nov. 04

Estudi de la fotosíntesis usant Kalamchoe, C3 o C4 amb Arduino

Volia compartir amb vosaltres alguns programes d’Arduino per fer el estudi de la fotosíntesis usant una Kalamchoe o plantes C3 o C4. Proveu-ne varies, els resultats són sorprenents.

Normalment a secundaria no fem aquestes pràctiques per que no tenim temps o bé per que els professorat no domina varis camps. Afortunadament quan a un centre es treballa en equip es poden fer coses interessants per tal que els alumnes aprecien les assignatures de ciències com la Física i la Química, o la Biologia i les matèries amb més programació com la Tecnologia Industrial.

Per fer aquesta pràctica he tancat una planta viva durant dos o tres dies dins d’un dessecador prestat pel departament de física i Química, i li he posat sensors de temperatura, humitat , i un detector de CO2 calibrat com s’indica en l’enllaç URL de ReadMe.adoc per mesurar aquests paràmetres a l’aire on estava tancada la planta viva. Les mesures s’han fet cada  minut durant dos o tres dies. Les dades es guardaven en una targeta MicroSD  en format txt i en acabar l’experiment es tractaven amb el programa «gedit» , per substituir de forma massiva el punt decimal anglosaxó d’Arduino per la coma decimal espanyola, i després per convertir-ho al format CSV i poder representar les dades en forma de gràfica utilitzant LibreOffice.

La mesura de la Temperatura és interessant doncs la podem relacionar amb la velocitat de la fotosíntesis, hem vist que les plantes C3 tenen la màxima fotosíntesis coincidint amb el màxim de temperatura i la Kalamchoe té el màxim de fotosíntesis coincidint amb el mínim de temperatura.

La mesura de la humitat la poden relacionar amb la respiració, doncs les plantes al respirar produeixen vapor d’aigua i amb la fotosíntesis doncs al fer-se la fotosíntesis consumeixen aigua i CO2. Hem observat que les plantes C3 al rebre sol directe i fer la fotosíntesis consumeixen H2O doncs aquest gas passa a estar en una concentració mínima.

La mesura del CO2 és la forma que tenim de mesurar de forma directa la respiració o la fotosíntesis que fa la planta. Al respirar s’incrementa el CO2 dins del recipient tancat, i al fer la fotosíntesis disminueix el CO2. Hem vist que les plantes C3 sols fan la fotosíntesis quan reben raigs solars directes mentre que la Kalamchoe té màxims fotosintètics a partir de les 22 hores en que té els estomes completament oberts.

El cost de tot plegat ha estat inferior a 200€ tot i que el component més car ha estat el sensor NDIR per calibrar el sensor de CO2. Haig de donar les gràcies de forma pública al AMPA del IES Gabriel Ciscar , el nostre centre de secundaria, per haver cofinançat juntament amb el secretari tot el material.

Us deixe les llibreries que hem utilitzat en Arduino en un fitxer zip (dht, dht11, SD, Time).

A continuació teniu el programa compartit juntament amb les gràfiques:

T(t): d3-T.jpg
H(%): d3-H.jpg
CO2 (t): d3-CO2.jpg

Esquema-mesura-CO2.png

Esquema-calibrat-CO2.png

Si algú vol aprofitar-ho, ho pot  fer doncs té llicencia lliure.

set. 20

El referèndum del 1-O vist des del País Valencià

El proper 1-O els catalans aniran a votar per decidir el seu futur. Si rumiem com em arribat ací trobarem semblances entre Catalunya i el País Valencià i les Illes.

El primer greuge que tenim amb l’estat espanyol és el seu nul reconeixement de la plurinacionalitat lingüística a l’estat. Les llengües cooficials no tenen el mateix tractament dins dels nostres territoris que l’espanyol, la nostra llengua no cal aprendre-la si no volem. Això s’hauria pogut arreglar fa anys i panys però no hi ha voluntat política de fer-ho ans al contrari al País Valencià el PP esta lluitant amb acarnissament als tribunals per aturar el desplegament del plurilingüisme que Compromís i el govern del botànic han posat en marxa per millorar tímidament la situació actual del català al sud del Sénia.

El segon greuge semblant és el finançament insuficient que suportem els nostres territoris, si mirem les Balances Fiscals de Catalunya  veurem que cada any paguen un excés de 16543 milions d’Euros si s’utilitza el mètode del flux monetari, o de 11258 milions d’Euros si s’utilitza el mètode del flux de benefici. Si mirem les Balances Fiscals al País Valencià veiem que des de l’any 2002 hem rebut 20000 milions d’Euros menys la qual cosa ens obliga a recórrer al préstec del FLA. Si mirem la Balança Fiscal de les Illes Balears el dèficit és de 5304 milions d’Euros. Una cosa és la solidaritat entre regions i l’altra pagar tant que descendeixes als darrers llocs de la llista en despesa disponible per habitant.

