oct. 03

Diccionaris de Català i Valencià per CmapTools en Linux

Hui he instal·lat la darrera versió de CmapTools en un ordinador amb Linux i m’he emportat la sorpresa de que encara no tenia el diccionari de català, cosa que fa incòmode utilitzar aquest programa en Linux.

He mirat com era el paquet diccionari de castellà per dins i he baixat els diccionaris de català i valencià del Mozilla Firefox que manté el company Toni, els he desmuntat, he adaptat la seua estructura segons el model vist. He incorporat els diccionaris fets al programa i funcionen. Però anem pas a pas.

El CmapTools és un programa per representar mapes conceptuals que pots baixar-te des la web http://cmap.ihmc.us/download/ després d’acceptar la llicència i donar les dades personals. Aquest programa és doncs privatiu però gratuït gracies a les donacions que reben.

Si voleu instal·lar el programa descarregat en baixades aneu a Aplicacions, Accessoris, Terminal, i escriviu si voleu instal·lar CmapLite per ordinadors una mica antics:

cd Baixades (per anar a la carpeta baixades)
chmod a+x LinuxCmapLite_v5.05_08-07-12.bin (per donar permisos d’execució)
sh LinuxCmapLite_v5.05_08-07-12.bin (per començar la instal·lació)

Si voleu instal·lar CmapTools en ordinadors moderns (més de 500MB de RAM) escriviu:

cd Baixades (per anar a la carpeta baixades)
chmod a+x LinuxCmapTools_v5.05_08-07-12.bin (per donar permisos d’execució)
sh LinuxCmapTools_v5.05_08-07-12.bin (per començar la instal·lació)

Accepteu la llicència , trieu una instal·lació normal, poseu el programa a la vostra carpeta d’usuari (/home/usuari), i escolliu on poseu el enllaç per arrancar el programa ( a l’Escriptori ).

Enllaç arranc CmapTools

Ara sols us queda esperar que la instal·lació acabe. Després descarregueu algun dels dos paquets amb alguna de les dues variants de la llengua Català (ca_ES.zip) o Valencià (ca_ES-valencia.zip) i poseu-lo a la carpeta on són els diccionaris que en el meu cas és /home/carles/IHMC_CmapTools/dictionaries.

En arrancar podreu triar la llengua i corregir faltes si us equivoqueu.

Diccionaris CmapTools-ca-valencia

Si voleu llegir un tutorial de CmapTools en la nostra llengua podeu descarregar-vos aquest tutorial del CAIB.

oct. 01

Robòtica i automatismes amb Arduino

Vivim temps difícils on molta gent no té cap ingrés per sobreviure i on paradoxalment moltes administracions malbaraten recursos pagant llicències de programari privatiu i llançant molts milers de milions d’euros a la brossa. No s’acaba de donar suport al programari lliure malgrat les moltes distribucions educatives autonòmiques que han aprofitat la feina feta per les comunitats de GNU Linux. Les administracions continuen renovant llicències amb la casa de Redmont malgrat que el 99% dels llocs de treball a l’administració podrien utilitzar programari lliure.

Vaig a compartir amb vosaltres unes pràctiques de “Robòtica i automatismes amb Arduino” que fan els meus alumnes de batxillerat amb programari lliure a la meua matèria (Tecnologia Industrial), per suposat són millorables.

A les pràctiques els robots i automatismes es programen amb Arduino, els pcb’s es fan amb Eagle, les imatges exportades dels pcb’s s’han retocat amb Gimp, i s’han imprès en documents ODT de LibreOffice, els esquemes elèctrics els he fet amb Inkscape tot i que els alumnes els poden fer amb Fritzing. Utilitzem Ubuntu per fer aquestes pràctiques tot i que tots aquests programes es podem posar en qualsevol distribució Linux autonòmica o en Windows i en Mac OS X.

Anava a compartir aquestes pràctiques en juny, després d’afegir algunes pràctiques més que provaré amb alumnes, però l’esborrany del ministeri on suprimeix la meua matèria m’ha obligat a avançar la compartició dels documents si vull que siga útil per a algun company.

Els continguts curriculars de la meua matèria són equiparables als dels meus col·legues europeus i si mireu les pràctiques l’equipament mínim per fer-les és ridícul i no cal pagar cap llicència de programari privatiu. Em tem que el ministeri vol reduir totes les matèries de batxillerat possibles per encabir 43 alumnes en cada matèria de les que resten. Tot plegat és retrocedir 30 anys.

