operatiu pots baixar-te eXe des del Rebost de Softcatalà i des de la web d‘eXeLearning en català.

Testimoni del penúltim brigadista internacional viu

El passat 18 de abril vaig escoltar a Oliva el testimoni de Josep Almudéver Mateu brigadista internacional d’origen valencià, nacionalitzat francès, de 99 anys i d’una lucidesa admirable.

La xarrada va començar amb la presentació de David Gonzàlez, alcalde d’Oliva (a la dreta a la foto de sota), va continuar uns breus minuts amb Toni Simó, historiador (a l’esquerra de la imatge) i va continuar amb el testimoni de Josep amb breus preguntes de Toni que aclaria alguns punts dels fets narrats.

José Almudéver Mateu (al centre)

Va ser emocionant escoltar el testimoni del brigadista Josep, des de la seua infància a Aïn-Seba (Marroc), el seu pas pel camp de concentració d’Albatera, la seua activitat com guerriller maqui a llevant, fins la seua fugida a peu per Sant esteve d’en Bas (Girona) fins la frontera francesa, i a més a més escoltar-lo en català en la seua variant sud-occidental central no apitxada.

Ara que la democràcia retrocedeix a velocitat de vertigen  convé no oblidar els moments més foscos del nostre passat per que no tornen mai més.

Us deixe el fitxer d’àudio en format mp3 per si voleu escoltar-lo.

També podeu llegir el seu testimoni escrit.

 

Le 8 mars

Chers garçons et chères filles, je vais vous donner mon avis sur l’égalité homme-femme à notre pays aujourd’hui 8 mars jour des femmes. Nous avons entendu dire au gouvernement que cette journée de grève est faite pour les filles chic et qu’il faut ne pas y aller ou faire une grève japonaise.

Cela me fait une profonde honte d’avoir un gouvernement aussi machiste et menteur. On va voir toute suite les donnes de l’Espagne. La différence de salaires entre hommes et femmes est de 16% en faveur des hommes. Les femmes ont  accédé seulement au 13,4% des cadres directives en Espagne. Mais si on parle de la parité politique, on voie encore le plafond de verre car seulement le 36% des  députés en Espagne sont femmes, et si quelqu’un pensais que à Europe on cacherais les problème en augmentant le nombre de femmes, il se trompe bien sur car le 41% des eurodéputés par l’Espagne sont femmes. Rien à voir avec l’Estonie avec son 50% ou avec la Suède avec son 55% de femmes.

Notre gouvernement a favorisé avec sa dernière reforme du travail que les travailleuses et les travailleurs n’aient pas les mêmes possibilités de négocier avec la patronal ses accords salariales. La conséquence a été la perte de salaires et des droites. Aujourd’hui les femmes travaillent plus heures et gagnent moins que 5 années auparavant.

Que notre gouvernement demande aux filles de travailler aujourd’hui, jour de revendication des droits, plus heures que hier ne montre que le profonde machisme et la hypocrisie du vilain car il jette la pierre et cache sa main.

Ce qu’il faut faire c’est construire une alternative paritaire avec un programme faite pour pouvoir sortir de cette escroquerie de crise qui ne fait que enlever droits aux travailleuses et  travailleurs pendant que les riches sont chaque jour plus riches.

Estudi de la fotosíntesis usant Kalamchoe, C3 o C4 amb Arduino

Volia compartir amb vosaltres alguns programes d’Arduino per fer el estudi de la fotosíntesis usant una Kalamchoe o plantes C3 o C4. Proveu-ne varies, els resultats són sorprenents.

Normalment a secundaria no fem aquestes pràctiques per que no tenim temps o bé per que els professorat no domina varis camps. Afortunadament quan a un centre es treballa en equip es poden fer coses interessants per tal que els alumnes aprecien les assignatures de ciències com la Física i la Química, o la Biologia i les matèries amb més programació com la Tecnologia Industrial.

