Llegir i editar llibre electrònics en llengües minoritzades : Català , Occitan , Galego , …

M’he comprat recentment un lector de llibres electrònic , un Papyre 6.1, que ve equipat amb una versió de Linux i que té una targeta de memòria que puc traure o connectar amb un cable USB a qualsevol ordinador equipat amb Windows , Linux o Mac OS X, per carregar llibres electrònics al Papyre.

El lector de llibres funciona molt bé, reprodueix una quantitat molt elevada de formats, i pots ampliar la mida de la lletra fins 5 vegades, cosa que valore molt positivament. El problema me l’he trobat al cercar llibres en català en format digital. Sols he trobat una editorial que ven llibres electrònics i aquests sols els ven amb DRM. Els editors que he trobat en castellà també venen els seus llibres amb DRM.

Els DRM són un sistema anticòpia que impedeixen que pugau modificar els llibres digitals, de fet quan compreu i pagueu un llibre amb DRM no el podeu descarregar si no heu instal·lat al vostre Windows o Mac un programa de Adobe i us registreu a la web d’Adobe amb les vostres dades personals, amb aquest programa instal·lat al vostre ordinador ja podeu descarregar el «vostre (és mentida, no és vostre)» llibre al vostre lector digital de llibres. Si la memòria del vostre lector es trenca el llibre descarregat es perd doncs el sistema de DRM no us permet fer còpia privada del llibre. Com que no podeu fer cap còpia privada no li’l podreu deixar a cap familiar vostre que tinga un lector digital de llibres.

M’agradaria poder comprar llibres electrònics en català sense DRM i a un cost just , un 50% més barat que el que té un llibre de paper, tenint en compte que els llibres electrònics ens els venen de forma directa sense els intermediaris llibreters, i sense que hagen tinguts els costos que té imprimir el paper, ni sense el cost de la maquetació, poden perfectament costar un 50% menys i guanyar més diners els autors i els editors. Els DRM són una estafa monumental doncs un llibre amb DRM no es pot comprar, de facto sols es pot llogar pel període que et dure la memòria USB on el graves o pel període que dure la venda del programa de DRM.

No podem comprar en català ni en altres llengües minoritzades llibres electrònics sense DRM però si podem editar-los i llegir-los. Sols cal que aprofitem les possibilitats que ens ofereix el programari lliure.

  1. Podem baixar-los d’Internet on els haja compartit algú en forma digital en la nostra llengua des d’ací.
  2. També podem agafar un llibre de paper en castellà i escanejar-lo amb l’opció OCR (reconeixement òptic de caràcters ), això si us aconselle abans de comprar cap escànner mirar si el fabricant dona suport per a Linux, ja es poden trobar algunes marques molt conegudes que fabriquen i venen dispositius amb els controladors per que funcionen perfectament en Linux. Després el revisem per comprovar que els caràcters amb accents els ha reconegut de forma correcta amb el revisor d’ortografia de l’OpenOffice, el traduïm amb l’Apertium al català com s’explica més avall i el carreguem al nostre lector en el format adequat que depèn del nostre dispositiu lector digital.
  3. Podem baixar-nos el llibre ja escanejat per algú i compartit en castellà i utilitzar el programari lliure Apertium, que podem instal·lar de forma molt fàcil al nostre Linux, per traduir el llibre del castellà al català , al occità , al gallec , etc. Després revisem el llibre amb el corrector de l’OpenOffice per eliminar errades en forma de paraules no reconegudes per l’Apertium , li canviem el format amb el programa Calibre per posar el format optim per al nostre lector i a gaudir de la lectura.

Mireu l’esquema global en aquest darrer cas.

Pas 1) Anem a veure com s’instal·la el Calibre a Linux. Calibre també es pot instal·lar en Windows i Mac. Per instal·lar-lo en Ubuntu anem a Sistema, Administració, Gestor de paquets Synaptic , marquem el paquet Calibre per instal·lar i premem el botó Aplica com veus a la imatge de sota.

Per convertir el format d’un tipus a un altre sols cal iniciar el Calibre i prémer el botó Converteix E-Books , i tries quin format vols d’eixida al diàleg emergent.