Espere que a algú li puguen ser útils i li servisquen per pujar al carro del programari lliure si encara està dubtant.

Enllaç a Robòtica i automatismes amb Arduino.

set. 10

der Untergang der öffentlichen Bildung

2 de setembre: Tinc molts dubtes de si haig de pagar el AMPA d’Afadalí on va el meu fill, el curs passat jo hi col·laborava amb la junta de l’AMPA, i no els vaig perdonar que cremaren 2000 Euros dels 12000 que tenien llogant animadors infantils per fer dues paelles dos dissabtes, jo era (soc) partidari de preguntar als pares/mares que paguen l’AMPA si volien mentre dure la crisi de cavall que tenim, reservar els fons per comprar llibres o material pel centre i sols fer la festa de comiat on s’entreguen els diplomes però la junta va rebutjar la meua proposta. Al final decidesc pagar el AMPA enguany per si els calen diners per materials al centre però no el compraré els llibres, si enguany fan menys festes i compren més materials per al centre el curs proper ja els els tornaré a comprar, i si continuen en les trezte els compraré a partir de llavors al Carrefour on fan un descompte molt bó.

3 de setembre: Vaig a l’institut per primer cop després de la vacances i espere l’únic alumne de segon de batxillerat al qual he suspès però no es presenta. Salude als companys que arriben i ens comenten les noticies , n0 ha quedat cap interí al centre, al País Valencià s’han retallat quasi tots els 5400 interins que hi havia, sols n’han quedat dos o tres per matèria com molt i segons matèries. A nosaltres ens han arribat dos professors funcionaris desplaçats sense hores i hem desdoblat tot l’horari per que puguen fer classe i així i tot els han tocat matèries alienes al que feien normalment.

Com que ja estic al centre m’entretinc posant en marxa el servidor i els clients lleugers amb Lliurex de la sala de professors, instal·le  la versió 12.04 d’Ubuntu a la sala de professors i li pose la impressora compartida.

4 de setembre: Comence a fer les copies de seguretat dels cursos que tenen tots els professors al moodle de Conselleria.

5 de setembre: Vaig  a l’avaluació de batxillerat i en acabar faig temps fins les 12 en que comença el examen de respesca per als alumnes de 1, 3, i 4 d’ESO. Vigile els alumnes durant l’examen i en acabar pregunte al col·legi  de primaria on va el meu fill si haurà autobús per dur-lo quan jo no puga fer-ho, no es sap encara sols es sap que la conselleria fa un any que no paga la companyia d’autobusos ni el menjador escolar i que els conductors d’autobús han hagut de demanar ajuda a les seues families per resistir treballant sense cobrar res. Me’n torne al meu centre i pregunte si el centre té fons que hauria d’haver rebut de conselleria i em diuen que el curs passat no van rebre cap partida de manteniment , el que van rebre era del curs anterior quan els alumnes d’Alcoi (o era Ontinyent? ) és van tancar amb les mantes per manca de calefacció.

6 de setembre: Vaig al centre a l’avaluació dels alumnes d’ESO, i després em quede per si hi ha reclamacions de notes. M’arriben noticies de mestres de primaria dient-me que aquest curs molts pares no podran pagar els llibres i enviaran els nens sense llibres al cole. També llegesc un article de premsa que diu que l’ensenyament privat concertat està rebent els diners  amb regularitat i que sols quan en sobren els envien als centres públics. Em sent tocat doncs ja veig que d’aquest crisi no eixirem mai més.

7 de setembre: Vaig a veure com entra el meu fill al seu cole i després vaig a esmorçar al bar, llegesc al periòdic que la Consellera Català ha dit que ha construït 600 centres nous enguany  i que sobraran places escolars !  Em pregunte si no hauré passat prop d’algú que haja fumat Cànnabis i si estic llegint bé l’article de premsa, rellegesc l’article tres vagades més, decididament si diu el diu. Estic desconcertat, si el curs passat hi havien 800 barracons al País Valencià no entenc d’on han aparegut 600 col·legis nous de trinca. Sospite que si la Consellera no s’ha fumat alguna cosa abans de l’entrevista està fent trampa d’alguna forma amb els números.