A Alemanya el federalisme fiscal alemany actua de forma diferent fent que un un länder amb un nivell d’ingressos del 65% de la mitjana acabarà tenint uns recursos d’entre el 95 i el 98% després de la igualació. En canvi, un länder amb un nivell d’ingressos del 125% de la mitjana acabarà tenint un nivell d’ingressos entre el 100 i el 107%. Això és possible per que l’any 2006 van modificar de comú acords entres länders i govern federal les competències de cadascun de forma que les competències són o d’un o d’altres i està ben definit com es recapten els impostos per cobrir les despeses.

A l’estat espanyol tenim una administració residual del segle XIX sense quasi competències, les diputacions provincials que tenen una despesa anual de 22000 milions d’euros. Les diputacions provincials són un niu de nepotisme i balafiament de diners ja que els seus membres no són escollits directament pels electors, són anomenats pels governs regionals i pels partits, i la meitat de la seva despesa es dedica a mantindre i engreixar la seua estructura. Tots em vist a la premsa la llarga llista de imputats que han passat per aquelles llars.

El govern valencià ha intentat coordinador les despeses que fan les diputacions provincials en aquells assumptes on tenen competències compartides ja que la Generalitat no va va sobrada de diners però la diputació d’Alacant controlada pel PP ha impugnat aquest intent de coordinació i ha guanyat de moment la batalla judicial, està clar que a les diputacions volem cremar els diners con el rote.

Hauria estat molt raonable desmantellar les diputacions provincials, transferir els seus treballadors, funcionaris, i competències a les conselleries de territori i estalviar 11000 milions d’Euros cada any, i redistribuir la carrega fiscal entre comunitats autònomes, però el govern central va traure la Llei 27/2013 de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, que afebleix els ajuntaments de menys de 20000 habitants que si són escollit de forma democràtica directa pels electors, traient-los la capacitat de donar serveis públics i transferint-los a les diputacions provincials. No hauria estat més fàcil fer que la prescripció dels delites econòmics de corrupció de funcionari públic per aconseguir avantatges econòmics fora bastant superior als als cinc anys actual. Amb la limitació dels temps d’investigació d’aquests delictes l’actual govern no fa sinó afavorir o limitar la persecució dels delictes futurs de guant blanc.

Un altre greuge que han patit els catalans ha estat la campanya d’atac del PP contra el seu estatut aprovat en referèndum on articles calcats a articles d’estatuts valencians i andalusos van ser derogats pel Tribunal Constitucional a Catalunya però van ser mantinguts a València i Andalusia. No hi ha res més humiliant que et diguen que ets «tonto» i això és el que van sentir milions de catalans amb la sentència que desmantellava el seu estatut.

El govern central hauria de negociar una reforma de la constitució on capiguem tots, com es fa a Europa quan surten problemes i cal arreglar-los de forma política, però prefereix dir que la constitució es sagrada i no es pot tocar i detindre les persones que pensen de forma diferent.

En aquests moment d’incertesa i repressió desitge el millor als amics catalans el proper 1-O

Referèndum 1-O

ag. 21

No tinc por però no vull oblidar-ho

De dol

Aquests dies som tots alemanys, algerians, argentins, australians, austríacs, belgues, marroquins, canadencs, xinesos, colombians, romanesos, veneçolans, cubans, equatorians, egipcis, espanyols, nord-americans, filipins, francesos, britànics, grecs, holandesos, taiwanesos, hondurenys, hongaresos, irlandesos, italians, kuwaitians, macedonis, mauritans, pakistanesos, peruans, dominicans, i turcs.

No tenim por de viure / eixir al carrer i voler ser lliures. Però abans que ens diguen que hi ha religions culpables recordem que vivim a un país més bé petit sotmès als albirs, des d’abans que existís Ibèria, del gran joc de poder controlar els altres països, i que aquells que han creat el jihadisme, i l’han alimentat amb armes fins hui continuen fent-ho.

Personalment crec que la única forma d’acabar amb el terrorisme com a societat és deixar de consumir derivats del petroli i generar tota la nostra energia a partir de fons renovables. Si no hi ha lluites de poder pel petroli no cal armar rebels per desestabilitzar països. Les energies renovables són distribuïdes, no les pot controlar un sol país. Tots els països tenen fons renovables al seu abast que poden utilitzar ( menys nosaltres que no tenim Sol, i sempre ens caldrà comprar petroli, així al menys pensa el nostre govern per la forma de legislar). A més a més, comencen a acumular-se els estudis fets a universitats que diuen que podem ser energèticament autosuficients en 25 anys.

Penseu-ho una mica.

