Terra
Article viqui
Terra
La fotografia "La bala blava" de la Terra, feta des de l'Apollo 17
|
||||||||||
|
Designacions
|
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Adjectiu | terrestre,[1] terrícola[2] | |||||||||
| Època J2000.0[nota 1] | ||||||||||
| Afeli | 152.098.232 km 1,01671388 UA[nota 2] |
|||||||||
| Periheli | 147.098.290 km 0,98329134 UA[nota 2] |
|||||||||
| Semieix major | 149.598.261 km 1,00000261 UA[3] |
|||||||||
| Excentricitat | 0,01671123[3] | |||||||||
| Període orbital | 365,256363004 days[4] 1,000017421 anys |
|||||||||
| Velocitat orbital mitjana | 29,78 km/s[5] 107.200 km/h |
|||||||||
| Anomalia mitjana | 357,51716°[5] | |||||||||
| Inclinació | 7,155° respecte l'equador del Sol 1,57869°[6] respecte el pla invariable |
|||||||||
| Longitud del node ascendent | 348,73936°[5][nota 3] | |||||||||
| Argument del periàpside | 114,20783°[5][nota 4] | |||||||||
| Satèl·lits | 1 satèl·lit natural (la Lluna) més de 8.300 satèl·lits artificials artificial (a data de 1 de març de 2001 [update])[7] |
|||||||||
|
Característiques físiques
|
||||||||||
| Radi mitjà | 6.371,0 km[8] | |||||||||
| Radi equatorial | 6.378,1 km[9][10] | |||||||||
| Radi polar | 6.356,8 km[11] | |||||||||
| Aplatiment | 0,0033528[12] | |||||||||
| Circumferència | 40.075,017 km (equatorial)[10] 40.007,86 km (meridional)[13] |
|||||||||
| Àrea de superfície | 510.072.000 km2[14][15][nota 5]
148.940.000 km2 de terra (29.2 %) 361.132.000 km2 d'aigua (70.8 %) |
|||||||||
| Volum | 1,08321×1012 km3[5] | |||||||||
| Massa | 5,9736×1024 kg[5] | |||||||||
| Densitat mitjana | 5,515 g/cm3[5] | |||||||||
| Gravetat a la superfície equatorial |
9,780327 m/s2[16] 0,99732 g |
|||||||||
| Velocitat d'escapament | 11,186 km/s[5] | |||||||||
| Període de rotació sideral | 0,99726968 d[17] 23h 56m 4,100s |
|||||||||
| Velocitat de rotació equatorial | 1.674,4 km/h[18] | |||||||||
| Obliqüitat | 23°26'21"[4] | |||||||||
| Albedo | 0,367 (geometric)[5] 0,306 (Bond)[5] |
|||||||||
| Temp. de superfície Kelvin Celsius |
|
|||||||||
|
Atmosfera
|
||||||||||
| Pressió superficial | 101,325 kPa (nivell mitjà del mar) | |||||||||
| Composició | 78,8% nitrogen (N2)[5] 20,95% oxigen (O2) 0,93% argó 0,038% diòxid de carboni Un 1% de vapor d'aigua (varia amb el clima) |
|||||||||
La Terra és el tercer planeta en distància respecte el Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar. És també el més gran dels quatre planetes terrestres del sistema solar. De vegades s'anomena món o el planeta blau.[22]
Hi habiten milions d'espècies, incloent els humans; i és l'únic astre on se sap que hi ha vida.[23] El planeta es va formar fa 4.540 milions d'anys, i hi va aparèixer vida en mil milions d'anys.[24] La biosfera de la Terra ha alternat significativament l'atmosfera i altres condicions abiòtqiues, permetent la proliferació d'organismes aeròbics i la formació de la capa d'ozó que, juntament amb el camp magnètic terrestre, bloqueja la radiació solar perjudicial.[25] Les propietats físiques de la Terra, així com la seva història geològica i òrbita, han permès que la vida persisteixi durant aquest període. S'espera que el planeta pugui tenir vida durant com a mínim 500 milions d'anys més.[26][27]
L'escorça terrestre es divideix en diversos segments rígids, o plaques tectòniques, que es mouen per la superfície al llarg de molts milions d'anys. Un 71% de la superfície està coberta per oceans d'aigua salada, mentre que la resta consisteix en continents i illes que tenen llacs i altres fonts d'aigua que formen l'hidrosfera. No se sap res de l'existència d'aigua líquida en equilibri, que és necessària per tota forma de vida coneguda, a la superfície de cap altre planeta.[nota 6] Els pols estan coberts principalment de gel sòlid o banquises. L'interior del planeta roman actiu, amb una capa gruixuda d'un mantell relativament sòlid, un nucli extern líquid que genera un camp magnètic, i un nucli intern de ferro sòlid.
