4t congrés de programari lliure a València

Aquesta setmana s’ha celebrat el 4t congrés de programari lliure a la ciutat de València així que us contaré el més destacat.

  • Backharddi NG és un programari per clonar medis d’emmagatzematge que treballa en multicast i per tant no duplica els streams de dades al fer el clonat per xarxa. Al generar el medi d’arranc escolliu la opció syslinux en lloc de grub (versió 1). Teniu 3 vídeos explicant el seu funcionament en ubuntu 10.04 ací.
  • El programari realitat3 desenvolupat per Labhuman de la UPV té molt bones perspectives. Funcionarà per lliurex i ens han assegurat que es podrà descarregar per ubuntu.[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=ScPT58Py0HU]
  • El projecte de migració de la conselleria d’infraestructures i transport a programari lliure ha estat interessant per la sinceritat en les explicacions i per les dades indiscutibles que avalen aquesta migració . El ponent ha fet una aferrissada defensa del programari lliure front a la suposada neutralitat que demanen alguns polítics esperonats pel innombrable.
  • La xarrada de Mark Shuttleworth ha estat el més aplaudit sobre tot la pregunta d’un usuari pirata de MS Windows que li preguntava quin avantatge tenia ell ( l’usuari de windows pirata) si volia jugar a jocs. El Mark li ha dit que estan treballant en millorar les llibreries de gràfics per tindre en 3 anys un producte no sols d’escriptori linux sinó també vàlid per jocs i empresses que aposten pels jocs.

    Mark Shuttleworth al congrés de València

El millor al meu parer ha estat descobrir que hi ha més centres que es neguen a utilitzar Lliurex per que utilitza la locale secessionista qcv  i l’han canviat per Ubuntu i el final de la intervenció de Mark quan s’ha aixecat el honorable conseller d’educació per clausurar el congrés, i la gent s’ha aixecat i se’n ha anat sense sentir-lo.

Visca el programari lliure.   🙂

Em trac el barret

Fa alguns dies vaig rebre un correu electrònic d’uns amics de Universitat amb aquest contingut que copie i pegue textualment:

¿Los valencianos somos masoquistas? 

Después de 15 años de gobierno del PP en la Com. Valenciana la han
convertido en una de las más pobres y la más endeudada:
7ª Comunidad más pobre de España (en renta per cápita)
6ª Comunidad con los salarios más bajos.
2ª Comunidad en reducción del PIB (actividad económica)
1ª Comunidad en deuda: 15% del PIB
…Todas las comunidades autónomas han sufrido un aumento de su deuda
desde el comienzo de la crisis en 2007, pero la única que ha crecido sin
cesar desde 1995 y a un ritmo de vértigo ha sido la Comunitat Valenciana,
incluso durante los años de crecimiento económico, hasta colocarnos en la
friolera del 15% al día de hoy.
(Recordemos que el déficit de Grecia es del 13,6%, el de España 11,2% y
el de la UE 6,8%)
¿Si la UE y el FMI nos piden reducir el déficit al 3% para el 2013 y el
gobierno español, el alemán, el del Reino Unido,elde Italia…están tomando
medidas muy impopulares para alcanzar ese objetivo? ¿Quién le exige a Camps
que reduzca su deuda? ¿Qué medidas drásticas ha tomado? ¿Estamos al borde de
la bancarrota?

El Ayuntamiento de Valencia el segundo más endeudado de España: 877 millones
de euros

El sistema educativo en la Comunidad Valenciana: nº1 en fracaso escolar en
secundaria 40%
La peor escuela primaria de todas las autonomías. Más de 25.000 alumnos
estudian en 1.000 barracones prefabricados.

Datos de la Comunitat Valenciana

En 2009 la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo aprobó el informe
Auken, que amenaza con congelar los fondos estructurales para España si no
se resuelven los abusos urbanísticos denunciados en Bruselas por ciudadanos
de la UE.
Esta es la tercera vez que la Comisión de Peticiones del Parlamento
Europeo censura los abusos urbanísticos en España, especialmente en la costa
levantina, que afectan directamente al desarrollo sostenible, el medio
ambiente, el suministro y la calidad de las aguas.
En España la planificación urbanística es competencia de las Comunidades
Autonómicas y municipales
.

Informe de GREENPEACE: “Destrucción a toda Costa 2010”:
Comunidad Valenciana.

España.

Asociación: “Abusos Urbanísticos No”:

Marina d’or, el despertar de un sueño.

Ser la ciudad con mayor contaminación lumínica de europa no sale gratis.
Millones de euros de todos los ciudadanos de Valencia derrochados
innecesariamente, que se han esfumado para siempre.
Ante las difucultades financieras del consistorio Rita Barberá empieza a
apagar miles de farolas en la ciudad, dejando una imagen deplorable y
dejando en evidencia el derroche innecesario durante todos estos años.

También ahorra en la iluminación de las obras de Calatrava ¿Alguien
supervisó el coste de luz y mantenimiento de estas obras?

