«

»

abr. 20

La nostra veu

La primera nit ells s’acosten i agafen una flor del nostre jardí,

i no diem res.

La segona nit ja no s’amaguen, trepitgen les flors, maten el nostre gos

i no diem res.

Fins que un dia el més fràgil de tots ells entra sol en la nostra casa,

ens furta la lluna,

i com que coneix la nostra por

ens arranca la veu de la gola.

I perquè no vam dir res

ja no podem dir res.

VLADIMIR MAIAKOVSKI

Poeta rus 1893-1930 (versió lliure).

Gracies Mercè per compartir aquest poema.

Si encara no ho heu fet col·laboreu amb ACPV per evitar el seu acallament definitiu i difoneu aquesta petició d’ajuda d’ACPV entre els vostres amics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>