Per fer aquesta pràctica he tancat una planta viva durant dos o tres dies dins d’un dessecador prestat pel departament de física i Química, i li he posat sensors de temperatura, humitat , i un detector de CO2 calibrat com s’indica en l’enllaç URL de ReadMe.adoc per mesurar aquests paràmetres a l’aire on estava tancada la planta viva. Les mesures s’han fet cada  minut durant dos o tres dies. Les dades es guardaven en una targeta MicroSD  en format txt i en acabar l’experiment es tractaven amb el programa «gedit» , per substituir de forma massiva el punt decimal anglosaxó d’Arduino per la coma decimal espanyola, i després per convertir-ho al format CSV i poder representar les dades en forma de gràfica utilitzant LibreOffice.

La mesura de la Temperatura és interessant doncs la podem relacionar amb la velocitat de la fotosíntesis, hem vist que les plantes C3 tenen la màxima fotosíntesis coincidint amb el màxim de temperatura i la Kalamchoe té el màxim de fotosíntesis coincidint amb el mínim de temperatura.

La mesura de la humitat la poden relacionar amb la respiració, doncs les plantes al respirar produeixen vapor d’aigua i amb la fotosíntesis doncs al fer-se la fotosíntesis consumeixen aigua i CO2. Hem observat que les plantes C3 al rebre sol directe i fer la fotosíntesis consumeixen H2O doncs aquest gas passa a estar en una concentració mínima.

La mesura del CO2 és la forma que tenim de mesurar de forma directa la respiració o la fotosíntesis que fa la planta. Al respirar s’incrementa el CO2 dins del recipient tancat, i al fer la fotosíntesis disminueix el CO2. Hem vist que les plantes C3 sols fan la fotosíntesis quan reben raigs solars directes mentre que la Kalamchoe té màxims fotosintètics a partir de les 22 hores en que té els estomes completament oberts.

El cost de tot plegat ha estat inferior a 200€ tot i que el component més car ha estat el sensor NDIR per calibrar el sensor de CO2. Haig de donar les gràcies de forma pública al AMPA del IES Gabriel Ciscar , el nostre centre de secundaria, per haver cofinançat juntament amb el secretari tot el material.

Us deixe les llibreries que hem utilitzat en Arduino en un fitxer zip (dht, dht11, SD, Time).

A continuació teniu el programa compartit juntament amb les gràfiques:

T(t): d3-T.jpg
H(%): d3-H.jpg
CO2 (t): d3-CO2.jpg

Esquema-mesura-CO2.png

Esquema-calibrat-CO2.png

Si algú vol aprofitar-ho, ho pot  fer doncs té llicencia lliure.

El referèndum del 1-O vist des del País Valencià

El proper 1-O els catalans aniran a votar per decidir el seu futur. Si rumiem com em arribat ací trobarem semblances entre Catalunya i el País Valencià i les Illes.

El primer greuge que tenim amb l’estat espanyol és el seu nul reconeixement de la plurinacionalitat lingüística a l’estat. Les llengües cooficials no tenen el mateix tractament dins dels nostres territoris que l’espanyol, la nostra llengua no cal aprendre-la si no volem. Això s’hauria pogut arreglar fa anys i panys però no hi ha voluntat política de fer-ho ans al contrari al País Valencià el PP esta lluitant amb acarnissament als tribunals per aturar el desplegament del plurilingüisme que Compromís i el govern del botànic han posat en marxa per millorar tímidament la situació actual del català al sud del Sénia.

El segon greuge semblant és el finançament insuficient que suportem els nostres territoris, si mirem les Balances Fiscals de Catalunya  veurem que cada any paguen un excés de 16543 milions d’Euros si s’utilitza el mètode del flux monetari, o de 11258 milions d’Euros si s’utilitza el mètode del flux de benefici. Si mirem les Balances Fiscals al País Valencià veiem que des de l’any 2002 hem rebut 20000 milions d’Euros menys la qual cosa ens obliga a recórrer al préstec del FLA. Si mirem la Balança Fiscal de les Illes Balears el dèficit és de 5304 milions d’Euros. Una cosa és la solidaritat entre regions i l’altra pagar tant que descendeixes als darrers llocs de la llista en despesa disponible per habitant.