Rita Barberá ha gastado 160,1 millones de euros en farolas desde que
gobierna – Fuente: Levante-EMV

Califòrnia, un Estado con 38 millones de habitantes, mantiene actualmente
una deuda de 15.000 millones de euros, mientras que la Generalitat
Valenciana con tan sól 5 millones de habitantes está cerca de los 18.000
millones de deuda. Fuente: linformatiu

Durante la época de crecimiento económico, a pesar de Maastrich y de la
obsesión del entonces presidente Aznar por el déficit cero, el Consell se
endeudó hasta el cuello, ignorando los esfuerzos de España y Europa por
controla la deuda.

La Generalitat Valenciana se niega a retirarle a Jaume Matas (ex presidente
balear y ex ministro con José María Aznar) el título honorífico de
“Embajador del Reino de Valencia”.
Jaume Matas está supuestamente implicado en lo que se denomina el “Caso
Palma Arena”, entre los supuestos delitos que se le imputan se encuentran:
malversación de fondos, apropiación indebida, cohecho y prevaricación.
El 30 de marzo de 2010 el juez instructor del caso decreta prisión
provisional eludible mediante el pago de una fianza de 3 millones de euros
en un plazo de 72 horas para Jaume Matas.
Por el grave riesgo de fuga, el tribunal también acuerda la retirada de su
pasaporte, le prohíbe salir del país y le obliga a comparecer cada quince
días en el juzgado, medidas que también ha acordado contra su cuñado
Fernando Areal.
Fernando Areal era jefe financiero del PP en Baleares. Según sus propias
palabras, su trabajo dependía de Bárcenas, ex tesorero de Rajoy, que está
apartado del cargo por relación con la red de Correa (en prisión)

Bancaja concede el préstamo a Jaume Matas en un tiempo record, y según el
diario “El País” con un interés ridículo del 2,8% (84.000 € al año), las
“condiciones son absolutamente anómalas en el ámbito del negocio financiero”

Fernando Areal es apoderado de Bancaja. Bancaja estaba dirigida por José
Luis Olivas, ex presidente de la Generalitat Valenciana con el Partido
Popular, justo antes de Camps. Fuente: El pais

Antes de que se hiciera público el “Caso Palma Arena”, Jaume Matas era un
modelo para Mariano Rajoy, que llegó a decir: “Vamos a intentar hacer en
España lo que Jaume y todos vosotros hicisteis en Balears” (Noviembre 2004.
XI Congreso Regional del PP en Baleares)

Jaume Matas, Ambaixador de l’Antic Regne de València

Bueno, esto es la punta del iceberg… Si empiezan con el caso Gürtel ya es
para tirarse al mar y no volver a salir.

Si vols que este femer vaja a més, per favor, no reenvies este missatge,
borra’l i recomana les teues amistats que miren els telediaris de Canal 9

Normalment quan rep un correu  d’aquest tipus sol ser spam i el llance a la brosa, però aquest m’ha fet pensar en quina forma tenen els ciutadans d’informar-se vist el nivell desinformatiu que ens ofereix Canal 9.  Mireu aquest vídeo de C9 que va eixir fa pocs dies a Meneame o a latafanera no ho recorde

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=GHBrtyQrYCg]

El passat 31 d’octubre el periòdic Lavante-EMV va traure un Editorial dels que fan època, i trau cada dia article rere article explicant la situació actual.

Tal com van les coses no m’estranya que el share de canal 9 baixe sense parar. Esperem que baixe un poc més i el personal s’anime a anar votar a les properes eleccions.

M’agradaria que les llistes foren obertes i que poguérem triar als diputats que s’ho curren dia a dia utilitzant eines com Mepranking que ha programat el  Miquel Català però aplicant-ho a dades de diputats autonòmics o nacionals per que el sistema actual sols prima que els diputats siguen submisos i facen els que els mana qui els ha posat a la llista mentre que si poguérem votar qui s’ho treballa podríem fer fora els trepes i els corruptes.

En resum aneu a votar i no voteu en blanc, el vot en blanc no serveix per res per que al recomptar el vots si NO ho fa el president de la taula i els dos vocals sobre a sobre i vot a vot , i posen la “zarpa” els interventors dels partits es donen per vàlids els sobres amb dos , tres, o quatre vots del mateix partit, i després cal per fer quadrar els vots emesos i els recomptats suprimint vots en blanc. Ho sé per que vaig ser president de taula una vegada a Manresa i vaig veure de quina forma penosa comptaven els vots a la taula del costat.  Si esteu emprenyats amb el sistema no voteu en blanc voteu nul escrivint en un full dins del sobre els motius del vostre malestar. Els vots nuls cal enviar-los a la comissió electoral per analitzar el motiu de la nul·litat. Els interventors han de mirar el recompte però no haurien de participar doncs tendeixen a perdonar-se els “pecadillos”  ara per mi després per tu.

Ja sé que no vaig a canviar res però deixeu-me que em traga el barret pels periodistes que amb la crisi que està caiguent continuen informant arriscant-se a perdre els ingressos per publicitat institucional, i em trac també el barret per aquest mitjà Internet que ens permet llegir al Meneame o Latafanera informació lliure de censura.

