Els meus companys de professió davant la salvatge llei LOMQE han iniciat una campanya per difondre els valors i necessitat de l’educació tecnològica mitjançant la campanya tecnologia en acció. M’agradaria contribuir a aquesta campanya compartint els documents de la darrera pràctica que van presentar els meus alumnes de tecnologia industrial de primer de batxillerat que va guanyar el Premi del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana – Demarcació de València, al concurs Petits Grans Invents.
El seu invent és un «Pigall ultrasònic » que permet mesurar distancies amb un sensor ultrasònic, com els que porten molts cotxes, per passar aquesta mesura a una pantalla LCD, també emet un só on la freqüència depèn de la distància de l’usuari fins l’obstacle. L’abast detectable arriba fins als tres metres de distància. En el primer sensor que tenien vam arribar a detectar distancies de fins a quatre metres però es va trencar i vam utilitzar-ne un vell que sols detecta fins a tres metres.
Aclarisc la distància per que no vull malentesos amb la utilitat immediata d’aquest aparell. No crec que cap aparell adreçat a minusvàlids visuals es poguera ser comercialitzat si no s’arriba a detectar una distància mínima molt més gran.
Si algú vulgués millorar un dispositiu d’aquest tipus pot fer-ho doncs és un maquinari lliure i està programat en Arduino que també és lliure. Les dades que us calen les teniu ací.
El esquema elèctric és aquest:
El diagrama de flux del programa és aquest:
El programa complet el teniu ací: PigallUltrasonic.pde
Amb aquest invent fet amb el maquinari lliure Arduino i programat amb la IDE d’Arduino hem provat que amb pocs diners, tots els components ens van costar menys de 60 €, molta creativitat, i ganes de treballar es pot interessar l’alumnat de secundaria en l’enginyeria i la ciència.
En la resta d’Europa Gran Bretanya, Finlandia França, Suecia, Italia, Dinamarca, Holanda o Alemanya, el futurs ciutadans reben més educació tecnològica que en Espanya, són consumidors actius de tecnologia i entenen en un gran percentatge el món tecnològic que els envolta i com els afectaran les decisions que prendran.
Voler llevar hores d’educació tecnològica amb l’argument «quan jo estudiava no s’en donava» és una barbaritat tant gran gran com dir-li a un pacient greu «Vaja-se’n vostè a casa que quan jo estudiava encara no hi havia cura per aquesta malaltia que el matarà».
Si voleu saber més detalls de per què estem en peu de guerra els docents de tecnologia de tot l’estat podeu veure aquestes adreces: