València a 8 d’octubre de l’any 2008.
Senyor rei Jaume I amb esta carta vull
meditar algunes coses que em vindrà bé escriure.
Sóc Ahmed, fill de Hassan, a Marraqueix nascut,
fa deu anys vinguí a València a treballar i viure,
Visc al barri de Russafa, la d’Al Russafí,
d’on tancàreu Balansiya en estricte setge,
he estudiat el català segons es parla ací,
tinc amics valencianistes i el Casal freqüente.
El Casal Jaume I, al vostre nom adscrit,
on parlem de tantes coses d’esta nostra terra,
més enllà de la ciutat, per retrobar un país
molt més clar directament sense esta boira incerta.
He sabut dels vostres Furs i de la llei antiga
que van fer de l’antic regne un estat modern
per la nua propietat, l’usdefruit, la fadiga,
censal mort, violari, engany de mitges i el cens,
l’emfiteusi, el lluïsme, l’any de plor, la tenuta,
pel sistema conjugal de divisió dels bens.
Cóm pot ser que a este país amb vuitcents anys de vida
continuen bloquejant els espanyols les lleis.
Sé que som la vostra pàtria els qui en la bandera
sostenim les quatre barres de Guifré el Pilós,
sé que som tots una pàtria els que la vostra llengua
fem sonar als nostres pobles com un mateix cor.
Jo sóc moro, immigrant i valencianista,
porte amb mi la clau de casa dels avantpassats
que marxaren expulsats des del port de Dénia
i guardaren a l’exili esperant tornar.
Jo he tornat segles després amb les butxaques buides
i reclame per a mi i tots els valencians,
fills i nets del Tio Canya, de qui em sent família,
eixes claus que ell ha perdut i acabarem trobant.
I ara jo vos demane un poc de foc,
senyor rei, per que enceneu
la llum que necessiten els polítics
que ara nos governen,
torneu a fer-los el crit
que vau fer a Portopí:
“Vergonya, cavallers, vergonya”,
no perdeu València,
no veneu la terra
a aquells que vos la furten des de fora,
feu de la llei vella
una fruita nova.
Vergonya, cavaller, vergonya
Trescents anys fa que Espanya la inventaren,
feu de la llei vella
una fruita nova.
Vergonya, cavallers, vergonya,
feu de la llei vella
una fruita nova.
I que el regne de València s’agermane
amb tota la nació
i la terra que l’envolta,
Vergonya, cavallers, vergonya,
feu de la llei vella
una fruita nova
Font: Lletra d’Al Tall
