La nostra veu

La primera nit ells s’acosten i agafen una flor del nostre jardí,

i no diem res.

La segona nit ja no s’amaguen, trepitgen les flors, maten el nostre gos

i no diem res.

Fins que un dia el més fràgil de tots ells entra sol en la nostra casa,

ens furta la lluna,

i com que coneix la nostra por

ens arranca la veu de la gola.

I perquè no vam dir res

ja no podem dir res.

VLADIMIR MAIAKOVSKI

Poeta rus 1893-1930 (versió lliure).

Gracies Mercè per compartir aquest poema.

Si encara no ho heu fet col·laboreu amb ACPV per evitar el seu acallament definitiu i difoneu aquesta petició d’ajuda d’ACPV entre els vostres amics.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.