A Alemanya el federalisme fiscal alemany actua de forma diferent fent que un un länder amb un nivell d’ingressos del 65% de la mitjana acabarà tenint uns recursos d’entre el 95 i el 98% després de la igualació. En canvi, un länder amb un nivell d’ingressos del 125% de la mitjana acabarà tenint un nivell d’ingressos entre el 100 i el 107%. Això és possible per que l’any 2006 van modificar de comú acords entres länders i govern federal les competències de cadascun de forma que les competències són o d’un o d’altres i està ben definit com es recapten els impostos per cobrir les despeses.

A l’estat espanyol tenim una administració residual del segle XIX sense quasi competències, les diputacions provincials que tenen una despesa anual de 22000 milions d’euros. Les diputacions provincials són un niu de nepotisme i balafiament de diners ja que els seus membres no són escollits directament pels electors, són anomenats pels governs regionals i pels partits, i la meitat de la seva despesa es dedica a mantindre i engreixar la seua estructura. Tots em vist a la premsa la llarga llista de imputats que han passat per aquelles llars.

El govern valencià ha intentat coordinador les despeses que fan les diputacions provincials en aquells assumptes on tenen competències compartides ja que la Generalitat no va va sobrada de diners però la diputació d’Alacant controlada pel PP ha impugnat aquest intent de coordinació i ha guanyat de moment la batalla judicial, està clar que a les diputacions volem cremar els diners con el rote.

Hauria estat molt raonable desmantellar les diputacions provincials, transferir els seus treballadors, funcionaris, i competències a les conselleries de territori i estalviar 11000 milions d’Euros cada any, i redistribuir la carrega fiscal entre comunitats autònomes, però el govern central va traure la Llei 27/2013 de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, que afebleix els ajuntaments de menys de 20000 habitants que si són escollit de forma democràtica directa pels electors, traient-los la capacitat de donar serveis públics i transferint-los a les diputacions provincials. No hauria estat més fàcil fer que la prescripció dels delites econòmics de corrupció de funcionari públic per aconseguir avantatges econòmics fora bastant superior als als cinc anys actual. Amb la limitació dels temps d’investigació d’aquests delictes l’actual govern no fa sinó afavorir o limitar la persecució dels delictes futurs de guant blanc.

Un altre greuge que han patit els catalans ha estat la campanya d’atac del PP contra el seu estatut aprovat en referèndum on articles calcats a articles d’estatuts valencians i andalusos van ser derogats pel Tribunal Constitucional a Catalunya però van ser mantinguts a València i Andalusia. No hi ha res més humiliant que et diguen que ets «tonto» i això és el que van sentir milions de catalans amb la sentència que desmantellava el seu estatut.

El govern central hauria de negociar una reforma de la constitució on capiguem tots, com es fa a Europa quan surten problemes i cal arreglar-los de forma política, però prefereix dir que la constitució es sagrada i no es pot tocar i detindre les persones que pensen de forma diferent.

En aquests moment d’incertesa i repressió desitge el millor als amics catalans el proper 1-O

Referèndum 1-O

No tinc por però no vull oblidar-ho

De dol

Aquests dies som tots alemanys, algerians, argentins, australians, austríacs, belgues, marroquins, canadencs, xinesos, colombians, romanesos, veneçolans, cubans, equatorians, egipcis, espanyols, nord-americans, filipins, francesos, britànics, grecs, holandesos, taiwanesos, hondurenys, hongaresos, irlandesos, italians, kuwaitians, macedonis, mauritans, pakistanesos, peruans, dominicans, i turcs.