Per la nit mire per curiositat el telenotícies de C9 i la locutora informa  que l’ajuda (eufemisme per no dir rescat) que rebrà Espanya ens vindrà molt bé i no suposarà cap perjudici en els serveis públics. Ja en tinc prou de manipulació i canvie la cadena per posar Bob Esponja al meu fill.

8 de setembre: Revise els darrers fitxers traduïts al català que mancaven per arribar al 100% i enviats al mantenidor del programa que he estat traduint aquest darrer any i encara falten algunes cadenes per revisar, prenc nota de controlar la setmana propera l’estat i quan estiguen revisades actualitzar l’adaptació al valencià d’aqueix programa. Vaig a l’aniversari d’un familiar i m’ho passa d’allò més bé.

Decidesc matricular-me a la UNED CUID per traurem la certificació b2 en un parell d’anys en alguna llengua estrangera, no voldria per res del món fer totes les classes en “guiri” i contribuir a matar el valencià, però si m’agradaria de les 20 hores lectives que tinc fer-ne dues en “guiri” i les altres en català, intuïsc que els meus alumnes si volen treballar hauran de fugir d’aquest país.

10 de setembre: Instal·le lokalize , i gtranslator al meu Ubuntu per començar la traducció d’un programeta al català, aquest programeta també admet la variant valenciana així que quan el tinga traduït hauré mort  dos pardals d’un tret.

juny 18

Sí al valencià, sí a les llengües estrangeres

He signat hui la petició d’escola valenciana demanant la modificació del decret de plurilingüisme que demana entre altres coses la catalogació lingüística dels llocs de treball d’educació en valencià per garantir que el valencià no retrocedirà.

El decret de plurilingüisme tal com està aprovat no garanteix que els xiquets quan acaben l’ensenyament secundari hagen aprés cap llengua estrangera com l’ anglés, francés, o alemany però sí garanteix que el valencià pot desapareixer a mig termini.

Signa aquesta petició ací.

maig 28

Com crear enllaços als programes en l’escriptori d’Unity

[ Nota a 3 de juny: Refaig del tot aquesta entrada mantenint els comentaris   de Xavier a l’entrada original i que han motivat que cerque una alternativa més fàcil per crear llançadors de fitxer i programes en l’escriptori de l’Unity. ]

M’he canviat a la darrera versió de Ubuntu des d’un versió molt antiga i hi ha una cosa que em costa encara i es posar enllaços als programes o fitxers. Si volem posar enllaços podem fer-ho de tres formes diferents:

1) Utilitzant el menú de l’Unity i el botó Tauler d’Inici.

2) Utilitzant l’instal·lador de llançador del gnome al escriptori Unity.

3) Crear un script personalitzat.

Comencem pel primer.

1) Menú de l’Unity i el botó Tauler d’Inici


Premem el botó Tauler d’Inici i cerquem el programa que volem enllaçar que em arrancat de forma recent o que es troba a la llibreria de programes del Unity.

Arrosseguem el programa a la barra del menú a l’esquerra.

El programa queda fixat al menú.

Aquest procediment serveix per fixar al menú qualsevol programa nadiu que funcione en Linux.

Si volem enganxar llançadors de programes arrancats amb wine no ens funciona i cal utilitzar el llançador de gnome a l’escriptori Unity.

2) Llançador del gnome a l’escriptori Unity.

Primer instal·lem el programa gnome-panel amb el synaptic o el Centre de programari de l’Ubuntu.

Després premem les tecles ALT + F2 i a la finestra que s’obrirà peguem l’ordre:

gnome-desktop-item-edit Escriptori – – create-new

(Poseu dos signes menys davant de create i corregiu l’ordre tal com veieu a la imatge de sota).

Llançador gràfic gnome a l'escriptori Unity

Em prémer veuràs el menú que coneixies del gnome per crear enllaços.

Llançador gràfic gnome a l'escriptori Unity

Amb aquest menú ja podem posar a l’escriptori de l’Unity fitxers enllaçats o programes de windows que arranquen amb wine.

Si a més a més volem arrancar un programa que em personalitzat canviant-li alguna cosa ho podem fer amb  un script personalitzat com veurem ara.

3) Script personalitzat

En aquestos casos podeu crear un script per arrancar un  programa, premeu a l’escriptori amb el botó dret sobre Crea un document nou , i sobre Document buit.