Pas 2) Anem a veure com s’instal·la l’Apertium a Ubuntu, L’Apertium és un programari lliure que treballa fent traduccions entre parells de llengües, no sols tradueix paraules sinó que també tradueix estructures gramaticals i ho fa molt bé. Així doncs cal instal·lar els paquets apertium , apertium-fr-es , apertium-es-ca , apertium-oc-es , apertium-fr-ca , apertium-es-gl on el nom del paquet apertium-es-ca vol dir que tradueix de l’espanyol al català i del català a l’espanyol, aquests paquets ens permetran fer traduccions de l’espanyol o el francés a les llengües minoritzades català , occità ,  i gallec. Podeu veure la imatge de la instal·lació de l’Apertium amb el gestor de paquets d’Ubuntu a sota.

Per traduir un llibre de cop amb més de 250000 paraules , el primer que farem serà canviar el nom del llibre per un curt que tinga una sola paraula i que acabe en alguna terminació que ens indique en quina llengua està escrit, això no es obligatori però ens estalviarà errades al treballar en la línia d’ordres. Per exemple si el llibre que volem traduir del espanyol al català es diu «Herbert, Frank – Dune 01(Dune).odt» li canviarem el nom per «Dune01ES.odt», i deixarem aquest llibre a la carpeta de l’usuari (/home/usuari on usuari és el nom amb el que entreu a l’ordinador abans de possar la contrasenya al vostre Linux).

Ara iniciem la línia d’ordres anant a Aplicacions , Accessoris, Terminal i a la finestra que s’obrirà escriurem aquesta ordre per traduir de l’espanyol al català:

apertium -f odt -u es-ca Dune01ES.odt Dune01CA.odt

on «-u es-ca» vol dir que traduïm de l’espanyol al català , on el primer llibre citat a l’ordre està en espanyol i el segon estarà en català, a més a més «-f odt» vol dir que el format és el de l’OpenOffice.

Una ordre semblant per un llibre digital en format TXT seria aquesta:

apertium -f txt -u es-ca Dune01ES.txt Dune01CA.txt

En general utilitzarem ordres semblants a aquestes:

#De l’espanyol al català:

apertium -f txt -u es-ca libro-es.txt llibre-ca.txt

apertium -f odt -u es-ca libro-es.odt llibre-ca.odt

#De l’espanyol a l’occitan:

apertium -f txt -u es-oc libro-es.txt libre-oc.txt

apertium -f odt -u es-oc libro-es.odt libre-oc.odt

#De l’espanyol a l’occitan-aranés:

apertium -f txt -u es-oc_aran libro-es.txt libre-oc_aran.txt

apertium -f odt -u es-oc_aran libro-es.odt libre-oc_aran.odt

#Del català a l’occitan-aranés:

apertium -f txt -u ca-oc_aran llibre-ca.txt libre-oc_aran.txt

apertium -f odt -u ca-oc_aran llibre-ca.odt libre-oc_aran.odt

#De l’espanyol al gallec:

apertium -f txt -u es-gl libro-es.txt libro-gl.txt

apertium -f odt -u es-gl libro-es.odt libro-gl.odt

I els usuaris que teniu MS Windows i no teniu Linux ? Doncs no podeu traduir un document de cop , però si podeu copiar pàgina a pàgina el vostre llibre i traduir-lo al servidor Linux de Softcatalà / Softvalencià.

Pas 3 ) A continuació cal revisar l’ortografia amb el verificador d’ortografia , en aquest cas ens podem trobar amb tres tipus d’errades:

  • Noms propis o de llocs que l’autor s’ha inventat i no existeixen, no els canviarem.
  • Nom escrits de forma incorrecta, els corregirem amb el verificador , i una vegada corregida cada errada anirem al menú Edita , Cerca i reemplaça , on cercarem la paraula incorrecta i la substituirem per la correcta de forma automàtica, veureu que algunes ixen dos, tres , o fins a trenta vegades.
  • Noms escrits de forma correcta en castellà que no tenen equivalent en català (gallec , occità , …) , en aquest cas anirem al menú Edita , Cerca i reemplaça , on cercarem la paraula castellana i la substituirem per la catalana de forma automàtica, veureu que algunes ixen dos, tres , o fins a trenta vegades.