No tenim por de viure / eixir al carrer i voler ser lliures. Però abans que ens diguen que hi ha religions culpables recordem que vivim a un país més bé petit sotmès als albirs, des d’abans que existís Ibèria, del gran joc de poder controlar els altres països, i que aquells que han creat el jihadisme, i l’han alimentat amb armes fins hui continuen fent-ho.

Personalment crec que la única forma d’acabar amb el terrorisme com a societat és deixar de consumir derivats del petroli i generar tota la nostra energia a partir de fons renovables. Si no hi ha lluites de poder pel petroli no cal armar rebels per desestabilitzar països. Les energies renovables són distribuïdes, no les pot controlar un sol país. Tots els països tenen fons renovables al seu abast que poden utilitzar ( menys nosaltres que no tenim Sol, i sempre ens caldrà comprar petroli, així al menys pensa el nostre govern per la forma de legislar). A més a més, comencen a acumular-se els estudis fets a universitats que diuen que podem ser energèticament autosuficients en 25 anys.

Penseu-ho una mica.

Font imatge: Per fer aquesta imatge he usat les imatges «Penó de la conquesta» i «Black ribbon» de la wikipedia.

El que ens juguem amb el canvi climàtic

El senat de Alemanya vol prohibir els cotxes nous de gasolina i dièsel a partir de 2030 (E1), el govern de França està donant ajudes de 10000€ als francesos que compren cotxes elèctrics, i subvencionant amb un 30% la instal·lació dels carregadors dels cotxes elèctrics a 1 milió de domicilis francesos fins el 2020 (E2), i que fa el govern d’Espanya ? Doncs està pressionant en Europa per tal que els cotxes puguen contaminar més i per poder retrassar els controls nous per detectar la contaminació excessiva dels cotxes. (E3)

Tal vegada podeu pensar que el govern espanyol fa bé defensant la industria dels combustibles fòssils espanyola per defensar els llocs de treball, però aquesta indústria no té gaire futur, i quan més tardem en afavorir la indústria que la substituirà menys llocs de treball es crearan al nostre país. El govern de Rajoy no vol veure el que ens juguen amb el canvi climàtic, per això us he traduït un article del pare de la lluita contra el canvi climàtic James Hansen on ens explica clarament algunes de les conseqüències que patirem els humans amb el canvi climàtic.

L’article original en anglès el podeu trobara ací. (E4)

Fusió del gel, pujada de nivell dels oceans i supertormentes: L’amenaça de danys irreparables. (22 de març de 2016)

videohansenEl vídeo original en anglés el podeu veure ací: (E5)

Sóc James Hansen, director del programa de coneixement científic del clima de l’institut de la Terra a la Universitat de Columbia. Vull parlar-vos d’algunes implicacions de l’article « Fussió de gel, augment del nivell del mar, i  supertormentes» que s’ha publicat a la revista «Atmospheric Chemistry and Physics» (Física i Química atmosfèrica), un article en el qual hi ha 18 coautors excepcionals americans i internacionals. [1]

[1] = http://www.atmos-chem-phys.net/16/3761/2016/acp-16-3761-2016.pdf

Hem descobert informació i una comprensió parcial de les retroalimentacions en el sistema del clima, concretament les interaccions entre l’oceà i els casquets de gel. Aquestes retroalimentacions aixequen qüestions sobre quan aviat passarem punts de no retorn, i les conseqüències no seran reversibles en cap escala de temps que l’home puga conèixer.
Les conseqüències inclouen l’augment de nivell del mar de diversos metres, la qual cosa calculem ocorrerà en aquest segle o al segle pròxim, si les emissions derivades de combustibles fòssils continuen a un nivell alt.

Això significa la pèrdua de totes les ciutats costeres, la majoria de les ciutats grans del món i tota la seva història.
Una amenaça més immediata és la probabilitat d’aturar la circulació termohalina dels oceans a l’atlàntic nord i a als oceans australs.  Allí és on les supertormentes apareixen. Deixeu-m’ho explicar.