Ara anem a crear un enllaç per arrancar un Firefox dins de la meua home que du el java de Oracle ja que d’altra forma no em funciona el certificat digital de la Generalitat. Per arrancar aquest Firefox tinc al script que el crida les línies següents:

#! /bin/bash

/home/carles/binaris/firefox/firefox

A continuació caldrà que donem nom i alcem el fitxer, que fem executable el script que acaben de crear. Premeu sobre el fitxer de text amb el botó dret i premeu en Propietats.

Després marqueu la pestanya Permet executar aquest fitxer com un programa.


Quan crideu un llançador dels que acabeu de fer no oblideu seleccionar l’opció Executa en la finestra que se us obrirà.

Premeu Executa

La veritat es que una vegada m’he posat aquests enllaços a l’escriptori Unity m’he acostumat enseguida a treballar amb ell i ja no he tingut cap dificultat.

maig 15

Per un ensenyament públic i de qualitat

El pròxim 30 de juny més de 8.000 docents interins seran cessats i no cobraran l’estiu. Més de 3.000 d’aquests docents NO tornaran l’1 de setembre al sistema educatiu.
El primer dia de classe del curs que ve el professorat es trobarà amb més alumnat en
cada una de les aules, més hores lectives, menys professorat per atendre’l i amb el salari novament rebaixat.
No és una situació que motive per a donar classe i afectarà greument la qualitat de
l’ensenyament, cosa que la Conselleria d’Educació nega insistentment.
Les retallades que duen a aquesta situació provenen de tres àmbits i, en resum, són
aquestes:

PER LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ:
-Portem ja dos cursos de retallades d’unitats, programes d’atenció a la diversitat,
desdoblaments FP…. I per tant, de personal (i cada vegada més professors a temps
parcial o compartits amb altres centres). En dos cursos s’han deixat d’ofertar 2.400
vacants en juliol.

-Retallades pressupostàries: 27 milions en 2011, entre les quals la gratuïtat dels
llibres de text (7.200.000€), que se sumen als 4 milions d’euros de 2010 (gabinets
psicopedagògics municipals, beques estudis universitaris, escoles i conservatoris
de música…).

-No s’estan pagant les beques menjador i ajudes llibres de text i les despeses de
funcionament s’abonen tard.

-No es cobreixen les baixes inferiors a 15 Dies. Des de gener, sempre queda una
baixa per cobrir.

-No hi ha oferta d’ocupació pública.

-Calendari escolar: les jornades de juny i setembre deixaran de ser només de matí i
s’amplien a la vesprada com la resta del curs.

PEL GOVERN VALENCIÀ:
– Decret-Llei 1/2012 (gener): retallada del 50% del sexenni per al funcionari de
carrera, cessament tot el professorat interí a 30 de juny i es castiga al professorat
que cau malalt. Se suma a la retallada salarial de maig de 2010, entre un 5’5 i un
7%, i a la congelació salarial des d’aleshores.

-Aquestes baixades han coincidit amb increments de l’IVA i de l’IRPF, de manera que
estem perdent capacitat adquisitiva molt ràpidament i, per tant, capacitat de
consum.

PEL MINISTERI EDUCACIÓ I DEL GOVERN ESPANYOL :
-Reial Decret-Llei 14/2012:
• Conselleria aplicarà al màxim l’increment en les ràtios en totes les etapes
educatives, obligatòries i no obligatòries en un 20% (primària -de 25 a 30
alumnes per aula-, secundària -de 30 a 36- i batxillerat -de 35 a 42).

• També l’augment de l’horari lectiu: 25 hores en primària, 20 hores en secundària
(entre 3 i 8 docents menys en els IES depenent del tamany). Només l’última
mesura suposarà més de 3.000 interins al carrer i milers de desplaçaments del
professorat funcionari de carrera.

•No s’ofertarà més d’una modalitat de batxillerat. La conselleria ha anunciat que imposarà números clausus (12 alumnes mínim) per autoritzar una modalitat. Si hi ha pocs alumnes de ciències/enginyeria en un centre d’un poblet petit i no s’autoritza que hi hagen grups de Física, Matemàtiques, Química, Tecnologia Industrial, Biologia, Dibuix tècnic, …, Quines opcions tindran els alumnes de batxillerat ? 1) Anar a estudiar ciències al poble del costat i augmentar la despesa del pares. 2) Canviar-se de modalitat i estudiar lletres. 3) Anar a un centre privat al mateix poble i augmentar encara més la despeses dels pares. (Això farà disminuir els alumnes que arribaran a estudiar enginyeries/ciències i n’augmentarà els que estudiaran lletres doncs els grups de lletres fa anys que són molt més nombrosos.)