Penseu que al revisar les paraules mal traduïdes podeu fer una llista amb els canvis que het fet al vostre document, posant en un fitxer txt dos columnes amb les parelles  «paraula-mal-traduida  –> paraula en català ». Aquest fitxer el podeu enviar a les adreces següents per millorar encara més l’Apertium ( ling ARROVA internostrum.com  ) i ací ( traductor ARROVA softvalencia.org ) . Els desenvolupadors dels programa us ho agrairan.

Pas 4) Ara sols cal tornar a utilitzar el Calibre per convertir el llibre en català revisat del format ODT al format més optim per al nostre dispositiu electrònic. En el meu cas el millor format per llegir llibres al Papyre és el format FB2.

Llegir llibres en català en qualsevol de les seues variants (oriental , valenciana i balear)  és deliciós.

En un país normal podríem comprar llibres sense DRM , els autors guanyarien els seus diners, i si no ens els trobarem en la nostra llengua amb l’Apertium ens el podríem traduir al català, i els nostres veïns de més al nord com els aranesos o els gallecs se’ls traduirien a la seua. ( No provat l’eusquera amb l’Apertium.)

En un país normal la nostra llengua, al nostre territori, tindria els mateixos drets , obligacions i proteccions que la llengua de l’estat.

Desgraciadament vivim en una país que no es normal os es posen pals a les rodes a l’ensenyament de la mateixa des de fa molt de temps, com podeu llegir  ací i ací. En aquest país anormal es desmantella i/o es degrada la xarxa pública d’ensenyament i es castiga aquells sindicats que tenen el collons de protestar i són incomodes.

El DRM sols afavoreixen les llengües majoritàries, doncs no poden ser modificats per els parlants de llengües minoritzades i per això mateix comprar llibres amb DRM és suïcida per la nostra cultura.

Algú de vosaltres vol que la nostra llengua desaparega ?

Si la resposta és «tant us dona» compreu llibres amb DRM.

Si la resposta és «NO»  cal que compreu llibres en paper o llibres electrònics SENSE DRM. Tant dona que google us diga que es pot trencar sempre el drm per als llibres digitals amb un programeta de python.  Comprar DRM és fer més grossa la llosa que tenim a sobre de les nostres llengües minoritzades.

Occitània

Es coriós veire la nèu a 1912 mètres de nautor rosigada pel vent mentre tu ès a 18 gras en jogant amb los mainats en amagant d’uòus de pasca. Los païsatges son fòrça polits, i a de bòsques d’alzines e de pins blancs al bòrd de camps de vinhas e d’autras de cerièras.

Païsatge Occitan (Mont Ventor)

Païsatge Occitan (Mont Ventor)

Las vilas son pichonas, i trobaretz de parcs pensats pels mainats e fòrça fonts naturalas d’aiga. Los monuments son fòrça plan conservats, fa gòi veire de fortalesas medievalas en resistint depès lo passatge del temps. M’aviá entristit fins ara quand pensava dins los nòstres castèls campulats per òrdre de Felip V e jamai mai rebastits. Se visitatz las bibliotècas mas trobaretz una causa coriosa , i a pas cap de òbra en la lenga del país, fins e totas las cançons tipicas d’Occitània es trobatz tradusidas al francés e sonque se trobatz un libre ont sián las particions trobaretz dejós dels pentagrames la lenga occitana.

L’occitana es una lenga mòrta per los sieus abitants d’aquel costat del Pirenèus. Sonque dins la val d’Aran es obligatòri per los sieus  abitants escolaritzar-se en occitan , catalan e espanhòl, al costat francés pòdes trobar d’escòlas ont escolaritzar çò de tieu filhs en francés e occitan mas se pòdon comptar amb los dits de la ma.

Me gardi ara los sieus castèls depès d’una autra forma, « avètz salvat los monuments mas vosautres i sètz pas e la vòstra lenga tanpauc.». Mentre al País Valencian i aja valencian parlant catalan, parlar castelhan e anglés es tanben fòrça util mas estampa pas lo caractèr, mentre los valencians ensenham lo valencian als nòstres filhs e filhas eles auràn pas ganhat.

Castèl campulat a Oliva-País Valencian per òrdre de Felip V d'Anjau (Google maps)

Castèl campulat a Oliva-País Valencian per òrdre de Felip V d'Anjau (Google maps)

Mai informacion sus Felip V d’Anjau aicí.

