Fallida al País Valencià

Ho veia vindre des de fa temps però em sembla que ho veuran els meus ulls, estem virtualment en fallida al País Valencià, la generalitat valenciana ja fa sis mesos que no paga als centres públics els diners per mantindre les instal·lacions i funcionar de forma normal, al nostre centre li quedem ja poc litres de combustible per fer anar la caldera i quan s’acabe aquesta setmana no hi hauran diners per comprar-ne més. Em consta que a la Safor a tot arreu estan igual, i això que no conec gent més enllà, que si en conegués segur que a tot el País està passant el mateix.

M’ho sospitava des de feia temps ja que les baixes i jubilacions d’aquest any no es cobreixen, i no es poden assumir pels departaments que ja han assumit més hores de les que els pertocava a principi de curs quan van fer la gran retallada de la qual tant es queixen a Madrid.

Llegesc a la premsa que els hospitals estan que fan pena amb problemes en el subministre de medicaments doncs la conselleria de sanitat no paga les factures als proveïdors o els paga amb 600 ? dies de retard. Jo si fos proveïdor tampoc no voldria treballar per aquests mal-pagadors.

Sabeu que malgrat aquest dèficit, són la comunitat on s’ha perdonat el impost de patrimoni a les grans fortunes ? A que esperen per abandonar els grans esdeveniments que no aporten res i són una carrega onerosa per la hisenda pública ?

Si aquesta no és una forma de fer-nos engolir la píndola de la doctrina del shock per tal que acceptem retallades brutals neoliberals que baixe Deu i ho vega.

No a la cessió de sòl públic per a centres privats

L’Avantprojecte de Llei d’Acompanyament als Pressupostos de la Generalitat de 2012 assenyala que la Generalitat podrà col·laborar amb els particulars en la promoció de centres educatius d’iniciativa social (CIS), amb la finalitat de garantir la llibertat d’ensenyament. És per això que podrà atorgar concessions sobre béns demanials de la seua titularitat, així com els que hagen transmés altres administracions, per a la construcció de centres educatius de titularitat privada que reunisquen els requisits per a ser sostinguts amb fons públics.

Segons aquest plantejament els col·legis serien centres concertats –és a dir privats subvencionats amb fons públics- i gaudirien d’una concessió de 75 anys durant els quals serien explotats per l’empresa privada, amb el pagament d’un cànon per la cessió dels terrenys públics.

El nou conseller d’Educació, José Císcar, va afirmar el passat 8 de juliol, que ja “tenemos el pliego” de condicions i “se está estudiando el modelo de convenio, muy avanzado, con los ayuntamientos” que seran els que realitzen la cessió del terreny a la Generalitat per a que esta licite la seua concessió a l’empresari corresponent.

Així mateix el titular d’educació va desvelar que aquest projecte té com a objectius garantir “la llibertat d’elecció de centres” i “equilibrar” el mapa de l’ensenyament a la nostra comunitat. De manera que del 37% de col·legis concertats i privats i el 63% de públics passaran a ser d’un 50% en els dos models.

Aquesta iniciativa suposa renunciar a l’escola pública de qualitat com l’única que pot garantir la igualtat d’oportunitats entres els ciutadans i ciutadanes i substituir-la per una escola privada/concertada, on l’escola pública seria merament subsidiària d’aquesta. Suposa igualment un trencament del consens sobre la planificació del mapa escolar i l’execució del mateix. Darrere d’aquesta proposta es troba igualment la renúncia de la conselleria a la construcció de nous centres escolars propis.

Aquest model de potenciació de l’escola privada/concertada no és cert que supose una major oferta o llibertat per part dels pares i les mares. Al contrari del que afirma el conseller, en les grans ciutats la majoria de l’alumnat està escolaritzat en centres concertats i és una vertadera odissea trobar plaça en centres públics, pel que moltes persones es veuen obligades a matricular els seus fills i filles en una escola privada/concertada. És necessari per tant atendre aquesta demanda de places públiques amb la construcció de nous centres escolars públics.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic -integrada per FAPA-València, FE CCOO PV, FETE UGT PV, STEPV, CGT, CAVECOVA, Escola Valenciana, FAAVEM, SEPC, BEA, Campus Jove, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica i ADIDE ha acordat convocar mobilitzacions contra la proposta de l’administració de cessió de sòl públic a empreses privades per a la construcció de centres escolars i una manifestació a València el pròxim dissabte 21 de gener en defensa de l’escola pública i contra les retallades que està patint constantment.