Estem utilitzant models climàtics globals, dades paleoclimàtiques (amb la història climàtica antiga de la Terra), i observacions modernes de l’oceà i dels casquets polars per estudiar els efectes de la fusió del gel en Groenlàndia [2] i les plataformes de gel de l’Antàrtida (llengües de gel que s’estenen des de l’Antàrtida fins l’Oceà Antàrtic).[3]
Groenlàndia i la Antàrtida estan començant a fondre a causa de l’escalfament global. Per ara s’ha fos  només una fracció minúscula, minúscula de la plataforma de gel . Tanmateix, aquesta aigua de desglaç que es vessa a l’oceà a Atlàntic nord i a l’Oceà austral (del sud) està tenint efectes importants. [F16]

Concloem que l’aigua de desglaç vessada a les capes superiors de l’oceà està aturant la formació de la massa d’aigua profunda de l’atlàntic nord  i la formació de la massa profunda d’aigua a l’Antàrtida.  Això tindrà conseqüències enormes en dècades futures, si es permet l’aturada completa d’aquesta circulació.

El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides, no informa d’aquests efectes, per dues raons. Primer, la majoria de models utilitzats pel IPCC senzillament exclouen el gel que fon. Segon, concloem que la majoria de models, el nostre inclòs, és menys sensible que el món real amb aigua de desglaç afegida, perquè la majoria de models ponderen la mescla a l’oceà amb una d’escala molt petita, la qual redueix l’efecte.

[4] La manifestació en la superfície del alentiment de les circulacions profundes està refredant les aigües de l’Atlàntic Nord, al sud-est de Groenlàndia i les aigües Antàrtiques. Aquests refredaments són importants en el nostre model a la meitat del segle XXI. Tanmateix, per múltiples motius, podem concloure que el món real respon molt més ràpid a l’aigua de desglaç del que els nostres models són capaços de predir.

Primer, deixeu-me dir que el refredament de l’Atlàntic del Nord tindrà greus conseqüències si la circulació de retorn s’atura completament.  Els tròpics continuen escalfant-se i el CO2 augmenta. Si l’aigua de desglaç de Groenlàndia atura la formació d’aigua profunda i refreda l’Atlàntic Nord varis graus , el gradient de temperatura horitzontal produirà supertormentes més fortes que qualsevol  tormenta viscuda en temps geològics moderns. Tot l’infern s’alliberaria a l’Atlàntic Nord i les terres veïnes.

[5 1st boulder] Tal situació es va produir en l’últim període interglacial, fa 118 mil anys. Els tròpics eren aproximadament 1º C  més calents que avui perquè l’eix de rotació de la Terra s’inclinava menys que avui en dia. Les dades de l’oceà mostren que la formació d’aigua profunda es va aturar,  l’Atlàntic Nord es va refredar, i hi ha evidencia de potents supertormentes en aquella època, prou potents per provocar ones gegants que van tirar megaroques de 1000 tones [6] a la vora de les Bahames.  Alguns científics pensen que aquestes roques poden haver-hi estat mogudes per un tsunami, però presentem múltiples línies que evidencien que les roques i altres característiques geològiques són el resultat de les supertormentes.

Un punt important és que si deixem el gel fonga a Groenlàndia, prou temps per aturar  l’AMOC, la circulació de retorn termohalina de l’Atlàntic, serà permanent en la escala humana que ens concern. Caldran varis segles per tal que l’AMOC torni a aparèixer de nou.

Tanmateix, les supertormentes no seran la conseqüència més important de l’escalfament global, si aquest continua augmentant. L’efecte més important serà l’augment del nivell del mar.  Aquí també, un anàlisi complet ha de tindre en compte les dades del paleoclima, que ens mostra que els casquets de gel quan es desintegren poden anar de forma ràpida, de forma no lineal,  produint l’augment del mar de diversos metres en un segle, fins i tot quan el forçament climàtic és més feble que el forçament climàtic provocat per l’home.