Font imatge: Per fer aquesta imatge he usat les imatges «Penó de la conquesta» i «Black ribbon» de la wikipedia.

oct. 22

El que ens juguem amb el canvi climàtic

El senat de Alemanya vol prohibir els cotxes nous de gasolina i dièsel a partir de 2030 (E1), el govern de França està donant ajudes de 10000€ als francesos que compren cotxes elèctrics, i subvencionant amb un 30% la instal·lació dels carregadors dels cotxes elèctrics a 1 milió de domicilis francesos fins el 2020 (E2), i que fa el govern d’Espanya ? Doncs està pressionant en Europa per tal que els cotxes puguen contaminar més i per poder retrassar els controls nous per detectar la contaminació excessiva dels cotxes. (E3)

Tal vegada podeu pensar que el govern espanyol fa bé defensant la industria dels combustibles fòssils espanyola per defensar els llocs de treball, però aquesta indústria no té gaire futur, i quan més tardem en afavorir la indústria que la substituirà menys llocs de treball es crearan al nostre país. El govern de Rajoy no vol veure el que ens juguen amb el canvi climàtic, per això us he traduït un article del pare de la lluita contra el canvi climàtic James Hansen on ens explica clarament algunes de les conseqüències que patirem els humans amb el canvi climàtic.

L’article original en anglès el podeu trobara ací. (E4)

Fusió del gel, pujada de nivell dels oceans i supertormentes: L’amenaça de danys irreparables. (22 de març de 2016)

videohansenEl vídeo original en anglés el podeu veure ací: (E5)

Sóc James Hansen, director del programa de coneixement científic del clima de l’institut de la Terra a la Universitat de Columbia. Vull parlar-vos d’algunes implicacions de l’article « Fussió de gel, augment del nivell del mar, i  supertormentes» que s’ha publicat a la revista «Atmospheric Chemistry and Physics» (Física i Química atmosfèrica), un article en el qual hi ha 18 coautors excepcionals americans i internacionals. [1]

[1] = http://www.atmos-chem-phys.net/16/3761/2016/acp-16-3761-2016.pdf

Hem descobert informació i una comprensió parcial de les retroalimentacions en el sistema del clima, concretament les interaccions entre l’oceà i els casquets de gel. Aquestes retroalimentacions aixequen qüestions sobre quan aviat passarem punts de no retorn, i les conseqüències no seran reversibles en cap escala de temps que l’home puga conèixer.
Les conseqüències inclouen l’augment de nivell del mar de diversos metres, la qual cosa calculem ocorrerà en aquest segle o al segle pròxim, si les emissions derivades de combustibles fòssils continuen a un nivell alt.

Això significa la pèrdua de totes les ciutats costeres, la majoria de les ciutats grans del món i tota la seva història.
Una amenaça més immediata és la probabilitat d’aturar la circulació termohalina dels oceans a l’atlàntic nord i a als oceans australs.  Allí és on les supertormentes apareixen. Deixeu-m’ho explicar.

Estem utilitzant models climàtics globals, dades paleoclimàtiques (amb la història climàtica antiga de la Terra), i observacions modernes de l’oceà i dels casquets polars per estudiar els efectes de la fusió del gel en Groenlàndia [2] i les plataformes de gel de l’Antàrtida (llengües de gel que s’estenen des de l’Antàrtida fins l’Oceà Antàrtic).[3]
Groenlàndia i la Antàrtida estan començant a fondre a causa de l’escalfament global. Per ara s’ha fos  només una fracció minúscula, minúscula de la plataforma de gel . Tanmateix, aquesta aigua de desglaç que es vessa a l’oceà a Atlàntic nord i a l’Oceà austral (del sud) està tenint efectes importants. [F16]

Concloem que l’aigua de desglaç vessada a les capes superiors de l’oceà està aturant la formació de la massa d’aigua profunda de l’atlàntic nord  i la formació de la massa profunda d’aigua a l’Antàrtida.  Això tindrà conseqüències enormes en dècades futures, si es permet l’aturada completa d’aquesta circulació.

El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides, no informa d’aquests efectes, per dues raons. Primer, la majoria de models utilitzats pel IPCC senzillament exclouen el gel que fon. Segon, concloem que la majoria de models, el nostre inclòs, és menys sensible que el món real amb aigua de desglaç afegida, perquè la majoria de models ponderen la mescla a l’oceà amb una d’escala molt petita, la qual redueix l’efecte.

[4] La manifestació en la superfície del alentiment de les circulacions profundes està refredant les aigües de l’Atlàntic Nord, al sud-est de Groenlàndia i les aigües Antàrtiques. Aquests refredaments són importants en el nostre model a la meitat del segle XXI. Tanmateix, per múltiples motius, podem concloure que el món real respon molt més ràpid a l’aigua de desglaç del que els nostres models són capaços de predir.