•Ajornament fins 2014-15 dels nous títols de FP de 2.000 hores.

•Desaparició de les reduccions de l’horari lectiu per al professorat major de 55
anys.

Disminució de les despeses de funcionament dels centres.

Pressupostos de l’estat:
• Retallada pressupostària en educació del 21’9% (prop de 625 milions d’euros)
respecte al de 2011.

• S’eliminen 10 programes de cooperació (dels 17 existents) amb les comunitats
autònomes, programes destinats, en gran part, a ajudar l’alumnat amb
problemes econòmics.

• Disminució del 80% en la partida pressupostària destinada a l’ajuda en la
compra de llibres de text.

•Se suprimeix el programa Escola 2.0 per digitalitzar les aules i dotar
d’ordinadors l’alumnat

•Desapareixen els quinze milions d’euros destinats a pagar matrícules
universitàries a aturats.

•Supressió de programes per a la creació d’escoles infantils de 0-3 anys.

A tot això cal sumar altres mesures que ja s’estan aplicant com la no pròrroga de la
jubilació LOE i l’ampliació de l’edat de jubilació o la no cobertura per als nous funcionaris de carrera des de 2010 per part de MUFACE.

TOT AÇÒ I MÉS ÉS EL QUE ENS TROBAREM L’1 DE SETEMBRE
Són mesures molt dures però el govern espanyol està preparant d’altres, com les que es
contemplen en el “Programa nacional de reformas 2012” que el govern ha presentat a
Brusel·les, que pretenen aplicar fins el 2015. Algunes d’aquestes mesures són:
”Mantenimiento o reducción de las retribuciones (…) medidas de control del empleo
público, aumento de la jornada máxima anual ordinaria, reducción del número de
liberados sindicales, eliminación de días adicionales por fallecimiento, por intervenciones, etc. (…) Intensificación del control del absentismo laboral, reducción de las compensaciones económicas y prestaciones complementarias por incapacidad temporal
(…) jubilación forzosa a los 65 años con tasa de reposición nula, reducción de los permisos de libre disposición”. Altres més específiques en educació són: “incremento de la jornada laboral de los interinos”; “eliminación de actividades extraescolares”; “reducciones de plantillas”; “supresión paga extraordinaria antigüedad”; “supresion de programas y aulas de convivencia”.

http://www.lamoncloa.gob.es/NR/rdonlyres/0E911A5C-F0F6-490F-8280-1AE0EDC539CE/
202008/PNRDEFINITIVO.pdf

Davant d’aquesta situació FARÉ VAGA.
Faré Vaga per defensar el meu lloc de treball, les meues condicions laboral i un
ensenyament públic de qualitat.
Faré Vaga per evitar que totes aquestes mesures siguen aplicades en el sistema educatiu
valencià.

Faré Vaga ja que amb aquesta podem, com tantes altres vegades, aconseguir que
l’Administració valenciana i espanyola rectifiquen.
Els dies 16 i 17 són les dues primeres jornades de vaga, de les sis
previstes, que estan convocades per les assemblees i els sindicats. Totes i tots tenim la
responsabilitat de secundar-les, d’acudir a les manifestacions i a les assemblees
convocades.