[7] Mostrem amb dades paleoclimàtiques que  la majoria de models amb casquets de gel són molt més lents que el món real, en el qual se sap el nivell del mar ha augmentat ràpidament en moltes ocasions. Així que en comptes d’utilitzar un model de casquets de gel, senzillament assumim que quan escalfem l’impuls d’un forçament climàtic creixent obliga la velocitat de fusió del casquet a créixer de forma no lineal. Hem provat diverses velocitats de de creixement alternatives.

El que hem trobat son retroalimentacions amplificant-se, just el que cal per alimentar creixements no lineals. L’aigua del desglaç de  Groenlàndia  redueix la densitat de l’aigua superficial, per tant es redueix l’enfonsament d’aigua a la part profunda de l’oceà. Mentre  l’aigua de desglaç creix s’atura la transportadora de calor oceànica, com Wally Broecker la crida.

Més important, per al nivell de mar és més important el que està passant al voltant de l’Antàrtida. L’enfonsament de l’aigua freda, pesada i salada prop de la costa Antarticita  normalment forma la massa profunda d’aigua antàrtica, per això s’està portant aigua relativament aigua tèbia a la superfície, on allibera calor a l’atmosfera.

Ara, mentre l’aigua de desglaç procedent dels casquets de gel augmenta, es tendeix a posar una capa freda de baixa densitat a l’Oceà Antàrtic. Això redueix l’intercanvi  amb la superfície, per la qual cosa la calor es queda a l’oceà, elevant la temperatura de l’aigua de l’oceà a la profunditat dels casquets  de gel, una retroalimentació amplificadora.
En una perspectiva global, l’aigua de desglaç abocada al voltant de l’ Antàrtida augmenta el desequilibri d’energia del planeta. L’energia afegida entra a l’oceà on està disponible per fondre més casquets de gel.

Aquestes retroalimentacions donen suport a la nostra conclusió que la fusió és una resposta al forçament climàtic i és no lineal. Aquestes retroalimentacions, amb aigua de desglaç induint l’escalfament a sota la superfície també ens ajuda a entendre i obtenir una fotografia compatible de les oscil·lacions climàtiques rapides i no lineals de les dades paleoclimàtiques.

[8] Les dades paleoclimàtiques en mostren clarament que quan els casquets es fonen poden fer-ho de forma molt ràpida. Tanmateix, no coneixem la velocitat característica per a la resposta del casquet de gel als forçaments climàtics creixents. Eventualment els models de casquet de gel ens donaran una resposta, però per ara la nostra millor guia són les observacions.

Malauradament els registres de la creixent pèrdua de massa anual de gel són curts en el temps. Les dades de Groenlàndia encaixen amb un creixement de la velocitat de fusió dels gels que es dobla cada 10 anys o cada 20 anys, però ja Groenlàndia està perdent diversos centenar quilòmetres cúbics de gel cada any.

Les retroalimentacions per Groenlàndia, on la seva superfície es fon, són diferents de les de l’Antàrtida, però hi ha moltes retroalimentacions amplificadores. La resposta de Groenlàndia a escalfament global serà  no lineal, però aproximadament amb una velocitat característica de fusió que es doblarà amb el temps.

[9] La pèrdua de massa Antàrtica és més petita. La major part de la fusió procedeix de les plataformes de gel que no es mostren a les mesures dels satèl·lits de mesura d’anomalies gravimètriques.  No obstant això, quan les plataformes de gel desapareguen la descarrega de gel no flotant s’accelerarà.

Si la pèrdua de massa  de la plataforma de gel dobla la velocitat cada cada 10 anys, l’increment de nivell de l’oceà assolirà l’escala d’un metre en 50 anys, i l’increment del nivell del mar assolirà l’escala de varis metres una dècada més tard. Si la velocitat és dobla cada 20 anys el temps per assolir el metre seria de 100 anys. Els registres de dades són encara massa curts. Però si esperem fins que el món real ens mostre les dades, serà massa tard per evitar l’augment de nivell del mar de diversos metres i la pèrdua de totes les ciutats costeres. Dubte si ja hem passat un punt de no retorn, però francament no estem segurs d’això.