Personalitzeu el netbook si empreu l'escriptori Unity al Maverick

L’altre dia vaig posar a actualitzar l’Ubuntu d’un familiar en un portàtil netbook amb la versió Maverick i vaig estar una bona estona patint amb l’escriptori Unity. Aquest escriptori és molt original i aprofita l’espai de la pantalla dels miniportatils però si no el personalitzes fa inútil treballar amb Ubuntu. Veig dos defectes en aquest escriptori:

  • Du un gestor de fitxers on no pots crear carpetes ni modificar fitxers que cal canviar pel nautilus clàssic.
  • No pots afegir programes fàcilment al menú Unity si no són visibles al menú dels programes de l’escriptori Gnome.

Anem a veure com afegir al menú d’entrada del Unity el processador de textos per defecte Openoffice i el gestor de fitxers nautilus per sortejar els inconvenients anteriors.

1) Anirem a aplicacions (icona 1) , accessoris (icona 2) i premerem terminal (icona 3).

Cridem el terminal per llançar nautilus

2) Al terminal que s’obrirà escriurem nautilus i premerem intro al teclat.

3) Una vegada arrancat el Gestor de fitxers (nautilus), premerem sobre la icona del programa al llançador de programes unity amb el botó dret i premeren amb el botó esquerre mantén al llançador. Mireu la imatge.

Mantenim al llançador el Gestor de fitxers "nautilus"

Ara ja podem treballar amb fitxers de forma molt còmoda.

4 ) Per afegir l’OpenOffice al llançador anem a Aplicacions , Ofimàtica , Processador de textos OpenOffice i fem doble clic sobre l’Openoffice.

Llancem l'OpenOffice amb el escriptori Unity al Maverick

5) Fem el mateix que al pas 3, una vegada arrancat el Openoffice, premerem sobre la icona del programa al llançador de programes unity amb el botó dret i premeren amb el botó esquerre mantén al llançador. Mireu la imatge.

Mantenim l'OpenOffice al llançador d'Unity

6) Si volem traure un programa del llançador per mantindre’l operatiu i poc carregat. Escollim el programa al llançador i premem sobre ell al llançador amb el botó dret .

Escollim un programa per suprimir del llançador

7) Triem suprimir-lo amb el botó esquerre prement sobre l’opció Suprimeix del llançador.

Suprimeix el programa del llançador Unity

No patiu el programa el poden tornar a cridar si anem a la icona d’aplicacions, Internet.

Si el vostre mini portàtil l’acabeu d’actualitzar ja veieu que amb una mica de paciència es pot personalitzar per treballar amb la darrera versió de l’Ubuntu. No se us ocurrisca tornar a posar xp. Això si esperem que la propera versió de Ubuntu per ordinadors més grans hagen afegit una eina per facilitar la personalització de l’escriptori.

Poseu l'aula d'informàtica en valencià amb ubuntu de 64 bits

Posem que us arriben màquines des de la conselleria amb processadors tipus AMD i voleu provar el rendiment d’un sistema operatiu linux amb 64 bits, de la mateixa forma que quan us compreu un windows amb intel core i7 us ve amb una versió de 64 bits per traure-li tot el suc possible. Ja estem acostumats a que Lliurex sols trau versions de 32 bits i mai traurà versions per els netbooks ( els portatils de zapatero per entendre’ns ) tot i que es ben fàcil posar-los l’ubuntu en valencià/català. Us comentaré la meua experiencia posant a les torres amb maquinari dual core AMD l’ubuntu de 64 bits per si algú més s’anima.

1) Comencem entrant a la BIOS per modificar l’ordre d’arranc (boot loader) i fer que el primer dispositiu d’arranc siga el cd rom o dvd rom i el segon el disc dur.

2) Després baixem des de softvalencià la imatge ISO de l’ubuntu i la cremem en un cd rom amb el vostre programa favorit, el meu és el K3b, el vostre pot ser Nero, això no és cap problema.

3) Seguim els passos d’instal·lació que trobareu a la web de softvalencià. En acabar traieu el cd rom i arranqueu l’ordinador.

Ara ve la part més feixuga, cal posar tots els programes habituals i els codecs multimèdia.

4) El primer que cal fer ara és actualitzar els programes, anant a sistema, administració, gestor de paquets synaptic. Instal·leu les actualitzacions i reinicieu l’ordinador.

5) Aneu a sistema, administració , controladors de maquinari, cerqueu els controladors ATI de l’ordinador i instal·leu-los. Reinicieu l’ordinador de nou.

