El referèndum del 1-O vist des del País Valencià

El proper 1-O els catalans aniran a votar per decidir el seu futur. Si rumiem com em arribat ací trobarem semblances entre Catalunya i el País Valencià i les Illes.

El primer greuge que tenim amb l’estat espanyol és el seu nul reconeixement de la plurinacionalitat lingüística a l’estat. Les llengües cooficials no tenen el mateix tractament dins dels nostres territoris que l’espanyol, la nostra llengua no cal aprendre-la si no volem. Això s’hauria pogut arreglar fa anys i panys però no hi ha voluntat política de fer-ho ans al contrari al País Valencià el PP esta lluitant amb acarnissament als tribunals per aturar el desplegament del plurilingüisme que Compromís i el govern del botànic han posat en marxa per millorar tímidament la situació actual del català al sud del Sénia.

El segon greuge semblant és el finançament insuficient que suportem els nostres territoris, si mirem les Balances Fiscals de Catalunya  veurem que cada any paguen un excés de 16543 milions d’Euros si s’utilitza el mètode del flux monetari, o de 11258 milions d’Euros si s’utilitza el mètode del flux de benefici. Si mirem les Balances Fiscals al País Valencià veiem que des de l’any 2002 hem rebut 20000 milions d’Euros menys la qual cosa ens obliga a recórrer al préstec del FLA. Si mirem la Balança Fiscal de les Illes Balears el dèficit és de 5304 milions d’Euros. Una cosa és la solidaritat entre regions i l’altra pagar tant que descendeixes als darrers llocs de la llista en despesa disponible per habitant.

A Alemanya el federalisme fiscal alemany actua de forma diferent fent que un un länder amb un nivell d’ingressos del 65% de la mitjana acabarà tenint uns recursos d’entre el 95 i el 98% després de la igualació. En canvi, un länder amb un nivell d’ingressos del 125% de la mitjana acabarà tenint un nivell d’ingressos entre el 100 i el 107%. Això és possible per que l’any 2006 van modificar de comú acords entres länders i govern federal les competències de cadascun de forma que les competències són o d’un o d’altres i està ben definit com es recapten els impostos per cobrir les despeses.

A l’estat espanyol tenim una administració residual del segle XIX sense quasi competències, les diputacions provincials que tenen una despesa anual de 22000 milions d’euros. Les diputacions provincials són un niu de nepotisme i balafiament de diners ja que els seus membres no són escollits directament pels electors, són anomenats pels governs regionals i pels partits, i la meitat de la seva despesa es dedica a mantindre i engreixar la seua estructura. Tots em vist a la premsa la llarga llista de imputats que han passat per aquelles llars.

El govern valencià ha intentat coordinador les despeses que fan les diputacions provincials en aquells assumptes on tenen competències compartides ja que la Generalitat no va va sobrada de diners però la diputació d’Alacant controlada pel PP ha impugnat aquest intent de coordinació i ha guanyat de moment la batalla judicial, està clar que a les diputacions volem cremar els diners con el rote.

Hauria estat molt raonable desmantellar les diputacions provincials, transferir els seus treballadors, funcionaris, i competències a les conselleries de territori i estalviar 11000 milions d’Euros cada any, i redistribuir la carrega fiscal entre comunitats autònomes, però el govern central va traure la Llei 27/2013 de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, que afebleix els ajuntaments de menys de 20000 habitants que si són escollit de forma democràtica directa pels electors, traient-los la capacitat de donar serveis públics i transferint-los a les diputacions provincials. No hauria estat més fàcil fer que la prescripció dels delites econòmics de corrupció de funcionari públic per aconseguir avantatges econòmics fora bastant superior als als cinc anys actual. Amb la limitació dels temps d’investigació d’aquests delictes l’actual govern no fa sinó afavorir o limitar la persecució dels delictes futurs de guant blanc.

Un altre greuge que han patit els catalans ha estat la campanya d’atac del PP contra el seu estatut aprovat en referèndum on articles calcats a articles d’estatuts valencians i andalusos van ser derogats pel Tribunal Constitucional a Catalunya però van ser mantinguts a València i Andalusia. No hi ha res més humiliant que et diguen que ets «tonto» i això és el que van sentir milions de catalans amb la sentència que desmantellava el seu estatut.

El govern central hauria de negociar una reforma de la constitució on capiguem tots, com es fa a Europa quan surten problemes i cal arreglar-los de forma política, però prefereix dir que la constitució es sagrada i no es pot tocar i detindre les persones que pensen de forma diferent.

En aquests moment d’incertesa i repressió desitge el millor als amics catalans el proper 1-O

Referèndum 1-O