La propera mobilització serà aquesta setmana el dia 21 de desembre.  Si algun pare/mare pot anar serà benvingut.

Més informació ací.

Nova versió de l’eXeLearning feta pel CENATIC

Ha eixit un nova versió d’exeleaning fet pel CENATIC, bé podem dir que és un fork doncs el projecte original feia molt de temps que havia deixat de rebre finançament i sols actualitzava eXe per a les noves versions de sistemes operatius sense fer noves millores.

Aquesta versió té nous iDevices , nous formats d’exportació i una millora fonamental, permet importar carpetes HTML amb l’arbre índex i tots els fitxers relacionats, això crea dos índex , un propi i l’altre l’importat, que es pot esborrar modificant el codi html suprimint algunes ratlles de codi. Tot plegat es molt millor que importar un munt de fitxers i anar copiant i enganxant el text del projecte antic que volien reaprofitar i havien fet en un editor XHTML que no era eXe.

Ací teniu una captura de pantalla de l’eXe del CENATIC en Català/Valencià. Per suposat podeu descarregar la versió per Debian/Ubuntu, Fedora, Mac, i Windows per 32 i per 64 bits de forma nativa. L’he provada i pot obrir qualsevol fitxer que tingueu fet amb la versió original  sense problemes.

eXe del ITE (CENATIC)

STC i les tabletes a Linux

Aquesta setmana m’ha demanat una companya docent de matemàtiques amb una dolència de STC que l’ajudara a instal·lar a l’aula on ella entra a l’Ubuntu la tableta Wacom Bamboo CTL-460 amb el programa ArtRage.

Tableta bamboo CTL-460

Primer he provat de posar-li una maquina virtual de windows , li he passat el control de la tableta al windows per provar ArtRage però escrivia molt mal.

Després ha navegat per google i he trobat ací una recepta per fer anar la tableta de forma nativa a Linux.

Entreu al terminal del vostre Ubuntu i escriviu (tot junt i en una mateixa línia):

sudo add-apt-repository ppa:hughescih/ppa && sudo apt-get update && sudo apt-get install wacom-utility

Ara ja podeu engegar la tableta que ja funciona.

Per escriure com que ArtRage no té versió per Linux us cal instal·lar algun programa semblant com el MyPaint. Entreu a Synaptic per instal·lar-lo o escriviu en un terminal

sudo apt-get install mypaint

El resultat és aquest

MyPaint com substitut de ArtRage

Marató de traducció de moodle 2 al català

S’ha convocat una marató no presencial per acabar de traduir Moodle al català. Podeu trobar la informació de com es fa i on apuntar-vos ací.

Moodle és un vell conegut dels docents que no té preu i si no existirà caldria inventar-lo doncs facilita la interacció amb els alumnes i l’aprenentatge. Als centres de secundaria és molt utilitzat i també en molts centres de primaria.

Si sou usuaris de Moodle i llegiu aquest avís per favor col·laboreu en la seua traducció. Ens cal la vostra ajuda.

Dibuix tècnic en Linux, Windows i Mac

Enguany estic utilitzant un programa de dibuix tècnic gratuït però que no està fet amb codi lliure. Funciona en Linux amb els Ubuntus que tinc a l’aula, i també funciona amb qualsevol versió de Windows i Mac que puguen tindre els meus alumnes.

Estic utilitzant-lo per que es clònic de AutoCAD i permet obrir qualsevol fitxer dibuixat amb AutoCAD en format dwg, i en permet alçar els fitxers en format dwg. Així els alumnes ja poden acabar en casa la feina que no acaben al centre i no em poden donar l’excusa ” es que el meu xp no té aquest programa”. He provat el SketchUp i la versió 7 funciona perfectament en Ubuntu amb wine però no m’agrada gaire.

Si voleu provar-lo us el baixeu des de la web de Dassault Systems i es registreu amb un correu per activar-lo durant un any.

Ja m’agradaria que els meus alumnes  disposaren d’un portàtil sufragat a mitges per la Conselleria que inclogués un arranc dual.