6) Ara posarem java de 64 bits per tal de fer rutllar les aplicacions de java. Aneu a java.com i baixeu el paquet Linux x64 que ara és jre-6u22-linux-x64.bin, deixeu-lo en una memòria usb o carpeta coneguda, en el meu cas era dins la memòria usb a /media/disk/jre-6u22-linux-x64.bin

Obriu un terminal en aplicacions, accessoris terminal i executeu aquestes ordres:

cd /usr
sudo mkdir java
sudo cp /media/disk/jre-6u22-linux-x64.bin /usr/java
cd /usr/java
sudo chmod a+x jre-6u22-linux-x64.bin
sudo ./jre-6u22-linux-x64.bin
sudo update-alternatives –install “/usr/bin/java” “java” “/usr/java/jre1.6.0_22/bin/java” 1
sudo update-alternatives –set java /usr/java/jre1.6.0_22/bin/java
cd  /usr/lib/firefox-3.6.10/plugins
sudo ln -s /usr/java/jre1.6.0_22/lib/amd64/libnpjp2.so  /usr/lib/firefox-3.6.10/plugins

No patiu si canvia la versió de Firefox, java continuarà funcionant amb la nova versió de Firefox sense que tingau que fer res més. En una entrada anterior en aquest mateix blog s’explica per a que serveix cada ordre si teniu curiositat.

7) Ara cal afegir al repositori de paquets, el lloc on Ubuntu cerca programes, els programes multimèdia d’àudio i vídeo. Ho farem executant aquesta única ordre en la terminal:

sudo wget –output-document=/etc/apt/sources.list.d/medibuntu.list http://www.medibuntu.org/sources.list.d/$(lsb_release -cs).list && sudo apt-get –quiet update && sudo apt-get –yes –quiet –allow-unauthenticated install medibuntu-keyring && sudo apt-get –quiet update

A continuació instal·lem alguns d’aquests codecs que ens faran falta per veure pelicules flash del youtube per exemple. Ho fem amb l’ordre següent en un terminal.

sudo apt-get install libdvdcss2 w64codecs gstreamer0.10-plugins-bad

8) Ara instal·len els programes per veure les animacions educatives swf de llocs web com UNESA i altres. Ho farem executant l’ordre següent en un terminal.

sudo apt-get install gnash mozilla-plugin-gnash swfdec-gnome swfdec-mozilla swftools

També prendrem la precaució de desinstal·lar alguns programes privatius que funcionen en Ubuntu de 32 bits però que ací a la versió de 64 bits molesten i impideixen el funcionament de GNASH. Ho farem amb l’ordre següent:

sudo apt-get purge flashplugin-nonfree flashplugin-installer

9) Ens cal un programa per poder baixar les pel·licules flash de youtube i veure-les després amb Gnome player fent doble clic sobre la pel·lícula baixada. Iniciem el navegador web Firefox i instal·lem la extensió Downloadhelper des d’el seu lloc web.

10) Sols us falta instal·lar wine per executar programes de windows, i el paquets de educatius de Edubuntu, per fer això executem l’ordre següent:

sudo apt-get install wine1.2 ubuntu-edu-primary ubuntu-edu-secondary ubuntu-edu-tertiary ubuntu-edu-preschool

Ja tenim un ordinador múltiple  nucli completament operatiu i en valencià. Podríem fer les mateixes tasques d’instal·lació que he explicat ací de forma gràfica com es fa a windows però perdríem més temps que si no férem amb un terminal. Ara sols cal clonar tota l’aula amb clonezilla però això és una altra història. Si algú té una maquina de 64 bits i no s’ha atrevit a provar l’ubuntu de 64 bits ja pot provar-lo. Funciona molt bé.

Font: Algunes ordres que apareixen en aquesta entrada les vaig trobar a la pàgina web de Ubuntu Comunity.

Sketchup7 executant-se en Ubuntu 10.04 de 64 bits

Voluntariat pel valencià

El passat nou d’octubre vaig ser a valència a la festa pel Valencià que va organitzar Escola Valenciana, hi vaig anar per promocionar entre els pares dels alumnes el programari  lliure que podeu baixar a Softvalencià, vaig muntar la paradeta amb el portàtil amb l’Ubuntu en valencià amb alguns jocs i aplicacions i vaig explicar als pares dels xiquets que van parar on baixar-se els programes i a alguns que es van mostrar més interessats en Ubuntu com s’instal·lava.

Em preocupa que els tutorials que tenim sobre com instal·lar Ubuntu en valencià no siguen especialment útils per al usuari més normal, doncs no tothom pot arribar a entendre com modificar la bios per fer que arranque primer el cdrom i després el disc dur per a continuació seguir la guia d’ instal·lació que hi ha explicada a Softvalencià.

El més fàcil seria que els usuaris anaren a la tenda d’informàtica on es compren els ordinadors i demanaren que l’informàtic que hi treballa els instal·lés l’ubuntu per un preu mòdic, al fi i a la cap tardaran 45 minuts, però pel que vist al meu poble a les tendes no saben que es ni Linux ni Ubuntu ni menys encara que se’l poden instal·lar en valencià. Mal anem si els comerços no són capaços de posar un retol que diga que per 60 € et podem l’Ubuntu actualitzat per que nosaltres no podem arribar a totes les trobades ni podem posar-lo a tots els valencians.

