La primera nit ells s’acosten i agafen una flor del nostre jardí,
i no diem res.
La segona nit ja no s’amaguen, trepitgen les flors, maten el nostre gos
i no diem res.
Fins que un dia el més fràgil de tots ells entra sol en la nostra casa,
ens furta la lluna,
i com que coneix la nostra por
ens arranca la veu de la gola.
I perquè no vam dir res
ja no podem dir res.
VLADIMIR MAIAKOVSKI
Poeta rus 1893-1930 (versió lliure).
Gracies Mercè per compartir aquest poema.
Si encara no ho heu fet col·laboreu amb ACPV per evitar el seu acallament definitiu i difoneu aquesta petició d’ajuda d’ACPV entre els vostres amics.