Primer, deixeu-me dir que el refredament de l’Atlàntic del Nord tindrà greus conseqüències si la circulació de retorn s’atura completament.  Els tròpics continuen escalfant-se i el CO2 augmenta. Si l’aigua de desglaç de Groenlàndia atura la formació d’aigua profunda i refreda l’Atlàntic Nord varis graus , el gradient de temperatura horitzontal produirà supertormentes més fortes que qualsevol  tormenta viscuda en temps geològics moderns. Tot l’infern s’alliberaria a l’Atlàntic Nord i les terres veïnes.

[5 1st boulder] Tal situació es va produir en l’últim període interglacial, fa 118 mil anys. Els tròpics eren aproximadament 1º C  més calents que avui perquè l’eix de rotació de la Terra s’inclinava menys que avui en dia. Les dades de l’oceà mostren que la formació d’aigua profunda es va aturar,  l’Atlàntic Nord es va refredar, i hi ha evidencia de potents supertormentes en aquella època, prou potents per provocar ones gegants que van tirar megaroques de 1000 tones [6] a la vora de les Bahames.  Alguns científics pensen que aquestes roques poden haver-hi estat mogudes per un tsunami, però presentem múltiples línies que evidencien que les roques i altres característiques geològiques són el resultat de les supertormentes.

Un punt important és que si deixem el gel fonga a Groenlàndia, prou temps per aturar  l’AMOC, la circulació de retorn termohalina de l’Atlàntic, serà permanent en la escala humana que ens concern. Caldran varis segles per tal que l’AMOC torni a aparèixer de nou.

Tanmateix, les supertormentes no seran la conseqüència més important de l’escalfament global, si aquest continua augmentant. L’efecte més important serà l’augment del nivell del mar.  Aquí també, un anàlisi complet ha de tindre en compte les dades del paleoclima, que ens mostra que els casquets de gel quan es desintegren poden anar de forma ràpida, de forma no lineal,  produint l’augment del mar de diversos metres en un segle, fins i tot quan el forçament climàtic és més feble que el forçament climàtic provocat per l’home.

[7] Mostrem amb dades paleoclimàtiques que  la majoria de models amb casquets de gel són molt més lents que el món real, en el qual se sap el nivell del mar ha augmentat ràpidament en moltes ocasions. Així que en comptes d’utilitzar un model de casquets de gel, senzillament assumim que quan escalfem l’impuls d’un forçament climàtic creixent obliga la velocitat de fusió del casquet a créixer de forma no lineal. Hem provat diverses velocitats de de creixement alternatives.

El que hem trobat son retroalimentacions amplificant-se, just el que cal per alimentar creixements no lineals. L’aigua del desglaç de  Groenlàndia  redueix la densitat de l’aigua superficial, per tant es redueix l’enfonsament d’aigua a la part profunda de l’oceà. Mentre  l’aigua de desglaç creix s’atura la transportadora de calor oceànica, com Wally Broecker la crida.

Més important, per al nivell de mar és més important el que està passant al voltant de l’Antàrtida. L’enfonsament de l’aigua freda, pesada i salada prop de la costa Antarticita  normalment forma la massa profunda d’aigua antàrtica, per això s’està portant aigua relativament aigua tèbia a la superfície, on allibera calor a l’atmosfera.

Ara, mentre l’aigua de desglaç procedent dels casquets de gel augmenta, es tendeix a posar una capa freda de baixa densitat a l’Oceà Antàrtic. Això redueix l’intercanvi  amb la superfície, per la qual cosa la calor es queda a l’oceà, elevant la temperatura de l’aigua de l’oceà a la profunditat dels casquets  de gel, una retroalimentació amplificadora.
En una perspectiva global, l’aigua de desglaç abocada al voltant de l’ Antàrtida augmenta el desequilibri d’energia del planeta. L’energia afegida entra a l’oceà on està disponible per fondre més casquets de gel.

Aquestes retroalimentacions donen suport a la nostra conclusió que la fusió és una resposta al forçament climàtic i és no lineal. Aquestes retroalimentacions, amb aigua de desglaç induint l’escalfament a sota la superfície també ens ajuda a entendre i obtenir una fotografia compatible de les oscil·lacions climàtiques rapides i no lineals de les dades paleoclimàtiques.

[8] Les dades paleoclimàtiques en mostren clarament que quan els casquets es fonen poden fer-ho de forma molt ràpida. Tanmateix, no coneixem la velocitat característica per a la resposta del casquet de gel als forçaments climàtics creixents. Eventualment els models de casquet de gel ens donaran una resposta, però per ara la nostra millor guia són les observacions.