La Terra interacciona amb altres objectes de l'espai, especialment el Sol i la Lluna. Actualment, la Terra orbita el Sol un cop cada 366,26 vegades que rota sobre el seu propi eix, que és equivalent a 365,26 dies solars o un any sideri.[nota 7] L'eix de rotació de la Terra està inclinada 23,4° respecte la perpendicular del pla orbital, produint variacions estacionals a la superfície del planeta amb un període d'u any tropical (365,24 dies solars).[28] L'únic satèl·lit natural de la Terra, la Lluna, que va començar a orbitar-la fa uns 4.530 milions d'anys, crea les marees, n'estabilitza la inclinació axial i alenteix gradualment la rotació del planeta. Fa entre 3.800 i 4.100 milions d'anys, nombrosos impactes d'asteroide durant el Gran Bombardeig Tardà van provocar canvis significatius a l'ambient de la superfície.
Tan els recursos minerals del planeta, com els productes de la biosfera, contribueixen recursos que s'utilitzen per alimentar la població mundial. Aquest habitants s'agrupen en uns 200 estats indeendents, que interaccionen per mitjà de diplomàcia, comerç i accions militars. Les cultures humanes han desenvolupat visions molt diverses del planeta, incloent personificacions com una deïtat, una creença en una Terra plana o com al centre de l'univers.
Taula de continguts |
Composició i estructura
La Terra és un planeta terrestre, la qual cosa significa que és un cos rocós, en lloc d'un gegant gasós com Júpiter. És el més gran dels quatre planetes terrestres del sistema solar en mida i massa. D'aquests quatre planetes, la Terra també té la densitat més gran, la gravetat superficial més alta, el camp magnètic més fort i la rotació més ràpida.[29] També és l'únic planeta terrestre amb tectònica de plaques activa.[30]
| Compost | Fórmula | Composició | |
|---|---|---|---|
| Continental | Oceànic | ||
| Sílice | SiO2 | 60,2% | 48,6% |
| Alúmina | Al2O3 | 15,2% | 16,5% |
| Calç | CaO | 5,5% | 12,3% |
| Magnesia | MgO | 3,1% | 6,8% |
| Òxid de ferro(II) | FeO | 3,8% | 6,2% |
| Òxid de sodi | Na2O | 3,0% | 2,6% |
| Òxid de potassi | K2O | 2,8% | 0,4% |
| Òxid de ferro(III) | Fe2O3 | 2,5% | 2,3% |
| Aigua | H2O | 1,4% | 1,1% |
| Diòxid de carboni | CO2 | 1,2% | 1,4% |
| Diòxid de titani | TiO2 | 0,7% | 1,4% |
| Pentòxid de fòsfor | P2O5 | 0,2% | 0,3% |
| Total | 99,6% | 99,9% | |
Composició química
La massa de la Terra és d'aproximadament 5,98×1024 kg. Està composta principalment de ferro (32,1%), oxigen (30,1%), silici (15,1%), magnesi (13,9%), sofre (2,9%), níquel (1,8%), calci (1,5%), i alumini (1,4%); l'1,2% restant consisteix de quantitats en traces d'altres elements. Es creu que la regió del nucli està formada principalment de ferro (88,8%), amb quantitats inferiors de níquel (5,8%), sofre (4,5%), i menys d'un 1% d'elements en traces.[32]
El geoquímic F. W. Clarke va calcular que poc més d'un 47% de l'escorça de la Terra consisteix d'oxigen. Els components de les roques més comunes de l'escorça terrestre són gairebé tots òxids; el clor, el sofre i el fluor són les úniques excepcions importants i la seva quantitat total en qualsevol roca és generalment molt menys que un 1%. Els principals òxids són el sílice, l'alúmina, òxids de ferro, calç, magnesi, potassa i sosa. El sílice funciona principalment com a àcid, formant silicats, i tots els minerals més comuns de les roques ígnies són d'aquesta naturalesa. D'un càlcul basat en 1.672 anàlisis de tot tipus de roca, Clarke va deduir que el 99,22% estaven compostes d'11 òxids (vegeu taula a la dreta). La resta de constituents només es troben en quantitats molt petites.[33]