Afegir fonts gregues a l'OpenOffice en Linux

Fa alguns dies em va comentar una companya del Departament de Grec que no podia treballar amb l’OpenOffice en grec amb el seu Ubuntu doncs no podia posar les fonts que utilitzava al Windows de sa casa. Les fons que posava en Windows les havia tret de la pàgina Filosofia.

En aquest cas no servia anar al menú Insereix , Caràcter especial i cercar un caràcter  grec com si fos una equació matemàtica doncs calia escriure documents sencers en grec.

La solució més fàcil en Linux és anar a Sistema,  Synaptic i instal·lar el paquet ttf-linex que conté la font Alfa-Beta.

ttf-linex (alfabeta) al Synaptic

ttf-linex (alfabeta) al Synaptic

Ara sols cal arrancar l’OpenOffice , i provar-la , escrivim abcde , i seleccionem la font Alfa-Beta.

abcde alfabeta

Seleccionem el tipus de font alfabeta

Mirem el resultat.

abcde en grec

abcde en grec

Ja podem escriure de forma senzilla documents utilitzant un alfabet grec en Linux.

El programari lliure no plou del cel

Acabe de llegir una entrada al fòrum d’eXe que ha confirmat el sospitava. Els fons per desenvolupar l’eXeLearning s’han acabat i no es continua desenvolupant el projecte. L’autor principal resol els “bugs” més greus i continua compilant el programa a les diferents versions de sistemes operatius però no hi ha plans de futur per al programa.

Aquest programa està adreçat a professors  que volen crear recursos didàctics digitals sense tindre  coneixement de llenguatges web, i permet exportar a un Entorn Virtual d’Aprenentatge els materials didàctics.

Considere aquest programa molt important per a l’èxit del programari lliure a l’ensenyament secundari. Tot i que vaig provar Mandrake ,OpenSuse , Debian, i  Ubuntu, com que  m’agradava més Dreamweaver , i NVU no em feia el pes fins que no vaig provar l’eXe no vaig fer el bot de suprimir el Windows.

Si volem que el professors de secundaria creen materials didàctics, malament anem si ho han de fer amb programari pirata, i l’eXe va de perles doncs és lliure , funciona en MS Windows, en GNU Linux i en MAC OS X, i a més a més és molt fàcil utilitzar-lo.

Que passarà ara ? S’obren dos possibilitats:

  • Cap administració educativa prem el relleu i millora el codi font, amb la qual cosa a mig termini acabarà desapareixent.
  • Alguna ( o algunes) administracions educatives s’agafen seriosament açò del programari lliure i donen un cop de ma contractant informàtics que reescriguen el codi font i el milloren.

El programari lliure no plou del cel, els informàtics s’han de guanyar les garrofes i els programes que tenen usuaris no generals sols amb voluntarisme no tenen prou per sobreviure.

Les administracions educatives espanyoles es van apuntar a la moda del Linux per estalviar diners i van traure quasi totes la seua distribució , collint el programari que ja hi havia fet, i adaptant-lo a les sues necessitats però desenvolupar/donar suport al programari Linux em sembla que no han fet molt. Sols veig suport a la casa de Redmont per fer que el netbooks a primària també duguen aqueix sistema operatiu, veig contractes multimilionaris per portar seus d’aqueix sistema a casa nostra , trobe a faltar que es dediquen els mateixos cales per contractar informàtics per millorar o desenvolupar programes lliures.

Instal·lar la darrera versió de java (jre) a Ubuntu

A vegades quan mires per què alguns applets no funcionen com cal no saps si es degut a la versió de java, o la versió del programa amb el qual retoques els applets, en aquest cas és GeoGebra, així que us deixe una xuleta per si a algú li cal provar no el darrer java de ubuntu sinò el darrer java de SUN . Jo ho he fet en un Ubuntu 9.04 , al 9.10 sols caldria modificar lleugerament aquestes instruccions.