DraftSight

Programar de forma gràfica amb Picaxe a Linux

Actualització a 14 d’octubre de 2011: Després de rellegir els 4 comentaris i fer algunes proves me’n adone que puc simplificar la recepta dels passos suprimint el pas A3. Afegesc un vídeo per que es veja com es fan els passos  de la secció A. Així que no feu cas al comentari 4.

_____________________________________________________________

Fa 16 dies un company docent em va preguntar si es podia programar de forma gràfica amb Picaxe i li vaig dir que pensava que no. Doncs li vaig que no massa ràpid.

Anem a veure com fer anar el  Picaxe programing editor per programar de forma gràfica les targetes controladores Picaxe en Linux, com convertir el programes de forma gràfica al format basic i com carregar el programes en format basic a la targeta controladora al nostre Linux.

Índex:
A) Picaxe programing editor amb wine
B) Linaxepad
C)Controladors AXEPAD-USB per Linux

Comencem.
A) Picaxe programing editor amb wine

A1) Baixar el programa de la web
i ja podem instal·lar-lo amb wine al Linux que tingam ja siga lliurex, Ubuntu o el que siga.

Al acabar la instal·lació en provar-lo us donarà un error Run time error 339, per resoldre aquest error feu açò:
A2) Copiar el fitxer mfc40.dll des de c:\windows\system32 a /home/usuari/.wine/drive_c/windows/system32

Vídeo amb la instal·lació del pas A1 i A2.
Instal·lació del Picaxe Programing Editor (Versió 5.4.2) en Ubuntu 11.04 amb wine1.3

El Picaxe programing editor ja funciona, fixeu-vos en un programa de prova.

Picaxe5.4.2(Fitxer Bas805.exe baixat de la web dels autors)

Però no funciona el port per carregar programes. Per carregar programes cal convertir el programa a basic i carregar-lo amb linaxepad per linux del mateix fabricant.

B) Linaxepad

B1) Baixem el paquet LinAXEpad més recent des de la web del fabricant .
B2) Descomprimim el paquet linaxepad.tar.gz  prement el botó dret i extrau ací.


B3) Entrem dins la carpeta descomprimida i premem sobre LinAXEpad.

Ja podem carregar el programa *.bas que em exportat abans.

B4) És aconsellable posar a l’escriptori dels alumnes un enllaç a aquest executable, per fer això premeu a l’escriptori amb el botó dret i premeu Crea, Enllaç a aplicació, poseu nom a l’aplicació, i premeu la pestanya Aplicació , i fullejeu fins trobar el camí on heu descomprimit l’aplicació LinAXEpad.

Tindreu quelcom semblant a :

Enllaç a LinAXEpad prop de Picaxe programing editor

Per tal que el cable AXE-USB de les targetes Picaxe les reconega Linux cal instal·lar els controladors en Ubuntu o Lliurex.

C)Controladors AXE-USB per Linux

C1) Obriu un terminal, per fer això aneu a Aplicacions, accessoris, terminal.

C2) Creeu amb gedit , kate o el vostre editor de text favorit per la línia d’ordres un fitxer nou anomenat 99-axe027.rules situat a  /etc/udev/rules.d/99-axe027.rules , per fer això escriviu l’ordre:
sudo gedit /etc/udev/rules.d/99-axe027.rules

C3) Copieu dins del fitxer 99-axe027.rules les següents ratlles:
# /etc/udev/rules.d/99-axe027.rules
# contains axe027 udev rule to patch default
# FTDI product id to AXE027 product id (0xbd90)
SYSFS{idProduct}==”bd90″,  SYSFS{idVendor}==”0403″,
RUN+=”/sbin/modprobe -q ftdi_sio product=0xbd90 vendor=0x0403″

C4) Ara cal actualitzar les regles per llegir els dispositius, podeu fer-ho reiniciant l’ordinador.

Ja podeu utilitzar el cable AXE027 USB per carregar programes a la targeta Picaxe.

Ara ja podeu programar amb diagrama de fluxe les targetes Picaxe que envia conselleria des del vostre Lliurex.

Robolinux (II): Posar Robolinux a Lliurex

Es pot posar Robolinux a Lliurex ?
La resposta és si però no val la pena fer-ho com us comentaré al final.

Per posar Robolinux a Lliurex el primer que cal fer és anar a Sistema, Gestor de paquets Synaptic.