| Ferro | 34,6% |
|---|---|
| Oxigen | 29,5% |
| Silici | 15,2% |
| Magnesi | 12,7% |
| Níquel | 2,4% |
| Sofre | 1,9% |
| Titani | 0,05% |
| Altres elements | 3,65% |
Estructura interna
L'interior de la Terra, com el de tots els planetes terrestres, es divideix en capes segons les seves propietats químiques o físiques. Tanmateix, al contrari que la resta de planetes terrestres, té un nucli intern i extern distingits. La capa exterior de la Terra és una escorça de silicats, damunt d'un mantell sòlid altament viscosa. L'escorça està separada del mantell per la discontinuïtat de Mohorovičić, i el gruix de l'escorça varia: de mitjana 6 km sota els oceans i 30–50 km als continents. L'escorça i la part freda, rígida i superior del mantell superior es coneix col·lectivament com a litosfera. A sota de la litosfera hi ha l'astenosfera, una capa de viscositat relativament baixa. A sota el mantell, hi ha un nucli extern líquid extremadament poc viscós al damunt d'un nucli intern sòlid.[34] El nucli intern pot rotar a una velocitat angular lleugerament més alta que la resta del planeta, avançant de 0,1 a 0,5° cada any.[35]
Tall des del nucli a l'exosfera. No a escala. (Cliqueu per ampliar) | Profunditat[37] km | Capa | Densitat g/cm3 |
|---|---|---|---|
| 0–60 |
|
— | |
| 0–35 | 2,2–2,9 | ||
| 35–60 |
|
3,4–4,4 | |
| 35–2890 |
|
3,4–5,6 | |
| 100–700 |
|
— | |
| 2890–5100 |
|
9,9–12,2 | |
| 5100–6378 |
|
12,8–13,1 |
La hidrosfera
La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 78% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça). Formant cinc oceans i set continents.
La Terra està realment a la distància del Sol adequada per a tenir aigua líquida en la superfície. No obstant sense l' efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiació que ara, però els oceans no es van congelar perquè l'atmosfera de primera generació de la Terra posseïa molt més CO2 i per tant més efecte hivernacle. En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparèixer perquè la radiació solar ultraviolada trenca la molècula i el ió hidrogen, que és lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte és lent, però inexorable. Aquesta és una hipòtesi que explica per què Venus no té l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tènue capa de ozó en l'estratosfera l'absorbeix la majoria d'aquesta radiació ultraviolada reduint l'efecte . L'ozó, protegeix a la biosfera del perniciós efecte de la radiació ultraviolada . La magnetosfera també és un escut que ens protegeix del vent solar.
La massa total de la hidrosfera és aproximadament 1,4·1021 kg.
L'atmosfera
La Terra té una espessa atmosfera composta en un 78% de nitrogen, 21% d' oxigen, i 1% d'argó, més traces d'altres gasos com anhídrid carbònic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiació solar però no deixa escapar la radiació terrestre. (L'efecte hivernacle). Gràcies a ella la temperatura mitjana de La Terra és d'uns 17 °C. La composició atmosfèrica de la Terra és inestable i es manté per la biosfera. Així, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obté per la fotosíntesi de les plantes, que per l'acció de l'energia solar transforma CO2 en O2. L'oxigen lliure a l'atmosfera és una conseqüència de la presència de vida, i no al revés. El planeta Terra és en el unic planeta en què podem viure.