#Descarreguem java de la web de http://java.com

#Desinstal·lem sun-java6-plugin a synaptic o amb
sudo apt-get purge sun-java6-plugin

#Anem on volem instal·lar java
cd /usr/lib/jvm

#Canviem el paquet baixat de directori
mv  $HOME/Baixades/jre-6u18-linux-i586.bin /usr/lib/jvm

#Comencen la instal·lació de java
sudo ./jre-6u18-linux-i586.bin

#Aceptem la llicència i instal·len java

#Si Firefox està instal·lat en aquest directori:
/usr/lib/firefox-3.0.17/plugins

# i el JRE está instalado en este directorio:
/usr/lib/jvm/jre1.6.0_18

#Par anar al directori de plugins del navegador escrivim al terminal:
cd /usr/lib/firefox-3.0.17/plugins

#Escrivim la comando sigüent para crear un enllaç simbòlic al plugin de Java per al navegador Mozilla.
sudo ln -s /usr/lib/jvm/jre1.6.0_18/plugin/i386/ns7/libjavaplugin_oji.so

#Afegim el nou java a les alternatives del sistema ubuntu:
sudo update-alternatives –install “/usr/bin/java” “java” “/usr/lib/jvm/jre1.6.0_18/bin/java” 1

# Veure quins java tenim instal·lats
sudo update-java-alternatives -l

# Canviar la maquina de java. Per triar quina maquina de java és la que hi ha per defecte si en tenim vàries instal·lades cal escriure en un terminal i triar el número de la que volem.
sudo update-alternatives –config java

#Ara ja tenim el sistema amb la darrera JVM maquina de java.

Fonts:
1) http://java.com/en/download/help/linux_install.xml#selfextracting
2) https://help.ubuntu.com/community/Java

Baixada al riu Bullent

Aquest dissabte passat (el primer dissabte de febrer) es va celebrar la tradicional baixada al riu Bullent, situat al Parc Natural de la Marjal de Pego – Oliva. Podeu geolocalitzar-lo ací amb google maps.

La eixida va començar al pont on els pegolins quan eren menuts anàvem a llavar el cotxes. Llavors no apreciàvem el que teníem, ara ens cauria el pel si férem tal cosa.

Riu Bullent (Pont on comença la baixada)

Riu Bullent (Pont on comença la baixada)

La baixada consisteix en construir andròmines fetes amb suro, barrils buits , o quelcom semblant i baixar riu avall fins la revolta on està situada la meta.

Andròmina baixant pel riu Bullent el 6 de febrer de 2010

El millor d’anar a veure la baixada al riu és dur-se un entrepà o una carmanyola amb el recapte i dinar en un racó idíl·lic a la natura. Com curiositat recorde que les primeres vegades que es baixava pel riu els acompanyants érem tots valencians, ara m’ha sorprés que el 50% del acompanyants foren residents anglesos i/o alemanys, que supose que viuran a MontePego o rodalies.

El riu Bullent és un riu curt, naix a 200 m del pont d’eixida de la cursa, al port de les aigues, i té  aigües molt netes d’origen subterrani que no s’assequen mai. Aquest riu s’endinsa dins del Parc Natural i es poden trobar a a la seua riba especies com l’almesquera , la tortuga mediterrània , la tortuga d’estany , el fartet , el samaruc , crancs de riu però pocs autòctons i molts alòctons, i especies visitans com els ànecs , polles d’aigua a vora els saladars, fotges , si aneu dematí podeu tindre la sort de veure raboses ,tot i que no es extrany veure senglars a certes epoques de l’any.

Les aigues netes del Bullent

Les aigües netes del Bullent

Esperem que aquest racó es conserve tal com es ara i cap especulador no el destroce amb bolets , ai! vull dir amb casetes per residents al·lòctons nòrdics.

Instal·lació de Virtual Lab IrYdium a Ubuntu o a Lliurex 9.09

Aquest curs que hem estrenat Lliurex nous al centre se m’han queixat des del departament de Fisica i Química que  Lliurex no els serveix per la seua matèria. Mirant la llista de programes que du Lliurex 9.09 els havia de donar la raó fins fa poc  en que xafardejant les aplicacions que du la nova versió de Linkat he vist que duia un simulador de laboratori amb molt bon aspecte. Us explique com fer-lo anar a Ubuntu i a Lliurex 9.09.  Per sort que cada vegada hi ha més programes que s’adapten per executar-se a Linux.

1) Baixeu-vos la darrera versió “Virtual Lab International” que està en català/valencià de la web ChemCollective.

2) Baixeu-vos el java per windows per instal·lar fora de línia (Windows 7/XP/Vista/2000/2003/2008 Offline) de la web de Sun.