Synaptic a Lliurex 1

Desprès anem a Paràmetres, Repositoris.

Synaptic repositoris a Lliurex

A continuació premem sobre el botó Avançat.

Premeu el botó avançat

Anem a la pestanya Altre programari i premem el botó Afegeix

Afegeix un font nova

Després escrivim dins d’on posa Linia APT: deb http://max.educa.madrid.org/max60 max main
i premeu sobre el botó Afegeix una font com es mostra a la imatge de sota.

Posem el repositori de MAX a Lliurex

Quedarà així com es mostra a sota.

Repositori de MAX afegit a Lliurex.

Ara ve un pas delicat . Cal instal·lar el programa com es diu  a la imatge i cal anar amb compte per no acabar amb un sistema híbrid. Feu pas a pas el que es diu en roig a sota.

Seguiu les instruccions en roig

El següent a fer, una vegada instal·lat Robolinux, és suprimir el repositori que apunta a MAX , per fer això seleccioneu el repositori de MAX i premeu el botó suprimeix. Així no actualitzarem per error Lliurex amb programes de MAX hibridant el sistema operatiu. A la imatge es mostra com fer-ho de forma gràfica.

Traiem el repositori de MAX a Lliurex

Ja em acabat, Robolinux i el tutorial de Robolinux el tenim a Aplicacions , Educació.

Robolinux funcionant a Lliurex

Ara sols cal posar el programa MataRobolinux per matar el procés (programa) Robolinux quan es penja al tancar-lo amb la X. Com fer això ho vaig posar a l’entrada anterior d’aquest bloc.

La veritat és que tinc molt dubtes sobre la legalitat de posar Robolinux a Lliurex seguint aquestes instruccions. Robolinux és un programari privatiu desenvolupat per Prodel per fer anar els kits de robots Lego a Linux. Els problema que jo veig es que els binaris de Robolinux  que hi ha a la seua web dins la imatge de nero són una versió diferent a aquesta  que apareix a MAX. Si forem la mateix versió no tinc dubtes que es podrien posar a la distribució Linux que vulgam, a Ubuntu Natty  funciona molt bé.

Jo el que us aconselle és posar a les aules de Tecnologia el MAX en valencià amb Robolinux de forma totalment legal, i quan Conselleria pose Robolinux a Lliurex tornar a utilitzar Lliurex.

Robolinux (I): MAX en valencià

Un docent em va demanar fa 15 dies d’intentar fer anar Robolinux en  lliurex per intentar resoldre el problema dels professors de tecnologia de la Comunitat Valenciana  quan els arriben les dotacions de robots lego amb un cdrom d’instal·lació de MS Windows i els ordinadors els arriben amb el sistema operatiu GNU Linux Lliurex.
Al meu parer hi ha cinc opcions:

A) La conselleria compra la llicència de Robolinux i afegeix aquest programa de pagament a Lliurex.

B) Posar MAX en valencià i utilitzar-lo en lloc de lliurex a les aules de Tecnologia amb la dotació que envia Conselleria.

C) Posar Robolinux a Lliurex.

D) Utilitzar un Windows piratejat per fer anar el programa Robolab per windows que envia Conselleria.

E) No utilitzar la dotació de robots Lego per complir estrictament  la llei i no utilitzar programari piratejat.

La opció A seria la més lògica però amb la crisi que hi ha tinc els meus dubtes que tinguen calers per fer res. La opció E la descarte , els alumnes cal que aprenguen automatismes i una mica de robòtica. La opció D ens farà esclaus del programari privatiu en castellà, jo la descartaria.

Anem a veure en aquesta entrada com posar MAX en valencià i utilitzar-lo en lloc de lliurex a les aules de Tecnologia amb la dotació que envia Conselleria. En una entrada posterior veurem amb detall l’opció C i per que cal descartar-la.