Les capes de l'atmosfera són: la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i l'exosfera. Les seves altituds varien amb els canvis estacionals.
La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5,1·1018 kg.
La Terra en el Sistema solar
Moviment
La Terra realitza els següents moviments de forma simultània:
- Translació sobre la seva òrbita al voltant del Sol, moviment que determina les estacions.
- Rotació sobre el seu propi eix, moviment que determina el dia i la nit.
- Precessió associada al gir que fa l'eix instantani de rotació de la Terra, a causa de la seva lleugera inclinació.
- Nutació, una lleugera vibració perpendicular a la precessió i que ve donada per la influència gravitatòria de la Lluna en girar entorn de la Terra.
La Terra tarda 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotació que passa pel Pol Nord i el Pol Sud. Tarda 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridià (dia solar mitjà). Així a causa del moviment real de rotació de la Terra hi ha un moviment aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15 °/hr = 15'/min, és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts.
La Terra gira al voltant del Sol en 365,2564 dies solars mitjans (any sideral). Açò dóna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de 1 °/dia és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel.
Satèl·lit
La Terra té un satèl·lit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12 °/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel.
.gif)
Vist des del Pol Nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviment de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge).
El pla de l'equador i el pla de l'eclíptica formen un angle d'uns 23,5 graus. Això causa les estacions en la Terra. El pla de l'òrbita de la Lluna està inclinat aproximadament 5 graus respecte a l'eclíptica. Si no és així hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots els mesos.
La Lluna
| Diàmetre | 3,474.8 km 2,159.2 mi |
| Massa | 7,349×1022 kg 8,1×1019 tones |
| Eix semimajor | 384,400 km 238,700 mi |
| Període orbital | 27 d 7 h 43,7 m |
La Lluna té un quart del diàmetre de la Terra. Quan comparem aquesta relació planeta-satèl·lit amb les de la resta de planetes dels sistema solar, veiem que no n'hi ha cap que tingui un satèl·lit tan gran en relació a la mida del planeta, excepte el sistema Plutó-Caront.
L'atracció gravitatòria entre la Terra i la Lluna causa les marees a la Terra. El mateix efecte a la Lluna fa que el seu període de rotació sigui igual que el període orbital. Com a resultat, la Lluna sempre presenta la mateixa cara a la Terra. En el seu moviment al voltant de la Terra diferents fraccions de la Lluna són il·luminades pel Sol, presentant un cicle complet de fases lunars.
Degut a l'acceleració de les marees, la Lluna s'allunya a raó de 38 mm per any. Al llarg dels mil·lennis, aquestes petites modificacions juntament amb l'allargament del dia terrestre en 23 µs per any, van sumant canvis significatius.[38] Durant el període Devonià, per exemple, (fa aproximadament 410 milions d'anys) un any tenia 400 dies, essent cada un de 21,8 hores.[39]
La Lluna pot causar una variació moderada del clima terrestre. La simulacions per ordinador mostren que la força d'atracció de la Lluna cap a la protuberància equatorial de la Terra causen una estabilització de la inclinació de l'eix de rotació, produint una variació moderada del clima. Sense esta estabilització alguns científics pensen que l'eix de rotació podria ser caòticament inestable, com pareix ocórrer en el planeta Mart. Si l'eix de rotació de la Terra s'acostara a l'eclíptica, la variació estacional del clima seria summament severa. Un pol apuntaria directament cap al Sol durant estiu i mentre per a l'altre seria nit permanent en hivern. Els científics que han estudiat l'efecte pensen que això causaria la desaparició de la vida, afectant animals i plantes grans.
La Lluna vista des de la Terra, té la mateixa grandària angular que el Sol (el Sol és 400 vegades més gran, però està 400 vegades més lluny que la Lluna[40]). Açò permet que hi haja eclipsis de sol totals.