A la trobada vaig conèixer Daria , la tècnica del voluntariat pel valencià de Escola Valenciana, que em va explicar que al País Valencià, podem en contacte per parlar i fer pràctiques de situacions reals d’immersió lingüística ciutadans que parlem valencià amb ciutadans que viuen ací que no parlen valencià però que volem aprendre’l per integrar-se més. Em va comentar de fet que al poble on visc, Oliva (La Safor) no hi ha voluntaris i que des de l’ajuntament li van dir que ací no fa falta aquesta iniciativa per que a Oliva tothom parla valencià.  Jo vaig reconèixer que els meus alumnes no emigrants parlen majoritàriament en valencià, però li vaig dir que desconeixia el % d’emigrants que tenim.

He mirat les dades del Institut Nacional d’Estadística , i del darrer cens disponible avui  m’he fet aquesta gràfica de la torre de Babel on visc:

 

Nacionalitats residents a Oliva - La Safor (ambdos sexes)

 

L’INE no diu quin percentatge d’espanyols són valencianoparlants però podem suposar que si els 95% dels alumnes espanyols parlem a l’Institut català els pares també ho seran. I ara dic jo si no som capaços de oferir-nos per conversar amb qui vol aprendre la nostra llengua ara que els que no la parlen són un 30% , quan siguen els que no la parlen un 70% , quin interès tindran llavors en aprendre la nostra llengua si quan siguen majoria no els caldrà parlar-la, és ara que som majoritaris quan cal apuntar-se pel voluntariat pel valencià per que la nostra llengua siga cada vagada més utilitzada i no disminuïsca el seu ús.

A més a més, qualsevol que vulga aprendre el valencià es mereix el nostre respecte. A mi personalment sempre m’ha dolgut que en entrar a algun comerç a Alacant o a València i m’he adreçat en valencià, em contestaren de mala forma que ells no parlaven valencià. No fer res alimenta aqueix comportament.

Si ets valencià, i tens una hora setmanal durant huit setmanes posat en contacte amb Escola Valenciana per ajudar a que el valencià vaja a més.

Un editor d'equacions com cal a l'OpenOffice

Si aquest curs proper us cal escriure equacions matemàtiques i us estàveu  plantejant utilitzar el Word de Microsoft Windows per utilitzar l’editor que incorpora. Cal que proveu l’editor d’equacions de l’OpenOffice 3.2.1 que du moltes millores millores, feia temps que no provava aquest editor de l’Open i m’haig de traure el barret, els xics de l’OpenOffice s’ho estan currant, per fi no té res a envejar amb l’editor del Word.

Aquest és una mini-guia per als usuaris que utilitzen molt el editor d’equacions i que volen posar-se un botó a la barra estàndard per cridar a l’editor amb un sol clic.

1)Baixeu i instal·leu l’OpenOffice en català des de la web de Softcatalà o des de la seua pàgina oficial (1) o baixeu i instal·leu-lo en català (valencià) des de la seua pàgina oficial (2).


En aquest segon cas no oblideu baixar-vos el corrector ortogràfic de català (valencià) doncs per defecte no el du.

2) Obriu l’OpenOffice 3.2.1 després d’instal·lar-lo, aneu a Eines/Ferramentes, Personalitza.

Nota: Si heu instal·lat l’OpenOffice en català tindreu al menú Eines, si heu instal·lat l’OpenOffice en català (valencià) que ha fet la Generalitat Valenciana tindreu al menú Ferramentes en lloc d’eines i altres canvis subtils deguts al fet que utilitza una guia d’estil diferent a la que estem acostumats a utilitzar.

3) Aneu al menú Barra d’eines, barra d’eines Estàndard Prem el botó Afegeix… que apareix marcat a la imatge de sota.

4) A la categoria Inserix/Insereix, selecciona l’ordre Fórmula amb el símbol d’arrel quadrada, i prem el botó Afegeix com veus a la imatge de baix.

5) Fixeu-vos que el símbol de l’editor d’equacions apareix al començament de la barra (a la imatge de sota marcat amb el número 1) , el movem fins dur-lo allà on volem amb les fletxes cap amunt i cap avall (marcades amb el número 2), fixeu-vos també que la nova situació de la icona de l’editor es veu de seguida que prems la fletxa per moure’l a la barra (la situació de la icona es veu a la imatge amb el número 3). Quan us agrade la situació, per exemple a sota d’Inserix/Insereix premeu D’acord/CORRECTE.

Ja teniu la icona del editor d’equacions a la barra a un lloc molt accessible. Mireu de forma breu com funciona.

Premeu la icona i escriviu una equació, aneu al menú de potències i premeu sobre el quadrat de la base i escriviu el nombre e

Premeu el interior del quadrat de l’exponent i escriviu x


Premeu a la finestra de baix del tot al final de l’equació i escrivim la resta de l’equació, i per acabar premem fora de l’àrea d’edició ( que apareix a la imatge amb la paraula ací).

Les formules matemàtiques ja estan llestes per al vostre document. No trobeu que seria una autentica llàstima utilitzar programari privatiu piratejat sense necessitat quan podeu utilitzar programari lliure i a més a més en la nostra llengua català/valencià ?