3) Instal·leu el java dins de Ubuntu o Lliurex amb wine (El java nadiu de linux no el veu wine per això ens cal aquesta màquina de java). Botó dret sobre la icona de java i prem Obre amb wine.

4) Descomprimiu el zip del Virtual Lab IrYdium (vlab.1.6.3.jre.zip). Botó dret sobre la icona del zip i prem Extreu ací.

5) Entreu dins la carpeta descomprimida i executeu amb wine el programa VLabCA.exe . Botó dret sobre la icona de VLabCA.exe i prem Obre amb wine.

Ací teniu el Virtual Lab funcionant en un Lliurex 9.09

Virtual Lab IrYdium a Lliurex 9.09

6) Llegiu-vos la documentació sobre com fer anar el programa.

Als companys de Física i Química del meu centre enguany els instal·laré jo aquests programes a les hores de coordinació TIC, esperem que la propera versió de Lliurex duga de sèrie a més a més de Virtual Lab IrYdium els programes Avogadro i GNUstep (FísicaLab) i segur que tots els professors de ciències faran més bona cara a Lliurex.

Informació d’aquestos programes:

Instruccions per instal·lar-los a Linux:

El requisit de llengua a l'administració valenciana

Sembla que acabarà perdent-se una oportunitat més de dignificar  el Valencià i assegurar-ne la recuperació. Que l’administració pública valenciana no demane el requisit lingüístic als seus propis treballadors és un destarifo , és com si el estat francés no demanés als seus propis treballadors que parlaren francés i els dones igual  la llengua en que es comuniquen.

Ah però la diferencia rau en que no tenim estat propi valencià. Estem en Espanya des de 1725 “por justo derecho de conquista”, i no ens enganyem els que ens governen defensen la constitució sols quan els interessa a ells i la desenvolupen sols en la part que els interessa.

Ens el fons esperen que els valencians ens comporten com els àrabs  que sols parlen àrab en la intimitat, i no poden emprar-lo en la administració doncs no és llengua oficial de l’estat.

Pose ací el manifest d’Escola Valenciana, Acció Cultural i la Intersindical Valenciana doncs hi estic totalment d’acord.

MANIFEST A FAVOR DEL CONEIXEMENT DEL VALENCIÀ PER A L’ACCÉS A UN LLOC DE TREBALL DE LES ADMINISTRACIONS VALENCIANES

Quan es complien els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) al novembre de l’any passat, diverses entitats, entre les quals les signants d’aquest manifest, presentaren a l’opinió pública els seus informes per a diagnosticar el grau de compliment de la llei i el grau de consecució dels objectius de normalització lingüística que es fixava. La conclusió era que, un quart de segle després, malgrat les disposicions i els fins declarats, encara es permet una falta notòria de normalitat social de la llengua pròpia.

Col·lectius, entitats i la ciutadania en general, ja constatàrem aleshores que la llengua pròpia de la nostra administració distava molt de ser tan usada ni valorada com la Llei preveia, tot prenent com a punt de referència el seu article 16: “Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat”.

Malgrat que la Llei d’Ús fixa que tot el personal de les administracions i dels seus serveis dependents que atenen el públic han de tenir el “coneixement suficient del valencià”, 26 anys després encara no n’hi ha hagut cap desplegament legal que ho porte a la pràctica. En cap oposició ni concurs (tret dels tècnics lingüístics) no s’ha hagut de demostrar cap grau de coneixement de valencià. Pitjor encara: de les dades oficials de la Generalitat es conclou que només en un 1,2% de les places d’aquesta administració se n’ha requerit cap coneixement, cosa molt més greu, perquè una bona part del personal de les administracions ha adquirit, pel seu compte, una competència lingüística en valencià que després no practica, perquè la Generalitat i les altres administracions ni la valoren ni l’apliquen: la llengua pròpia no passa de ser una llengua de rètols simbòlics i no la d’ús normal i habitual.