L'origen de la Lluna és desconegut, però la hipòtesi més acceptada actualment és que es va formar per la col·lisió d'un protoplaneta de la grandària de Mart quan la Terra era jove. Esta hipòtesi explica la relativa manca de ferro i d'elements volàtils de a la Lluna, i el fet que la seva composició sigui molt semblant a la de l'escorça terrestre.[41]
La Terra té com a mínim dos asteroides coorbital, l'asteroide (3753) Cruithne i el 2002 AA29.[42]
Habitabilitat
- Vegeu també: Habitabilitat planetària
Un planeta capaç de sostenir la vida és anomenat habitable, fins i tot si no se n'hi ha originat. La Terra té els (actualment entesos) requisits per a les condicions d'aigua líquida, un ambient en el que molècules orgàniques complexes es poden assemblar, i suficient energia per sostenir el metabolisme dels éssers vius.[43] La distància de la Terra al Sol, així com la seva excentricitat orbital, velocitat de rotació, inclinació axial, història geològica, atmosfera sostinguda i camp magnètic protector contribueixen a les condicions necessàries per originar i sostenir la vida en el planeta.[44]
Població de la Terra
La Terra és la llar d'aproximadament 6.671.226.000 de persones al juliol de 2007,[45] però les estimacions indiquen que la població mundial arribarà als 7 mil milions el 2013 i a 9.200 milions el 2050,[46] amb un major creixement de la població localitzat als països en vies de desenvolupament. La densitat de població varia considerablement entre les diferents regions del planeta, que es troba dividit en 5 continents: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i Oceania, i 2 pols: l’Àrtic i l’Antàrtic (que rodeja el Pol Sud i és considerat per alguns exploradors, com l’últim continent descobert -com és el cas de Charles Wilkes al 1838; encara que pocs més ho van fer fins després de la Segona Guerra Mundial-). Cal remarcar, que la densitat de població és més gran al continent asiàtic. A més, s'estima que a partir del 2020, aproximadament el 60% de la població mundial viurà en zones urbanes.[47]
Biosfera
La Terra és l'únic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la "biosfera". La biosfera va començar a evolucionar fa aproximadament 3.500 milions d'anys (3,5·109 anys). La Hipòtesi Gaia o teoria de Gaia és un model científic de la biosfera terrestre formulat pel biòleg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la Terra organitza les condicions climàtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament.
Recursos naturals i ús de la terra
La terra proveeix de recursos que són explotables per humans per als seus propòsits. Alguns d'aquests són no renovables, com els combustibles fòssils, que són difícils de recuperar a petita escala.
De l'escorça terrestre s'exploten grans dipòsits de combustibles fòssils tals com el carbó, el petroli, el gas natural i hidrat de metà. Aquests dipòsits són emprats pels humans tant per a la producció d'energia com a matèria primera per a la producció química. Les menes, cossos minerals, també s'han anat formant a la Terra mitjançant el procés anomenat mena gènesi, resultant de l'erosió i la tectònica de plaques.[48] Aquests cosos formen fonts concentrades de diversos metalls i altres elements químics útils.