A veure quan adopta el govern de l’estat l’estàndard OpenDocument per  tots els documents que cal enviar o rebre de l’administració pública. El que vulga l’OpenOffice el podrà utilitzar sense pagar-ne ni cinc cèntims i el que vulga continuar utilitzant el Microsoft Word podria continuar utilitzant-lo per escriure documents en el format privatiu o en el format OpenDocument pagant el complement que permet fer-ho, si ja paguen per utilitzar el MS Word bé poden pagar un cèntims més per tindre un format estàndard i lliure amb el qual relacionar-se amb l’administració.

L’administració holandesa i la francesa van adoptar el format OpenDocument per escriure i alçar els seus documents per no dependre de cap companyia i em va sorprendre que la darrera vegada que vaig demanar informació comercial a una empresa francesa en va enviar la documentació en l’estàndard OpenDocument sense demanar-li’ho expressament, la qual cosa és senyal que allí el format escollit per relacionar-se amb l’administració va a missa. Cal reconèixer que ens porten molt d’avantatge, mentre que ací la classe política, amb honroses excepcions, utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació per fer demagògia.

L'educació potes amunt

Aquest curs s’ha perpetrat un atemptat contra l’educació al País Valencià i la majoria de pares ni s’han enterat. El retall és molt greu i suposa deixar els alumnes més necessitats desprotegits.

La conselleria ha reduït a primària tota l’ajuda compensatòria que tenien el xiquets amb dificultats amb l’excusa de la crisis. Això vol dir que als xiquets i xiquetes que els calia l’ajuda del logopeda o un mestre de suport per assolir els objectius educatius a velocitat diferent dels altres companys ja no tindran aquest recurs.

No contents amb aquest retall que afecta els més desvalguts a edats tant primerenques, la conselleria a entrat a secundaria a retallar a sac. La compensatòria també s’ha esfumat a secundaria, i a més a més han reduït grups augmentant la ràtio a 33 alumnes per posar les coses difícils al professorat. I tot això suposant que no vindrà cap alumne nou més durant el curs, si en ve algú més ens l’haurem de menjar amb patates.

En la formació professional han reduït desdobles als tallers deixant grups de més vint alumnes per anar als tallers amb torns i fresadores quan la normativa de seguretat ho prohibeix de forma explicita. És a dir, ara també començarem a tindre accidents laborals amb alumnes no ja en empreses treballant en negre sinó al mateix centre de formació professional.

Al batxillerat la conselleria a suprimit de facto la matèria de modalitat Tecnologia Industrial I i II posant una barrera absurda als centres , doncs aquesta matèria sols es pot ofertar si hi ha 12 alumnes inscrits en primer de batxillerat i 12 en segon de batxillerat, no hi ha cap matèria de batxillerat que tinga tal barrera.  És cert que l’associació de professors de tecnologia de la comunitat valenciana ha dialogat a la conselleria però aquesta s’ha tancat en banda. Els professors de tecnologia recomanen als seus alumnes que facen física , matemàtiques i si volen fer alguna enginyeria  i els donen una molt bona idea del que poden trobar a cada enginyeria en aquesta matèria i a més a més fent pràctiques motivadores, quan construeixen seguidors solars fotovoltaics i aprenen a programar-los en wiring , basic , diagrama de flux o amb el programari lliure blocos/babuino, venen els alumnes fins i tot en hores lliures que s’esgota el calendari escolar.

En el fons el que s’està discutint ací és si la conselleria d’educació vol promoure els estudis científics/enginyeries per que troba que la nostra comunitat està necessitada de personal qualificat en estudis cièntifics/tècnics, o si per el contrari pensa que amb el model de Sol i Platja en tenim prou i en aquest cas sols calen cambrers, constructors i manobres. La generalitat valenciana s’omple la boca parlant de noves tecnologies però no en fomenta la educació en branques científic/tecnològiques.

Tornant al punt dels alumnes més dèbils, els darrers informes PISA no han deixat en molt bon lloc a la Comunitat Valenciana, de fet al darrer informe PISA la comunitats valenciana no ix de forma directa ja que la conselleria es va negar a participar en l’estudi ampliat, hi ha autonomies com Castella i Lleó , La Rioja, Aragó i Navarra que tenen una mitjana comparable a Holanda i Alemanya mentre que hi ha altres autonomies que tenen resultats baixos comparables als de Grècia i Portugal, quina és la diferència ?

Justament la utilització de reforços de compensatòria en edats primerenques on l’alumne és recuperable i on els programes d’atenció especialitzats no són un caixa negra per maquillar l’index de fracàs escolar i expedir certificats de graduat escolar. A més amés tots sabem que si un grup d’autonomies tenen una mitjana molt superior a l’espanyola la resta que no amplia estudi han de tindre de forma forçosa una mitjana molt més baixa per que la mitjana espanyola siga la que és. Recordeu que la mitjana de 25 i 75 són 50. Si us heu fixat el que està fent la conselleria ens aboca a empitjorar encara més les properes proves PISA.