Durant aquest temps hi ha una discriminació indiscutible contra les persones que parlen valencià o que volen usar-lo. Per a accedir a l’administració valenciana només hi ha el requisit lingüístic castellà: les proves d’accés ja controlen sistemàticament el domini del castellà. En canvi, el valencià, tot i que l’Estatut diu que és “la llengua pròpia” i la Llei d’Ús “la més peculiar senya d’identitat” com a poble, no passa de ser-hi un mèrit, en el millor dels casos. Però ningú no ha de demostrar que sap valencià per a atendre els ciutadans ni en la Generalitat, ni en les diputacions ni en la majoria dels ajuntaments, ni tampoc en l’administració de l’Estat o de Justícia radicada al País Valencià.

El Govern valencià va engegat recentment el projecte d’una nova Llei per a l’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, que és el text legal on cal establir la regulació del coneixement del valencià com a requisit per a accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana.

Per això, les entitats signants d’aquest manifest han participat en quantes iniciatives impulsades des dels àmbits cívics i sindicals s’han dut a terme per a demanar que la nova llei continga la garantia de capacitació lingüística que la Llei d’Ús fixa indirectament en l’esmentat article 16. Totes les entitats demanem que, en el procés de selecció, les persones aspirants hagen d’acreditar el coneixement de valencià, tant en l’expressió oral com en l’escrita. Remarquem que aquest requisit és general a totes les comunitats autònomes amb les quals compartim la llengua catalana i també a Galícia i el País Basc. El País Valencià n’es l’excepció: l’única que no valora la seua llengua com a determinant per a administrar-se i servir els ciutadans.

Per tot això, les entitats sotasignades insten tots els partits polítics, i sobretot els que han de participar en la tramitació parlamentària de la nova llei, a esmenar el text inicial per donar estricte compliment al que la LUEV estableix per a l’ús de la nostra llengua en l’administració pública. Només així garantirem que el personal de les administracions valencianes puga respectar els drets dels valencians i pose fi a una discriminació que dura ja massa temps. Només així podrem assegurar que els empleats i les administracions donen un servei de qualitat i actuen amb arrelament al país. Només així podrem assegurar que és la llengua d’ús normal de l’administració, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament. Només així la proclamació que el valencià és “la més peculiar senya d’identitat com a poble” no serà una expressió retòrica sinó un fet: la llengua comuna dels valencians, la que ens identifica. Precisament, aquella en què volem viure, administrar-nos i regir-nos com a poble.

Les entitats signants conviden totes les entitats i organitzacions de la societat valenciana, així com també la ciutadania en general, a subscriure aquest manifest i a sumar-se a la reclamació que el valencià tinga, per fi, el reconeixement real i pràctic de llengua pròpia i oficial que l’ordenament jurídic li atorga. El reconeixement legal, traduït en ús normal i habitual, que la societat i els seus ciutadans i ciutadanes li reclamem per poder viure en la nostra llengua pròpia sempre i pertot arreu, començant per la nostra pròpia administració i per les nostres institucions.

Instal·lar Ubuntu 9.10 (karmic) en valencià

La darrera versió de Ubuntu permet instal·lar i treballar en la variant valenciana de la llengua. Aquests paquets de llengua s’han fet amb molta cura , són respectuosos amb la unitat de la llengua doncs utilitzen les formes valencianes quan hi ha diferències respecte a les catalanes, per exemple , en valencià utilitzarem Alçar en lloc de Desar, o del Guardar castellà, utilitzarem Ix en lloc de Surt , però intenten ser neutres i no cercar diferencies on no en hi ha.

Anem a veure com instal·lem l’Ubuntu Karmic ( 9.10) en valencià des del començament. Suposarem que voleu fer una partició i conservar el vostre windows.

1. Baixem la imatge iso des de la pàgina d’Ubuntu i la cremen amb el Nero cercant la opció de gravar un cdrom a partir d’una imatge iso (NO crear un disc de dades).

2. Posem el cdrom gravat dins de l’ordinador i reiniciem l’ordinador. (Ara arrancarem no des del disc dur sinó des del cdrom , si sols podeu arrancar des del disc dur us caldrà modificar la bios, cercant en el menú boot , la opció de 1r device cdrom i 2on device el disc dur). Veureu una pantalla com aquesta. Escolliu el català.escollir llengua

3. Premeu instal·la l’Ubuntu.

instal·la ubuntu

4. Escolliu com llengua de la instal·lació el català.

llengua instal·lació

5. Escolliu la ubicació per poder ajustar la zona horària del vostre rellotge local.

ubicació

6. Escolliu el tipus de teclat. Això ho fa el sistema de forma automàtica, si no sabeu quina és la millor opció deixeu l’opció triada pel programa.

tipus de teclat

7. Ara cal fer el particionat, és a dir, quina quantitat d’espai deixem a cada sistema operatiu. Podem esborrar tot el sistema previ i carregar-nos el windows. Seleccionar de forma manual com fem les particions ( cosa que sols faran els usuaris experts). O utilitzar l’espai lliure continu més gran , això és , emprarem la barra per fer espai per a l’Ubuntu aprofitant els espai lliure que no em utilitzat dins de windows.