Malauradament els registres de la creixent pèrdua de massa anual de gel són curts en el temps. Les dades de Groenlàndia encaixen amb un creixement de la velocitat de fusió dels gels que es dobla cada 10 anys o cada 20 anys, però ja Groenlàndia està perdent diversos centenar quilòmetres cúbics de gel cada any.

Les retroalimentacions per Groenlàndia, on la seva superfície es fon, són diferents de les de l’Antàrtida, però hi ha moltes retroalimentacions amplificadores. La resposta de Groenlàndia a escalfament global serà  no lineal, però aproximadament amb una velocitat característica de fusió que es doblarà amb el temps.

[9] La pèrdua de massa Antàrtica és més petita. La major part de la fusió procedeix de les plataformes de gel que no es mostren a les mesures dels satèl·lits de mesura d’anomalies gravimètriques.  No obstant això, quan les plataformes de gel desapareguen la descarrega de gel no flotant s’accelerarà.

Si la pèrdua de massa  de la plataforma de gel dobla la velocitat cada cada 10 anys, l’increment de nivell de l’oceà assolirà l’escala d’un metre en 50 anys, i l’increment del nivell del mar assolirà l’escala de varis metres una dècada més tard. Si la velocitat és dobla cada 20 anys el temps per assolir el metre seria de 100 anys. Els registres de dades són encara massa curts. Però si esperem fins que el món real ens mostre les dades, serà massa tard per evitar l’augment de nivell del mar de diversos metres i la pèrdua de totes les ciutats costeres. Dubte si ja hem passat un punt de no retorn, però francament no estem segurs d’això.

[10] Hi ha una anàloga situació, que crec més imminent, amb la caiguda de la circulació del retorn de la cintra transportadora oceànica.  Les regions fredes del sud-est de Groenlàndia i al voltant Antàrtida són signes del començament de l’aturada de l’AMOC (la corrent termohalina a l’hemisferi nord) a l’ Atlàntic nord, i del SMOC (la corrent termohalina a l’hemisferi sud) a l’Antàrtida sud.
Anotem que  els efectes de l’aigua de desglaç semblen ocórrer 1 o 2 dècades abans en el món real que en el nostre model. Per què els models són menys sensibles a l’ aigua de desglaç moderada d’avui en dia ?  Presentem l’evidència d’una escala de mesclat de l’aigua de l’oceà excessivament menuda en els models, inclòs el nostre.

[11] Un clau en el diagnòstic és el temps de resposta del clima. En 100 anys el nostre model aconsegueix només 60% de la seva resposta d’equilibri. He comprovat tres altres models de clima importants, dos americà i un britànic, trobant igualment respostes lentes. Tanmateix, hem demostrat que el desequilibri d’energia mesurat de la Terra requereix la resposta de 100 anys de clima per assolir aproximadament  el 75%, si la sensibilitat del clima de l’equilibri és aproximadament 3°C, com les dades paleoclimàtiques  mostren que és el cas.

L’explicació de per què la resposta de superfície és tan lenta en el model és que l’oceà reparteix el calor massa ràpidament a la zona profunda de l’oceà.  Aquest excessiu mesclat provoca que els models siguen menys sensibles a l’aigua de desglaç abocada a la superfície de l’oceà, que tendeix a mesclar-se de forma massa ràpida.
Hi ha altra dada, a més del desequilibri energètic de la Terra, que dona suport a la nostra interpretació, incloent la sensibilitat del paleoclima al forçat de l’aigua de desglaç.  Tanmateix, hi ha un article recent que és especialment important, de Winton i altres (2014), que mostra que un model amb 0.1° resolució,  es prou bo per resoldre els moviments de l’oceà a petita escala i evitar la mescla amb paràmetres, produeix una resposta de la temperatura de la superfície al voltant d’un quart més gran després de 50-100 anys, compatible amb la nostra interpretació.

Seria útil si tots els models ens mostraren la seva funció de resposta climàtica de la superfície, així com la seva sensibilitat climàtica d’equilibri, i examinar la sensibilitat del model a un estàndard d’injecció d’aigua de desglaç de velocitat creixent. [4]

La rellevància és que jo crec que ja estem presenciant el començament d’aquest refredament de Groenlàndia al sud-est i el refredament al voltant de l’Antàrtida en resposta a l’aigua de desglaç provinent de la fusió del gel.

[10] En aquest cas hem observat que el refredament al sud-est de Groenlàndia i l’escalfament addicional al llarg de la costa est dels Estats Units no són fluctuacions naturals, quan s’alenteix l’AMOC (circulació termohalina ) es produeixen ambdues.