[10] Hi ha una anàloga situació, que crec més imminent, amb la caiguda de la circulació del retorn de la cintra transportadora oceànica.  Les regions fredes del sud-est de Groenlàndia i al voltant Antàrtida són signes del començament de l’aturada de l’AMOC (la corrent termohalina a l’hemisferi nord) a l’ Atlàntic nord, i del SMOC (la corrent termohalina a l’hemisferi sud) a l’Antàrtida sud.
Anotem que  els efectes de l’aigua de desglaç semblen ocórrer 1 o 2 dècades abans en el món real que en el nostre model. Per què els models són menys sensibles a l’ aigua de desglaç moderada d’avui en dia ?  Presentem l’evidència d’una escala de mesclat de l’aigua de l’oceà excessivament menuda en els models, inclòs el nostre.

[11] Un clau en el diagnòstic és el temps de resposta del clima. En 100 anys el nostre model aconsegueix només 60% de la seva resposta d’equilibri. He comprovat tres altres models de clima importants, dos americà i un britànic, trobant igualment respostes lentes. Tanmateix, hem demostrat que el desequilibri d’energia mesurat de la Terra requereix la resposta de 100 anys de clima per assolir aproximadament  el 75%, si la sensibilitat del clima de l’equilibri és aproximadament 3°C, com les dades paleoclimàtiques  mostren que és el cas.

L’explicació de per què la resposta de superfície és tan lenta en el model és que l’oceà reparteix el calor massa ràpidament a la zona profunda de l’oceà.  Aquest excessiu mesclat provoca que els models siguen menys sensibles a l’aigua de desglaç abocada a la superfície de l’oceà, que tendeix a mesclar-se de forma massa ràpida.
Hi ha altra dada, a més del desequilibri energètic de la Terra, que dona suport a la nostra interpretació, incloent la sensibilitat del paleoclima al forçat de l’aigua de desglaç.  Tanmateix, hi ha un article recent que és especialment important, de Winton i altres (2014), que mostra que un model amb 0.1° resolució,  es prou bo per resoldre els moviments de l’oceà a petita escala i evitar la mescla amb paràmetres, produeix una resposta de la temperatura de la superfície al voltant d’un quart més gran després de 50-100 anys, compatible amb la nostra interpretació.

Seria útil si tots els models ens mostraren la seva funció de resposta climàtica de la superfície, així com la seva sensibilitat climàtica d’equilibri, i examinar la sensibilitat del model a un estàndard d’injecció d’aigua de desglaç de velocitat creixent. [4]

La rellevància és que jo crec que ja estem presenciant el començament d’aquest refredament de Groenlàndia al sud-est i el refredament al voltant de l’Antàrtida en resposta a l’aigua de desglaç provinent de la fusió del gel.

[10] En aquest cas hem observat que el refredament al sud-est de Groenlàndia i l’escalfament addicional al llarg de la costa est dels Estats Units no són fluctuacions naturals, quan s’alenteix l’AMOC (circulació termohalina ) es produeixen ambdues.

Aquesta interpretació implica que l’aigua de desglaç de Groenlàndia ja està tenint efectes significatius. L’aigua tèbia al llarg de la Costa Est (dels EE.UU.) és la raó per la qual l’huracà «Sandy» va mantindre vents amb la força típica dels huracans quan va arribar a l’àrea de Nova York – l’oceà Atlàntic local estava al voltant de 3ºC més calent del que és normal. Aquesta aigua de mar inusualment càlida també ha estat capaç de proporcionar la humitat a les tempestes de neu rècord en els darrers anys.

Aquests són efectes molt petits comparats amb el que passarà si l’AMOC (circulació termohalina ) s’atura per complet.