1- Instal·le MAX en una partició del disc dur al meu portàtil.
2- Arranque MAX i com que la tinc en castellà vaig a “Boton de inicio, Sistema, Administración, Soporte de idioma, Idioma” i anem a “Instala/Suprime lenguas” , marquem per instal·lar el català;valencià, el baixem l’instal·lem i anem dins de soporte de idioma a la pestanya “text” , i escollim la llengua “català; valencià(Espanya)- valencia “ per tindre MAX en valencià. Em demana la contrasenya de l’usuari madrid que és cmadrid (Comunitat de Madrid).
3- Reiniciem l’ordinador per tal que els canvis tinguem efecte i comprovem en arrancar que encara ho tenim en castellà. Per veure que passa anem a la carpeta del usuario madrid i cerquem el fitxer situat a /etc/default/locale i veurem que té el contingut següent:

LANG=”ca_ES.utf8@valencia”
LANG=”ca_ES.utf8@valencia”
LC_ALL=”es_ES.utf8″

Té fixat la llengua en castellà , així que per canviar-li aquest paràmetre cal fer com admin. Prem al teclat les tecles ALT + F2 i a la finestra que s’obrirà escriu gksu gedit , et demanarà la contrasenya que és cmadrid, en obrir-se el programa per editar textos ves i obre /etc/default/locale i canvia el  contingut per deixar-lo així:

LANG=”ca_ES.utf8@valencia”
LANG=”ca_ES.utf8@valencia”
LC_ALL=”ca_ES.utf8@valencia”

Alça el fitxer, Reinicia l’ordinador i ja el tindràs en valencià per treballar de forma còmoda en la nostra llengua.

4- Ara anem a provar Robolinux, connectem la torre usb Lego, i  anem al “Botó d’inici , Educació, Robotics, robolinux” i el premem.

Arranc robolinux

5- El programa té fins el nivell Pilot4, suficient per treballa amb els alumnes de ESO. Escrivim un programa i el provem . Funciona sense problemes.
6- En tancar-lo ho fem amb la creu X de tancar programes. Ara comença el calvari. El programa deixa unes icones a la pantalla que molesten i no s’esborren.

Tancat de Robolinux defectuòs

Si intentem tancar el sistema operatiu no ens fa cas. Per veure com quin procés matar anem obrim un terminal al “Botó d’inici, Acessoris, Terminal” i escrivim al terminal ps -A , mirem els processos amb nom robolinux i ja podriem matar-los amb l’ordre kill PID , on PID és el número de proces que té en la llista el programa penjat, en el nostre cas és 3430 i 3431.

Procès Robolinux

7- Com que demanar que els alumnes facen açò és demanar peres a una figuera, anem a crear un programeta que faça açò de forma automàtica quan un alumne penja el Robolinux. Obri el editor de text gedit que pots trobar al “Botó d’inici, Acessoris, Editor de text gedit” i escrivim un fitxet de text anomenat mataRobolinux amb el següent contingut:

#! /bin/bash
kill $(pgrep robolinux)
kill $(pgrep RoboLinux)

L’alcem a l’escriptori i li donem permisos d’execució. Per fer això sobre la icona d’aquest programeta premem amb el botó dret del ratolí, i marquem Propietats (amb el botó esquerre), i marquem l’opció que permet executar-lo com un programa, fixat en la imatge de baix.

Propietats programeta mataRobolinux

8- Ara ja ho tenim arreglat  per treballar de forma còmoda.

Si al meu centre arribaren entre 6 i 10 caixes de robots lego amb un cost de 600 Euros cadascuna i tingués que triar si les deixe abandonades per no tindre robolinux a Lliurex, si pose windows pirata, si pose un windows virtual dins de lliurex (sempre que la RAM siga com mínim 1 GB), el darrer que faria seria deixar-les abandonades i més sabent que puc posar MAX en valencià.

MAX en valencià

Postals del nord

Us deixe unes postals del nord de la península.

Monasterio de Piedra (Nuévalos, Zaragoza)

Un lloc amb animals vius que han patit els humans i amb animals prehistòrics robotitzats que no van conèixer cap humà.

Igorre (Bizkaia): Iurre és un poblet petit, èuscarparlant, i acollidor que està en una vall que es va formar fa 143 milions d'anys durant el canvi del Juràssic al Cretàcic, anomenat Purbeck-Weals, en aquell moment el dinosaures poblaven la vall i la placa africana va xocar contra Laurasia moment en que comença el vulcanisme italià, el xoc va originar la compressió de sediments marins que van emergir, mostra d'això en són els esquists, arenisques i lutites negres.

Cartell d'una protectora d'animals a Bilbo front a la Seu

Dolly i els germans de Nemo a l'aquàrium de Donostia