Comparació PISA 2006

La pregunta que cal fer-se ara és si la crisi és brutal que cal fer, retallar l’ensenyament públic i hipotecar el futur o retallar altres despeses  mediàtiques i faraòniques ?

Comparem Espanya i el millor sistema educatiu del món Finlàndia segons els informes PISA.

Aspecte a comparar Finlàndia

(Les dades són de
juny de 2009 si no es diu el contrari)

Espanya

(Les dades són de
juny de 2009 si no es diu el contrari)

Alumnes a
l’ensenyament públic
98,00% (any 2006) 65,00% (any 2006)
PIB dedicat a
l’ensenyament públic
6,10% 4,30%
Despesa pública en
educació respecte a la despesa pública total
12,60% 11,10%
Cost que suposa una
plaça pública (alumne)
6400 Euros 7100 euros
Despesa publica que
s’endú els sous de personal i l’equipament dels centres públics
60,9 % personal

32,1% equipament

73,5% personal

16,7% equipament

Beques i ajudes als
alumnes en primaria i secundaria respecte al total de despesa
pública
3,00% 1,80%
Beques i ajudes als
alumnes en universitat respecte al total de despesa pública
16,20% 7,90%
Els professors són
funcionaris o contractats eventuals
funcionaris funcionaris
Anys de formació
dels mestres de primaria i % de formació professional (
pedagògica) que han d’haver assolit.
5 anys

50%

3 anys

40%

Anys de formació
dels professors de ESO i % de formació professional ( pedagògica)
que han d’haver assolit.
5 anys

21,9%

4,5 anys

9,1%

Anys de formació
dels professors de batxillerat i % de formació professional (
pedagògica) que han d’haver assolit.
5 anys

21,9%

4,5 anys

9,1%

Estatus de la
formació continua del professorat
Obligatòria Facultativa però
necessària si es vol promocionar.
Hores lectives
setmanals de cada professor a secundaria
Entre 11 i 17 Entre 17 i 19
Hores setmanals de
cada professor de presencia a secundaria
Entre 17 i 27 30
Edat de prejubilació
si es té el temps mínim treballat / temps mínim
No existeix
prejubilació amb pensió completa.
60 anys

35 anys treball

Edat de jubilació
forçosa
60 anys 65 anys
Percentatge de
mestres i professors de secundaria respecte a la població activa
1,70% 1,60%
Percentatge de dones
a l’ensenyament primari i secundari
69,40% 62,50%
Percentatge d’alumnes
que fan 2 hores de deures diaris en llengües mates o ciències.
85,00% 60,00%
Percentatge d’alumnes
que fan de 2 a 4 hores de deures diaris en llengües mates o
ciències.
10,00% 25,00%
Percentatge d’alumnes
que fan més de 4 hores de deures diaris en llengües mates o
ciències.
10,00% 3,00%
Ràtio màxima
alumnes preescolar
7 alumnes/mestre 25 alumnes/mestre
Proporció mitjana
alumnes professors a primària
15 alumnes/mestre 14,2 alumnes/mestre
Proporció mitjana
alumnes professors a secundaria
9,7
alumnes/professor
12,5
alumnes/professor
Pot repetir l’alumne
de primària en qualsevol curs o sols en final de cicle
Qualsevol curs Final cicle
Avaluació per
obtindre certificat de batxillerat ( no és la PAAU)
Avaluació dels
professors i prova externa.
Avaluació dels
professors
Percentatge de
població que obté el certificat de batxillerat
86,50% 61,10%
Percentatge de
diplomats en ciència i tecnologia per cada 1000 habitants.
17,9 (any 2006) 11,5 (any 2006)
Percentatge de
diplomats en ciències socials , comerç i dret
23,4% (any 2006) 28,3% (any 2006)


Font bibliogràfica: Tots els pares s’haurien de llegir aquestes dues fonts per fer-se una idea de com estem en relació als països veïns.

  1. Informe PISA 2006.
  2. Xifres clau de l’educació a Europa 2009.

Robots , automatismes, educació i vocacions científiques tècniques.

Avui he anat amb els alumnes al segon concurs de robots DESAFIO ROBOT organitzat per la Conselleria d’educació de València i les universitats valencianes.

Vull comentar que em sembla una iniciativa molt encertada per fomentar les vocacions científiques i d’enginyeria entre els nostres alumnes. Fer que els nostres alumnes programen de forma gràfica, robots Lego RCX o Lego NXT per fer un rescat o seguir una línia,  utilitzant digrames de fluxe encara que sols es puga fer en windows es una forma d’incitar en els alumnes les ganes d’aprendre més, dignificar la matèria de Tecnologia a la ESO i al Batxillerat, i mostrar-los les possibilitats que els ofereixen els estudis d’enginyeries. En aquest país falta cultura científica.

També vull comentar que trobe a faltar una secció del tipus dels MERCATEC que vaig coneixer a Catalunya, on els alumnes exposaven els seus projectes i explicaven el seu funcionament. Una secció amb automàtismes controlats amb microcontroladores com PICAXE o ARDUINO dotades d’un integrat L293D que són programables amb Lliurex estaria molt bé per mostrar que també es poden fer coses amb els sistemes operatius lliures. Estaria molt bé que la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana defengués una mica més el seu sistema operatiu Lliurex.