Així que la qüestió sorgeix un altre cop: Hem passat un punt de no retorn, és la fusió del gel irreversible per augmentar fins que l’AMOC (circulació termohalina) s’ature , és aquesta la conclusió inevitable ?  Jo ho dubte, però és possible, depenent de com ràpidament  disminuïm el forçaments als quals sotmetem el clima de la Terra.
Pense que la conclusió és clara. Estem en la posició de provocar potencialment un dany irreparable als nostres fills, néts i futures generacions.

Aquesta és una situació tràgica – perquè és innecessària. Podrem suprimir progressivament les emissions de combustibles fòssils sols si llevem els permisos a la industria fòssil per utilitzar l’atmosfera com un abocador lliure per als seus residus. Si augmentem els costos de les companyies de combustibles fòssils , podrem anar incrementant el nombre de companyies d’energies netes –  si es fa bé es podria estimular l’economia i crear llocs de treball. Però eixa és una història per un altre dia.

Una nota final. Aquesta és una història complexa, però amb implicacions pràctiques importants. Pense que el públic de vegades malinterpreta les nostres discussions de ciència, com es fa la recerca. L’escepticisme és l’element vital de la ciència. Pots estar segur  molts científics, de fet, la majoria dels científics, trobaran alguns aspectes en el nostre article que interpretaran de forma diferent. Això és completament normal. Cal temps per tal que les conclusions es posen en comú i els detalls es solucionen.

Així que després que hages parlat amb un científic d’aquest tema, fes-li un pregunta final. Està d’acord en que hem arribat a una situació perillosa? Creieu que podem estar arribant a un punt de no retorn, una situació en què els nostres fills hereten un sistema climàtic que experimentaran canvis que estaran fora del seu control, canvis que provocaran dany irreparables?

Gràcies per escoltar.

Pràctiques de Tecnologia/Física 2016 amb A4S i Processing

Aquesta setmana s’acaba el curs a secundaria i volia compartir un parell de pràctiques que han fet els meus alumnes amb programari lliure.

El primer vídeo pertany a la pràctica «Cinta de Mercadona» programada amb el programari lliure A4S i Arduino.  (Si no veus bé el vídeo amb el navegador te’l baixar i veure’l a l’ordinador des d’ací mp4 – 21 MB))

El segon vídeo pertany a la pràctica «Catapulta que no quedarà res» on s’ha utilitzat el programari lliure Processing i Avidemux. (Si no pots veure el vídeo amb el navegador  te’l pots baixar per veure’l a l’ordinador des d’ací (mp4 – 3.1 MB). )

Si teniu curiositat per saber com es pot aprendre Física/Tecnologia amb aquest programari lliure pots visitar els guions que done als alumnes que estan ací: Cinta de mercadona , Trinquet (Catapulta).

Fusió del gel, pujada del nivell de l’oceà i supertormentes

Fa pocs temps que s’ha celebrat la cimera COP 21 de les nacions unides sobre el canvi climàtic i abans que us deixeu emportar pels triomfalisme voldria convidar-vos a llegir un article científic aparegut a la revista «Atmospheric Chemistry and Physics», però com que no us puc demanar a tots que el llegiu en anglés us he fet un resum a la nostra llengua per fer-lo més fàcilment comprensible. Ens hi juguem molt els catalanoparlants. L’article traduït es titula:

«Fusió del gel, pujada del nivell de l’oceà i supertormentes: evidència utilitzant dades paleoclimàtiques, models climàtics, i observacions modernes que l’augment de 2ºC és molt perillós.»

Aquest article és molt complex però si podeu val la pena llegir l’original en  anglés:

www.atmos-chem-phys-discuss.net/15/20059/2015/

El resum en català del que m’ha semblat més interessant amb alguns comentaris el podeu trobar ací.

http://xn--gnuscultura-dbb.eu/compartits/CCCCV.pdf