La conselleria ha reduït a primària tota l’ajuda compensatòria que tenien el xiquets amb dificultats amb l’excusa de la crisis. Això vol dir que als xiquets i xiquetes que els calia l’ajuda del logopeda o un mestre de suport per assolir els objectius educatius a velocitat diferent dels altres companys ja no tindran aquest recurs.
No contents amb aquest retall que afecta els més desvalguts a edats tant primerenques, la conselleria a entrat a secundaria a retallar a sac. La compensatòria també s’ha esfumat a secundaria, i a més a més han reduït grups augmentant la ràtio a 33 alumnes per posar les coses difícils al professorat. I tot això suposant que no vindrà cap alumne nou més durant el curs, si en ve algú més ens l’haurem de menjar amb patates.
En la formació professional han reduït desdobles als tallers deixant grups de més vint alumnes per anar als tallers amb torns i fresadores quan la normativa de seguretat ho prohibeix de forma explicita. És a dir, ara també començarem a tindre accidents laborals amb alumnes no ja en empreses treballant en negre sinó al mateix centre de formació professional.
Al batxillerat la conselleria a suprimit de facto la matèria de modalitat Tecnologia Industrial I i II posant una barrera absurda als centres , doncs aquesta matèria sols es pot ofertar si hi ha 12 alumnes inscrits en primer de batxillerat i 12 en segon de batxillerat, no hi ha cap matèria de batxillerat que tinga tal barrera. És cert que l’associació de professors de tecnologia de la comunitat valenciana ha dialogat a la conselleria però aquesta s’ha tancat en banda. Els professors de tecnologia recomanen als seus alumnes que facen física , matemàtiques i si volen fer alguna enginyeria i els donen una molt bona idea del que poden trobar a cada enginyeria en aquesta matèria i a més a més fent pràctiques motivadores, quan construeixen seguidors solars fotovoltaics i aprenen a programar-los en wiring , basic , diagrama de flux o amb el programari lliure blocos/babuino, venen els alumnes fins i tot en hores lliures que s’esgota el calendari escolar.
En el fons el que s’està discutint ací és si la conselleria d’educació vol promoure els estudis científics/enginyeries per que troba que la nostra comunitat està necessitada de personal qualificat en estudis cièntifics/tècnics, o si per el contrari pensa que amb el model de Sol i Platja en tenim prou i en aquest cas sols calen cambrers, constructors i manobres. La generalitat valenciana s’omple la boca parlant de noves tecnologies però no en fomenta la educació en branques científic/tecnològiques.
Tornant al punt dels alumnes més dèbils, els darrers informes PISA no han deixat en molt bon lloc a la Comunitat Valenciana, de fet al darrer informe PISA la comunitats valenciana no ix de forma directa ja que la conselleria es va negar a participar en l’estudi ampliat, hi ha autonomies com Castella i Lleó , La Rioja, Aragó i Navarra que tenen una mitjana comparable a Holanda i Alemanya mentre que hi ha altres autonomies que tenen resultats baixos comparables als de Grècia i Portugal, quina és la diferència ?
Justament la utilització de reforços de compensatòria en edats primerenques on l’alumne és recuperable i on els programes d’atenció especialitzats no són un caixa negra per maquillar l’index de fracàs escolar i expedir certificats de graduat escolar. A més amés tots sabem que si un grup d’autonomies tenen una mitjana molt superior a l’espanyola la resta que no amplia estudi han de tindre de forma forçosa una mitjana molt més baixa per que la mitjana espanyola siga la que és. Recordeu que la mitjana de 25 i 75 són 50. Si us heu fixat el que està fent la conselleria ens aboca a empitjorar encara més les properes proves PISA.
Comparació PISA 2006
La pregunta que cal fer-se ara és si la crisi és brutal que cal fer, retallar l’ensenyament públic i hipotecar el futur o retallar altres despeses mediàtiques i faraòniques ?
Comparem Espanya i el millor sistema educatiu del món Finlàndia segons els informes PISA.
| Aspecte a comparar | Finlàndia
(Les dades són de |
Espanya
(Les dades són de |
| Alumnes a l’ensenyament públic |
98,00% (any 2006) | 65,00% (any 2006) |
| PIB dedicat a l’ensenyament públic |
6,10% | 4,30% |
| Despesa pública en educació respecte a la despesa pública total |
12,60% | 11,10% |
| Cost que suposa una plaça pública (alumne) |
6400 Euros | 7100 euros |
| Despesa publica que s’endú els sous de personal i l’equipament dels centres públics |
60,9 % personal
32,1% equipament |
73,5% personal
16,7% equipament |
| Beques i ajudes als alumnes en primaria i secundaria respecte al total de despesa pública |
3,00% | 1,80% |
| Beques i ajudes als alumnes en universitat respecte al total de despesa pública |
16,20% | 7,90% |
| Els professors són funcionaris o contractats eventuals |
funcionaris | funcionaris |
| Anys de formació dels mestres de primaria i % de formació professional ( pedagògica) que han d’haver assolit. |
5 anys
50% |
3 anys
40% |
| Anys de formació dels professors de ESO i % de formació professional ( pedagògica) que han d’haver assolit. |
5 anys
21,9% |
4,5 anys
9,1% |
| Anys de formació dels professors de batxillerat i % de formació professional ( pedagògica) que han d’haver assolit. |
5 anys
21,9% |
4,5 anys
9,1% |
| Estatus de la formació continua del professorat |
Obligatòria | Facultativa però necessària si es vol promocionar. |
| Hores lectives setmanals de cada professor a secundaria |
Entre 11 i 17 | Entre 17 i 19 |
| Hores setmanals de cada professor de presencia a secundaria |
Entre 17 i 27 | 30 |
| Edat de prejubilació si es té el temps mínim treballat / temps mínim |
No existeix prejubilació amb pensió completa. |
60 anys
35 anys treball |
| Edat de jubilació forçosa |
60 anys | 65 anys |
| Percentatge de mestres i professors de secundaria respecte a la població activa |
1,70% | 1,60% |
| Percentatge de dones a l’ensenyament primari i secundari |
69,40% | 62,50% |
| Percentatge d’alumnes que fan 2 hores de deures diaris en llengües mates o ciències. |
85,00% | 60,00% |
| Percentatge d’alumnes que fan de 2 a 4 hores de deures diaris en llengües mates o ciències. |
10,00% | 25,00% |
| Percentatge d’alumnes que fan més de 4 hores de deures diaris en llengües mates o ciències. |
10,00% | 3,00% |
| Ràtio màxima alumnes preescolar |
7 alumnes/mestre | 25 alumnes/mestre |
| Proporció mitjana alumnes professors a primària |
15 alumnes/mestre | 14,2 alumnes/mestre |
| Proporció mitjana alumnes professors a secundaria |
9,7 alumnes/professor |
12,5 alumnes/professor |
| Pot repetir l’alumne de primària en qualsevol curs o sols en final de cicle |
Qualsevol curs | Final cicle |
| Avaluació per obtindre certificat de batxillerat ( no és la PAAU) |
Avaluació dels professors i prova externa. |
Avaluació dels professors |
| Percentatge de població que obté el certificat de batxillerat |
86,50% | 61,10% |
| Percentatge de diplomats en ciència i tecnologia per cada 1000 habitants. |
17,9 (any 2006) | 11,5 (any 2006) |
| Percentatge de diplomats en ciències socials , comerç i dret |
23,4% (any 2006) | 28,3% (any 2006) |
Font bibliogràfica: Tots els pares s’haurien de llegir aquestes dues fonts per fer-se una idea de com estem en relació als països veïns.