Particionat inicial

Inicialment el sistema ens proposa una aprofitar una quantitat mínima per treballar. Si movem la barra podem reduir l’espai lliure buit dins de windows i reservar-lo per Ubuntu. No patiu si voleu donar massa espai a Ubuntu i li’n voleu llevar a windows el sistema us dirà que no podeu fer això. Mireu el particionat de mostra.

Particionat final

8. Poseu les vostres dades per entrar més tard a l’ordinador. No oblideu el nom d’usuari i la contrasenya. Podeu escollir que entre de forma automàtica si el vostre equip és una torre que sempre estarà en casa, però no habiliteu l’entrada automàtica mai en un portàtil per obvies raons.

Dades personals

9. Confirmeu els canvis que aneu a fer. Quan premeu Instal·la no podeu parar la instal·lació una vegada començada o us quedareu sense cap sistema aprofitable. (Hauríeu de tornar a fer la instal·lació com s’explica ací.)

Confimar la instal·lació

10. La instal·lació comença , us va informant de les novetats d’aquesta versió,

Instal·lació comença

i us avisa quan s’acaba que  cal traure el disc per començar a treballar amb el nou sistema operatiu de forma autònoma.

Instal·lació acabada

11. Arranquem el nou sistema operatiu i quan ens ho demane actualitzem la llengua. També podem anar nosaltres a System, Administration, Language Suport i actualitzar la llengua (Update).

Actualitzar la llengua (update)

12. Tornem a entrar al sistema i ara entrarem en valencià. Premem la pestanya del menú de llengua.

Menú de llengua

Ara triem altres per poder escollir la llengua del nostre sistema operatiu.

Triar llengua (altres)

i escollim la segona opció de català (Espanya) , la primera és el català (estàndard general).

Segona opció català (Espanya)

13. En entrar trobareu una part important del programes traduïda al valencià , portem traduïts el 91% del Gnome 2.28, l’actual estable, però encara queda molta faena per fer. Els programes que no estan traduïts en la variant valenciana , com l’OpenOffice, els trobareu en l’estàndard  general català. Els companys Pau i Toni estan preparant un parell de coses per facilitar la traducció de programari.

Ací teniu una captura de l’escriptori amb el programari dia en la variant valenciana.

Dia en valencià

Nota per als usuaris de vista o windows 7: Si voleu instal·lar qualsevol Linux i conviure amb aquestos windows us cal saber que a can Microsoft no us han posat fàcils les coses. Doncs aquestes versions de windows ocupen tres particions físiques, la de restauració, la dels programes i la de les dades. Sols podreu instal·lar Ubuntu si creeu les particions d’Ubuntu de forma lògica, això sols es pot fer de forma manual (avançada), arrancant l’ordinador amb un LiveCdrom d’Ubuntu i utilitzant gparted per fer espai buit al sistema i empetitir Windows, i després creant una partició per als programes d’Ubuntu (/ o arrel ) de 10000 MB, una partició de 2000 MB per l’àrea d’Intercanvi o swap, i la resta de l’espai per a les vostres dades (/home). No cal dir que això no és per usuaris nouvinguts. És a dir, si voleu mantindre aquestes versions de windows us cal buscar ajuda.

Inserir vídeos ogg/theora en pàgines html

Inserir vídeos ogg/theora en pàgines html.

Index:

1- Convertir vídeos avi o mpg al format ogg/theora

2- Propietats del vídeo convertit al format *.ogv

3- Baixar l’applet cortado.jar

4- Inserir vídeos ogv amb l’eXelearning que llegirà qualsevol navegador.

5- Inserir vídeos que sols llegirà Firefox.

Continua llegint