Aquesta interpretació implica que l’aigua de desglaç de Groenlàndia ja està tenint efectes significatius. L’aigua tèbia al llarg de la Costa Est (dels EE.UU.) és la raó per la qual l’huracà «Sandy» va mantindre vents amb la força típica dels huracans quan va arribar a l’àrea de Nova York – l’oceà Atlàntic local estava al voltant de 3ºC més calent del que és normal. Aquesta aigua de mar inusualment càlida també ha estat capaç de proporcionar la humitat a les tempestes de neu rècord en els darrers anys.

Aquests són efectes molt petits comparats amb el que passarà si l’AMOC (circulació termohalina ) s’atura per complet.

Així que la qüestió sorgeix un altre cop: Hem passat un punt de no retorn, és la fusió del gel irreversible per augmentar fins que l’AMOC (circulació termohalina) s’ature , és aquesta la conclusió inevitable ?  Jo ho dubte, però és possible, depenent de com ràpidament  disminuïm el forçaments als quals sotmetem el clima de la Terra.
Pense que la conclusió és clara. Estem en la posició de provocar potencialment un dany irreparable als nostres fills, néts i futures generacions.

Aquesta és una situació tràgica – perquè és innecessària. Podrem suprimir progressivament les emissions de combustibles fòssils sols si llevem els permisos a la industria fòssil per utilitzar l’atmosfera com un abocador lliure per als seus residus. Si augmentem els costos de les companyies de combustibles fòssils , podrem anar incrementant el nombre de companyies d’energies netes –  si es fa bé es podria estimular l’economia i crear llocs de treball. Però eixa és una història per un altre dia.

Una nota final. Aquesta és una història complexa, però amb implicacions pràctiques importants. Pense que el públic de vegades malinterpreta les nostres discussions de ciència, com es fa la recerca. L’escepticisme és l’element vital de la ciència. Pots estar segur  molts científics, de fet, la majoria dels científics, trobaran alguns aspectes en el nostre article que interpretaran de forma diferent. Això és completament normal. Cal temps per tal que les conclusions es posen en comú i els detalls es solucionen.

Així que després que hages parlat amb un científic d’aquest tema, fes-li un pregunta final. Està d’acord en que hem arribat a una situació perillosa? Creieu que podem estar arribant a un punt de no retorn, una situació en què els nostres fills hereten un sistema climàtic que experimentaran canvis que estaran fora del seu control, canvis que provocaran dany irreparables?

Gràcies per escoltar.

juny 16

Pràctiques de Tecnologia/Física 2016 amb A4S i Processing

Aquesta setmana s’acaba el curs a secundaria i volia compartir un parell de pràctiques que han fet els meus alumnes amb programari lliure.

El primer vídeo pertany a la pràctica «Cinta de Mercadona» programada amb el programari lliure A4S i Arduino.  (Si no veus bé el vídeo amb el navegador te’l baixar i veure’l a l’ordinador des d’ací mp4 – 21 MB))

El segon vídeo pertany a la pràctica «Catapulta que no quedarà res» on s’ha utilitzat el programari lliure Processing i Avidemux. (Si no pots veure el vídeo amb el navegador  te’l pots baixar per veure’l a l’ordinador des d’ací (mp4 – 3.1 MB). )

Si teniu curiositat per saber com es pot aprendre Física/Tecnologia amb aquest programari lliure pots visitar els guions que done als alumnes que estan ací: Cinta de mercadona , Trinquet (Catapulta).

des. 30

Fusió del gel, pujada del nivell de l’oceà i supertormentes

Fa pocs temps que s’ha celebrat la cimera COP 21 de les nacions unides sobre el canvi climàtic i abans que us deixeu emportar pels triomfalisme voldria convidar-vos a llegir un article científic aparegut a la revista «Atmospheric Chemistry and Physics», però com que no us puc demanar a tots que el llegiu en anglés us he fet un resum a la nostra llengua per fer-lo més fàcilment comprensible. Ens hi juguem molt els catalanoparlants. L’article traduït es titula:

«Fusió del gel, pujada del nivell de l’oceà i supertormentes: evidència utilitzant dades paleoclimàtiques, models climàtics, i observacions modernes que l’augment de 2ºC és molt perillós.»

Aquest article és molt complex però si podeu val la pena llegir l’original en  anglés:

www.atmos-chem-phys-discuss.net/15/20059/2015/

El resum en català del que m’ha semblat més interessant amb alguns comentaris el podeu trobar ací.

http://xn--gnuscultura-dbb.eu/compartits/CCCCV.pdf

des. 22

Tutorial per programar de forma gràfica Arduino amb Scratch2 / A4S

Acabe de penjar un tutorial per programar de forma gràfica Arduino amb Scratch2 / A4S.