març 28

Greuges pels quals vaig a la vaga

  1. Perquè el País Valencià es troba a la cua de l’Estat espanyol en inversió per alumne, entre 2004 i 2009 la despesa per alumne ha caigut en relació a altres comunitats autònomes i fou de 6775 euros/any mentre que en el mateix període a Galícia fou de 8041 euros/any.
  2. Perquè estan retallant-se els programes d’atenció individualitzada. Menys alumnes per aula, més reforços, i més atenció als que no ho entenen ajuda a millorar el rendiment escolar. Els estats europeus dediquen el 3,5% del PIB a educació i a espanya es dedica el 2,9%.
  3. Per que els valencians són líders en fracas escolar. La taxa d’abandó a la Unió Europea és de 10% i a València és del 36,9%. La conselleria ha retallat aquest curs un 40% els diners dedicats a programes d’atenció educativa. I per al curs proper preveu suprimir els reforços que existeixen tot el curs, fer que comencen a l’abril i concentrar-los al juliol amb professors voluntaris. Conselleria deu voler encabir 200 alumnes al juliol al despatx del director o a secretaria que són els únics que tenen aire condicionat o tal vegada vol que els alumnes vinguen en banyador i bikini a les saunes-aules. Altres comunitats ofereixen els programes contra el fracàs de forma primerenca i ací es trauen a poc i a poc i es dona la culpa als docents.
  4. Perquè continua la privatització del sistema educatiu valencià. En els últims 11 anys mentre es construïen 230 centres públics nous, se’n construïen 404 privats. Quan el conseller diu que són líders en inversió al nostre país en realitat ens compta que primer cop a començat a pagar els els interessos per les obres fetes. La conselleria ha invertit mitjançant CIEGSA i ha pagat els centres nous amb el mètode alemany, on els centres es paguen 10 anys després de la seua construcció, la qual cosa vol dir que si un caragol val al comptat 1 euro amb aquest mètode val més o menys 27 euros amb els interessos. Si hagueren invertits els diners en educació com cal i pagat en 3 mesos en lloc de jugar-se’ls a la ruleta russa de la construcció i els esdeveniments mediatics no estarien així ara.
  5. Perquè el professorat veu com empitjoren les seues condicions laborals de treballs. Amb més hores de treball, grups més nombrosos i menor salari.
  6. Per què el valencià continua bandejat i discriminat en l’educació. De fet 6 de cada 10 alumnes no poden matricular-se en programes en valencià. Això suposa que 126000 alumnes cada any no poden estudiar en la nostra llengua.
  7. Perquè no estan cobrint-se totes les baixes docents. Només una de cada dues estan cobrint-se en el curs 2011-2012 i això suposa que es perden molts centenars hores en cada etapa.
  8. Perquè estan convertint l’educació en un ghetto. El 86% de l’alumnat amb dificultat d’aprenentatge està matriculat en l’escola pública i sense els mitjans adequats no tenen una bona adaptació al sistema educatiu.
  9. Perquè l’aprenentatge de llengües estrangeres es troba a la cua de l’Estat. El País valencià és l’única comunitat autònoma on nomes un 20% d’alumnes de 2n d’infantil (de 3 a 6 anys) estudia anglès quan la mitjana és del 71%.
  10. Perquè la integració de les noves tecnologies al sistema educatiu és un desastre. El País Valencià ocupa el 15é lloc (de 17) amb 2,7 ordinador per aula mentre Andalusia i Extremadura tenen 9,3 i 7,7 respectivament. En aquesta comunitat la conselleria no volgué co-pagar a cada alumne un portàtil per estudiar-treballar a les aules. Si hagueren fet aquesta inversió i hagueren format els professors per fer lliçons amb moodle, hotpots , paquets scorm avançats es podrien fer classes a moltes matèries (no totes) amb nivells educatius a diferents velocitats on es podria atendre millors els alumnes amb problemes. Però això afavoria la miopia segons la conselleria.
  11. Per solidaritat amb els assalariats als quals els baixarà el sou un 20% amb la reforma laboral. Perquè molts dels nostres alumnes quan acaben la educació encadenaran treballs brossa (si tenen sort) i els despatxaran per no consolidar el lloc de treball i així no tindran mai un pensió digna quan els arribe la jubilació.

febr. 19

Hjelp Spania 1936 1939

Aquest cap de setmana he visitat la mostra Solidaritat a Oliva 1936 1939 que conta en realitat l’ajuda humanitària rebuda per la II república espanyola entre els anys 1936 i 1939.

Sempre havia pensat que durant la guerra civil els nens havien estat abandonats a la seua sort i no havien rebut cap atenció però si que en van rebre. La república va organitzar unes colònies escolars col·lectives permanents a la rereguarda  al front de les quals van posar els pedagogs més actius en aquell moments com Mariano López director de la colònia Mare Nostrum que en acabar la gerra va ser depurat i no se li va permetre exercir la docència fins al final de la seua vida.

També hi havia l’l’Hospital Infantil Frithjof Nansen que dirigia el metge Pedro de Alcantara Martínez que en acabar la guerra va intentar salvar l’hospital hissant la bandera noruega a l’hospital, però va ser empresonat i va marxar a viure a Eivissa quan va ser alliberat.