Llamps , trons i backups.

El passat dia 3 de maig un llamp va caure prop de casa meua, va entrar pel cable d’ADSL i va trencar el router , la torre i el portatil.

Sort que alguns dies abans havia fet una còpia de seguretat en un disc dur extern per fer una instal·lació de Ubuntu Lucid  de 64 bits al portatil que tenia una Ubuntu de 32 bits i vaig salvar les dades per casualitat.

Com que fa temps que he abandonat MS Windows i ja havia oblidat el que són els virus, i en les particions pose sempre la /home separada de la àrrel ja no patia si em fallava l’actualització  de versió (dist-upgrade) i m’havia relaxat en això de les còpies de seguretat.

Independentment de com quede amb la companyia d’assegurances amb la cobertura de dany elèctric, no val la pena patir d’aquesta forma, escric amb un portatil prestat per provar el nou router que m’han enviat hui, em posaré un SAI com cal per protegir les màquines i la connexió d’ADSL com cal.

Esteu assabentats feu còpies de seguretat de tant en tant i compreu-vos SAI’s.

Afegir java a Ubuntu Lucid amb AMD64 bits

Fa poc a eixit una versió nova de Ubuntu, si teniu un processador AMD 64 bits , i voleu provar la versió d’Ubuntu feta per al vostre processador us trobareu que teniu flash de 64 bits però no teniu cap versió de java de 64 bits als repositoris per instal·lar amb Synaptic. Bé , que no estiga no vol dir que no la pugues instal·lar. Llegisc també a SomGNU que hi ha un script que facilita posar tots els paquets que acabes instal·lant-te però el java de 64 bits no hi apareix , així que anem a veure com es posa de forma manual fins que alguna anima caritativa  modifique aquest script per afegir el java.

# Pas 1) Baixar java per Linux 64bits
Anem a la web de java.com i baixem el java per a “Linux x64” que és ara mateix el paquet jre-6u20-linux-x64.bin

#Pas 2) Instal·lar el java de 64 bits. Escrivim en un terminal (Aplicacions, Accessoris, Terminal)

cd /usr (anem a la carpeta /usr)
sudo mkdir java (creem la carpeta on instal·lar java)
cd java (anem a la carpeta /usr/java acabada de crear)
sudo cp /home/carles/Baixades/jre-6u20-linux-x64.bin /usr/java (copiem el fitxer baixat per fer la instal·lació, nota: el fitxer de java m’ha baixat a /home/carles/Baixades , en el vostre cas estarà en un altre lloc)
sudo chmod a+x jre-6u20-linux-x64.bin (donem permís d’execució a aquest fitxer )
sudo ./jre-6u20-linux-x64.bin (executem el programa d’instal·lació )

Mireu les ordres sense explicacions.

cd /usr
sudo mkdir java
cd java
sudo cp /home/carles/Baixades/jre-6u20-linux-x64.bin /usr/java
sudo chmod a+x jre-6u20-linux-x64.bin
sudo ./jre-6u20-linux-x64.bin

#Pas 3) Actualitzar el sistema amb el nou java. Escrivim al terminal el següent.  (Quan canvie la versió de java, caldrà canviar la versió que ara és jre1.6.0_20)

sudo update-alternatives --install "/usr/bin/java" "java" "/usr/java/jre1.6.0_20/bin/java" 1
sudo update-alternatives --set java /usr/java/jre1.6.0_20/bin/java

#Pas 4) Afegim el plugin per tal que Firefox sapiga on cercar java.

cd /usr/lib/firefox-3.6.3/plugins/ (anem a la carpeta on sun-java6-plugin posa a la versió de 32 bits el plugin de java)
sudo ln -s /usr/java/jre1.6.0_20/lib/amd64/libnpjp2.so  /usr/lib/firefox-3.6.3/plugins/ (posen nosaltres el plugin per Firefox)

Mireu les ordres sense explicacions.

cd /usr/lib/firefox-3.6.3/plugins/
sudo ln -s /usr/java/jre1.6.0_20/lib/amd64/libnpjp2.so  /usr/lib/firefox-3.6.3/plugins/

#Pas 5) Anem a la web de java.com i comprovem que ens detecta la maquina de java al nostre navegador.

java de 64 bits verificat en Ubuntu Lucid 64 /AMD64

També podem provar el nostre java de 64 bits recent instal·lat anant a una web amb aplicacions educatives de fetes amb java com aquesta Física con ordenador.

Totes les aplicacions de java funcionen ara al nostre Firefox.

Aplicació educativa funcionant

Font: UbuntuForums

Nota: Actualitze aquesta entrada amb data 17 de maig per fer coincidir els guionets del terminal amb el que es veu dins de la finestra de codi de forma que no hi haja més problemes com els que havia havia comentat Kim als comentaris del 1 al 4.