Scratch2 és un programa adreçat a alumnes de primaria i secundaria creat pel MIT que no té rival per les seues prestacions multimèdia. Hi ha alternatives molt bones per programar Arduino de forma gràfica com bitbloq que sols funcionen en línia o derivats de bitbloq com Visualino que funcionen fora de línia però encara els falta una mica per tindre el mateix que té Scrtach2.

El podeu utilitzar en Ubuntu / Lliurex de 32 bits i en Debian / Lliurex de 64 bits, al menys aquests són els sistemes que jo he provat al meu centre educatiu.

El tutorial el teniu ací: Tutorial Scratch2/A4S per Arduino

Programa_Motor_B_HPasseu un bones vacances de nadal.

nov. 17

Configura el teu Fedora

Fa poc vaig instal·lar Fedora en vint equips al meu centre, vaig triar Fedora per que instal·lar Ubuntu en equips amb UEFI era una mica més complicat, i Fedora em feia la instal·lació una mica més fàcil i no volia perdre tant de temps.

Si tinc dues coses clares després d’alguns mesos d’haver provat Fedora és que vam fer bé de suprimir Windows 8 i escollir Fedora com sistema per als equips del centre i que les properes compres d’equips informàtics no duran UEFI a la placa base.

Fedora és molt diferent d’Edubuntu al qual estava acostumat. Quan instal·les Fedora tens uns sistema operatiu molt fiable però et falten tots els serveis als quals ja estàs acostumats quan acabes de fer la instal·lació d’Edubuntu, en certa forma tens uns instal·lació neta i sols poses allò que necessites.

RH-Fedora_logo-nonfree

Us vaig a posar les receptes que he acabat recollint durant els darrers mesos per instal·lar els serveis que ens calien als docents valencians del meu centre. Aquestes receptes són per usar  al terminal per economia de temps, es pot instal·lar tot de forma gràfica però amb el terminal vaig més ràpid.

(Entre parèntesis hi ha comentaris per explicar per a que serveixen algunes ordres)

1) Actualitzar Fedora després de fer la instal·lació.

su –                          (fer-se root o administrador al terminal)
yum check-update (actualitzar la llista de programes)
yum update            ( actualitzar els programes)

 

2) Instalar alguns programes útils.
su –
yum install libreoffice-calc libreoffice-writer libreoffice-impress libreoffice-base libreoffice-draw

yum install firefox gimp gimp-data-extras gimp-help-ca inkscape wine kdegames k3b

 

3) Instal·lar VLC per reproduir films amb tots els controladors disponibles.

su –
rpm -ivh http://download1.rpmfusion.org/free/fedora/rpmfusion-free-release-stable.noarch.rpm
yum check-update
yum install gstreamer-plugins-good gstreamer-plugins-bad gstreamer-plugins-ugly vlc mozilla-vlc k3b-extras-freeworld

 

4) Instal·lar flash per posar faltes a ITACA

su –
rpm -ivh http://linuxdownload.adobe.com/adobe-release/adobe-release-x86_64-1.0-1.noarch.rpm
rpm –import /etc/pki/rpm-gpg/RPM-GPG-KEY-adobe-linux
yum check-update
yum install flash-plugin nspluginwrapper alsa-plugins-pulseaudio libcurl

5) Instal·lació de Dropbox per compartir fitxers d’alumnes al núvol.
Si el nostre ordinador és de 32-bits:
cd ~ && wget -O – “https://www.dropbox.com/download?plat=lnx.x86” | tar xzf –

Si el nostre ordinador és de 64-bits:
cd ~ && wget -O – “https://www.dropbox.com/download?plat=lnx.x86_64” | tar xzf –

A continuació, executa el dimoni de Dropbox des de la carpeta .dropbox-dist acabada de crear.

~/.dropbox-dist/dropboxd

 

6)  Instal·lar SAMBA per poder compartir fitxers amb equips amb windows

su –

yum install samba

cp /etc/samba/smb.conf /etc/samba/smb.conf.orig (copiem la configuració original de SAMBA si hem de modificar el fitxer)

systemctl restart  smb.service && systemctl restart  nmb.service (Rearrancar SAMBA)
systemctl stop  smb.service && systemctl stop  nmb.service (Aturar SAMBA)
systemctl start  smb.service && systemctl start  nmb.service (Iniciar SAMBA)

 

7) Instal·lar CUPS per imprimir documents

su –
yum  install cups foomatic-db-ppds gutenprint-cups printer-filters cups-pdf
yum install hpijs system-config-printer cups-pk-helper
yum  groupinstall print-client print-server

systemctl start  cups.service  (Iniciar CUPS)
systemctl restart  cups.service (Reiniciar CUPS)

Si no trobem un instal·lador automatitzat del fabricant de la impressora per a Fedora caldrà copiar el ppd de la improssora en la carpeta /etc/cups/ppd/  amb pluma com a root. Podem trobar informació sobre el ppd de la nostra impressora a OpenPrinting.

