Greuges pels quals vaig a la vaga

  1. Perquè el País Valencià es troba a la cua de l’Estat espanyol en inversió per alumne, entre 2004 i 2009 la despesa per alumne ha caigut en relació a altres comunitats autònomes i fou de 6775 euros/any mentre que en el mateix període a Galícia fou de 8041 euros/any.
  2. Perquè estan retallant-se els programes d’atenció individualitzada. Menys alumnes per aula, més reforços, i més atenció als que no ho entenen ajuda a millorar el rendiment escolar. Els estats europeus dediquen el 3,5% del PIB a educació i a espanya es dedica el 2,9%.
  3. Per que els valencians són líders en fracas escolar. La taxa d’abandó a la Unió Europea és de 10% i a València és del 36,9%. La conselleria ha retallat aquest curs un 40% els diners dedicats a programes d’atenció educativa. I per al curs proper preveu suprimir els reforços que existeixen tot el curs, fer que comencen a l’abril i concentrar-los al juliol amb professors voluntaris. Conselleria deu voler encabir 200 alumnes al juliol al despatx del director o a secretaria que són els únics que tenen aire condicionat o tal vegada vol que els alumnes vinguen en banyador i bikini a les saunes-aules. Altres comunitats ofereixen els programes contra el fracàs de forma primerenca i ací es trauen a poc i a poc i es dona la culpa als docents.
  4. Perquè continua la privatització del sistema educatiu valencià. En els últims 11 anys mentre es construïen 230 centres públics nous, se’n construïen 404 privats. Quan el conseller diu que són líders en inversió al nostre país en realitat ens compta que primer cop a començat a pagar els els interessos per les obres fetes. La conselleria ha invertit mitjançant CIEGSA i ha pagat els centres nous amb el mètode alemany, on els centres es paguen 10 anys després de la seua construcció, la qual cosa vol dir que si un caragol val al comptat 1 euro amb aquest mètode val més o menys 27 euros amb els interessos. Si hagueren invertits els diners en educació com cal i pagat en 3 mesos en lloc de jugar-se’ls a la ruleta russa de la construcció i els esdeveniments mediatics no estarien així ara.
  5. Perquè el professorat veu com empitjoren les seues condicions laborals de treballs. Amb més hores de treball, grups més nombrosos i menor salari.
  6. Per què el valencià continua bandejat i discriminat en l’educació. De fet 6 de cada 10 alumnes no poden matricular-se en programes en valencià. Això suposa que 126000 alumnes cada any no poden estudiar en la nostra llengua.
  7. Perquè no estan cobrint-se totes les baixes docents. Només una de cada dues estan cobrint-se en el curs 2011-2012 i això suposa que es perden molts centenars hores en cada etapa.
  8. Perquè estan convertint l’educació en un ghetto. El 86% de l’alumnat amb dificultat d’aprenentatge està matriculat en l’escola pública i sense els mitjans adequats no tenen una bona adaptació al sistema educatiu.
  9. Perquè l’aprenentatge de llengües estrangeres es troba a la cua de l’Estat. El País valencià és l’única comunitat autònoma on nomes un 20% d’alumnes de 2n d’infantil (de 3 a 6 anys) estudia anglès quan la mitjana és del 71%.
  10. Perquè la integració de les noves tecnologies al sistema educatiu és un desastre. El País Valencià ocupa el 15é lloc (de 17) amb 2,7 ordinador per aula mentre Andalusia i Extremadura tenen 9,3 i 7,7 respectivament. En aquesta comunitat la conselleria no volgué co-pagar a cada alumne un portàtil per estudiar-treballar a les aules. Si hagueren fet aquesta inversió i hagueren format els professors per fer lliçons amb moodle, hotpots , paquets scorm avançats es podrien fer classes a moltes matèries (no totes) amb nivells educatius a diferents velocitats on es podria atendre millors els alumnes amb problemes. Però això afavoria la miopia segons la conselleria.
  11. Per solidaritat amb els assalariats als quals els baixarà el sou un 20% amb la reforma laboral. Perquè molts dels nostres alumnes quan acaben la educació encadenaran treballs brossa (si tenen sort) i els despatxaran per no consolidar el lloc de treball i així no tindran mai un pensió digna quan els arribe la jubilació.