La nostra veu

La primera nit ells s’acosten i agafen una flor del nostre jardí,

i no diem res.

La segona nit ja no s’amaguen, trepitgen les flors, maten el nostre gos

i no diem res.

Fins que un dia el més fràgil de tots ells entra sol en la nostra casa,

ens furta la lluna,

i com que coneix la nostra por

ens arranca la veu de la gola.

I perquè no vam dir res

ja no podem dir res.

VLADIMIR MAIAKOVSKI

Poeta rus 1893-1930 (versió lliure).

Gracies Mercè per compartir aquest poema.

Si encara no ho heu fet col·laboreu amb ACPV per evitar el seu acallament definitiu i difoneu aquesta petició d’ajuda d’ACPV entre els vostres amics.