 

8) Posar el teclat grec per als docents de l’assignatura de grec clàssic.

Amb l’ordre de sota faig que el sistema escriga un fitxer de text anomenat llista-fonts.txt amb el llistat de fonts disponibles al nostre sistema Fedora. Aquest fitxer amb una tuberia el deixaré a la carpeta de l’usuari  corresponent /home/usuari-que-estiga-definit

yum search fonts >> llista-fonts.txt

Si ara obric el fitxer llista-fonts.txt amb pluma i cerque el mot «greek» veig açò

Llista de fonts disponibles  a Fedora

Si vull instal·lar les fonts gregues gfs-philostratos-fonts gfs-didot-classic-fonts i texlive-levy ho faré amb alguna de les ordres següents:

yum install gfs-philostratos-fonts

yum install texlive-levy

yum install gfs-didot-classic-fonts

Una vegada instal·lades les fonts més optimes per escriure grec clàssic , vaig al menú d’aplicacions «Sistema» i cerque el «Centre de control» i prem el botó per modificar la configuració del teclat.

Centre de control a FEDORA

Centre de control a FEDORA

A continuació prem el botó «afegeix» com es veu a la imatge de sota

Afegeix teclat nou

Afegeix teclat nou

Després tries com país «Grècia» i com teclat el «Grec ampliat» com veus  a la imatge de baix, i prems la tecla «Afegeix» que tens a la part dreta inferior.

Teclat grec ampliat

Teclat grec ampliat

Ara en sortir d’aquest menú ja tens per defecte dos teclats instal·lats.

Teclat grec i teclat espanyol instal·lats

Teclat grec i teclat espanyol instal·lats

A partir d’ara després d’entrar a l’escriptori l’usuari podrà triar entre utilitzar l’escriptori per defecte (Espanyol català)

teclat eso l’escriptori grec amb un clic de ratolí.

τεψλατ γρSi ara anem i obrim LibreOffice i posem la font «GPS Philostratos» amb el teclat grec escollit ja podrem escriure textos en grec clàssic.

filostratos

Benvinguts a FEDORA, si voleu llegir més coses d’aquesta distribució Linux trobareu molta informació en la «Documentació de Fedora»

nov. 14

13N

Aujourd’hui, tous les européens sommes français.

Drapeau de France en deuil

set. 24

Què és Catalunya per als valencianoparlants ?

N’estic una mica tip d’aquesta campanya electoral. He viscut deu anys a Catalunya i m’han tractat molt bé, ningú no em va criticar per la meua forma de parlar el català del sud, i en canvi quan vaig tornar a València vaig patir en algun comerç menyspreu per parlar en valencià i no parlar l’espanyol. Així que em faig la pregunta, què és Catalunya per als valencianoparlants ?

No puc parlar més que per mi mateix. Catalunya és la terra d’on van vindre els meus avantpassats el 1286 des del Comtat de Barcelona. Aquests colons van fundar el poble on vaig nàixer i per això continuem parlant el català 729  després.

El cap d’estat català que va fundar el nostre territori no ho va fer annexionant-nos a Catalunya, sinó que va fundar un regne nou anomenat Regne de Valencià. Això explica per què els valencians no som catalans tot i que parlem la mateix llengua.

Però és aquesta explicació la única que ens donat els partits valencians per manifestar que som diferents dels catalans? No, la dreta valenciana i l’espanyola es va arribar a traure de sota la manega que els valencians vam baixar del cel com els OVNIS, diguent que érem descendents del mossàrabs. No us vaig a dir com es van posar els lingüistes quan van recordar a aquestes eminències polítiques valencianes que els mossàrabs parlàvem àrab i que ja estava bé de fer el ridícul. El mateix ridícul que faria qualsevol que negués que el castellà de Mèxic, el de Colòmbia i el d’Espanya són la mateix llengua.

Aquest estat plurinacional s’hauria pogut arreglar fa 20 anys si s’hagués modificat llavors la constitució per blindar les llengües cooficials i fer obligatori els seu aprenentatge als territoris històrics on es parlen aquestes llengües. Si a més a més, hagueren suprimit les diputacions provincials i la seua despesa inútil de 60000 milions d’Euros, hagués passat a mans autonòmiques en coses més útils, on s’hagués gastat en sanitat i educació públiques, recerca universitària o prestacions socials,  una altre gall hauria cantat. Però clar això suposava tocar els privilegis dels polítics i com de moment anaven pagant els catalans sobre tat, però també valencians i illencs, doncs «carró que rodi no el toquis».

L’estat que tenim és una altra cosa que no vull qualificar. Els catalans tenen la paraula aquest cap de setmana.

Entrades anteriors «