El fet que en una població petita com la nostra tingués 5 colònies col·lectives i l’Hospital Infantil Frithjof Nansen no s’entén sense l’ajuda del Norske Hjelpkomité for Spania “Comitè Noruec d’Ajuda a Espanya” que gestionava sobre el terreny l’activista dels drets humans Nini Haslund.

El Comitè Noruec d’Ajuda va recollir i invertir en programes d’ajuda a la infància 12 milions de pessetes (de les de 1936) i va equipar l’hospital i finançar la resta de colònies fins i tot important queviures des de Noruega.

Pedro de Alcantara Martínez director de l'hospital Infantil Frithjof Nansen durant 1936-1939

Els xiquets i xiquetes estaven a les colònies durant les 24 hores del dia els 365 dies de l’any i rebien un programa educatiu aprovat per la república que constava d’educació formal i activitats d’art teràpia per superar les vivències de la guerra junt amb activitats per fer pinya als grups colonials com art dramàtic, activitats esportives, i cants corals en eusquera i alemany.

Art teràpia per superar les vivències de la guerra

En acabar la guerra aquests docents que havien estat a la avantguarda de la renovació pedagògica foren depurats i no se’ls va permetre tornar a exercir la docència si havien estat simpatitzants de la república i pobres o  se’ls va prohibir exercir la docència a Catalunya, País Valencià, Euskadi i províncies limítrofes durant 5 anys si havien estat membres de famílies benestants. Que no us diguen mai més que a la dictadura hi havia ordre i tranquil·litat i que abans tot era un caos.

Podeu visitar aquesta exposició que recupera la memòria històrica si visiteu fins el 4 de març el Museu etnològic d’Oliva, al carrer tamarit número 2, o bé podeu comprar-vos el llibre Solidaritat a Oliva 1936 1939 amb les recerques que sobre aquest tema ha fet Joan R. Morell i que ha publicat edicions Alfons el vell. Tots dos són complementaries doncs la mostra conté algunes lamines amb activitats aportades pels xiquets que encara són vius i documents aportats pels familiars dels docents.

gen. 18

La Viquipèdia anglesa tancada

Hui la Viquipèdia anglesa ha tancat les seues pàgina en protesta per la llei SOPA que permet el tancament de pàgines sense permís judicial. Us sona ? Aquesta és la versió als Estat Units de la llei Sinde. Podeu trobar informació sobre la llei SOPA ací i si no enteneu l’anglès podeu utilitzar un traductor automàtic com l’Apertium.

Wikipedia anglesa protestant contra la seua llei Sinde

Viquipèdia anglesa protestant contra la seua llei Sinde

Ací accepten tant tranquil·lament lleis Sinde i en altres llocs no accepten tant ràpidament la censura.

gen. 12

Microscopis electrònics amb Cheese

Aquesta setmana he posat el darrer Ubuntu a un ordinador portàtil de baixes prestacions que amb Windows 7 no anava ni cara a l’aire. Li he instal·lat el programa Cheese per manejar càmeres web per provar si reconeixia el microscopi digital que ve equipat amb càmera web però sols du programari per Windows i he tingut la agradable sorpresa que a l’arrancar el Cheese amb el microscopi ja connectat , me’l ha reconegut de seguida , m’ha tret per pantalla la imatge d’unes cèl·lules en lloc de la imatge de la càmera web que du de serie el laptop.

El microscopi no és res de l’altre món, té de 40 a 1024 augments, depenent de quin objectiu col·loques, el model és el kw50/2006 i Supra-Maginon la empresa fabricant té seu a Kaisserlautern (Alemanya). El van comprar a Carrefour el meus companys en una oferta fa algunes setmanes, però com que tenen Lliurex i Ubuntu no l’havíem aconseguit fer anar fins ara en que he provat el Cheese.

Us deixe una captura de pantalla de l’escriptori per si algun xiquet vostre ha rebut un microscopi amb webcam aquests festes com regal dels Reis mags.

Amb el Cheese podeu fer fotografies dels cultius cel·lulars i filmar vídeos del que posseu al portaobjectes.

Cheese gestiona miscroscopis electrònics equipats amb webcam per usb

Per instal·lar el Cheese a l’ubuntu ho teniu molt fàcil, aneu al botó d’inici i premeu la pestanya centre de programari de l’ubuntu, cerqueu el Cheese i marqueu la seua instalació.

Que gaudiu del programari lliure i de les vistes dels cultius cel·lulars .