La biosfera de la Terra produeix molts recursos útils per als humans, incloent-hi (però lluny de limitar-se a això) menjar, fusta, medicaments, oxigen i el reciclatge de diversos residus orgànics. Els ecosistemes terrestres depenen de la fertilitat de la terra i de l'aigua dolça, mentre que els ecosistemes oceànics dels nutrients dissolts provinents de la terra.[49] Els humans també fan servir l'àrea de la terra fent servir materials de construcció per edificiar habitatges. El 1993, l'ús humà de la Terra era d'aproximadament:
| Ús de la terra | Percentage |
|---|---|
| Terra treballable: | 13.13%[15] |
| Cultius permanents: | 4.71%[15] |
| Pastures permanents: | 26% |
| Boscos: | 32% |
| Àrees urbanes: | 1.5% |
| Altres: | 30% |
La quantitat estimada de terra irrigada el 1993 era de 2.481.250 km².[15]
Origen
La formació del planeta Terra està datada en 4,54·109 anys.[50] El seu origen com a planeta ha de trobar-se lligat a l'origen i formació de la resta dels planetes del Sistema Solar. Bàsicament, i donant tan sols unes breus pinzellades sobre esta qüestió, direm que s'han proposat fonamentalment dues teories al respecte:
- Teoria catastrofista (origen calent): Els planetes es varen formar a partir d'una "llengua" de material solar (gasos incandescents) produïda com a conseqüència del pas d'altra estrella per les proximitats del Sol. Un posterior refredament d'aquest material va permetre als planetes així formats passar primerament per una etapa líquida, i finalment per una etapa sòlida. Aquest pas intermedi (etapa líquida) hauria permès una decantació (separació dels materials per densitat) dels elements en capes concèntriques, com està comprovat que passa a la Terra. La calor interna de la Terra, segons està teoria, provindria de l'energia original. La forma de fus que té la distribució dels planetes del Sistema Solar, sembla ser un argument a favor d'una "llengua" inicial de material com a origen dels planetes; però, per altra banda, no hi ha una plena justificació per a no considerar altres possibilitats admetent la hipòtesi del pas d'altra estrella (per exemple: que el material solar inicial s'haguera dispersat a l' espai en compte de donar lloc als planetes)
- Teoria de la nebulosa primitiva (origen fred): És la teoria més acceptada actualment (inicialment proposada per Kant i Laplace). Aquesta teoria considera que el Sol i els planetes es varen formar a partir d' una nebulosa original per concentració de la matèria freda que la formava. Pel que fa al Sol, la mateixa energia gravitacional és la que va donar lloc al començament de les reaccions nuclears de fusió. Els planetes es varen formar a partir de protoplanetes (semblants a meteorits) per un procés de creixement per atracció gravitatòria i xocs (procés d'acreció). Durant aquest procés, la temperatura dels planetes hauria arribat als 8.000-10.000 °C, i hauria permès la fusió dels elements i la separació en capes concèntriques en funció de les seves densitats. El posterior refredament hauria solidificat la part externa aïllant l'interior de perdudes energètiques (la calor interna tindria un origen primordial)
El concepte de Terra
Per als antics, la terra equivalia al món, no era com els planetes, externs. Per això durant força temps l'heliocentrisme va ser molt polèmic, no es podia concebre que la terra fos igual que qualsevol altre cos de l'espai. Això explica també que no tingui un nom mitològic o específic, era senzillament el món. Se la va denominar terra per l'element clàssic (oposat a l'aire, l'aigua i el foc), ja que era el que abundava.
Vegeu també
- Astronomia
- Sistema Solar
- Història de la Terra
- Història de la Terra en un dia
- Futur de la Terra
- Nucli de la Terra
- Tectònica de plaques
- Geologia
- Geografia
- Climes de la Terra
- Població humana
- Dia de la Terra
Notes
- ↑ Totes les quantitats astronòmiques varien, tant secularment com periòdicament. Les quantitats donades són els valors al moment J2000.0 de la variació secular, ignorant totes les variacions periòdiques
- ↑ 2,0 2,1 afeli = a × (1 + e); periheli = a × (1 - e), on a és el semeix major i e és l'excentricitat.
- ↑ La referència llista la longitud del node ascendent com a -11,26064°, que és equivalent a 348.73936° pel fet que qualsevol angle és igual a si mateix més 360°.
- ↑ La referència llista la longitud del periheli, que és la suma de la longitud del node ascendent i l'argument del periheli. Això és, 114,20783° + (-11,26064°) = 102,94719°.
- ↑ A causa de fluctuacions naturals, ambigüitats sobre les plataformes de gel, i convencions cartogràfiques sobre datums verticals, els valors exactes de terra i oceà no són significatius. Les plataformes de gel de l'Antàrtida i Grenlàndia es compten com a terra, tot i que bona part de la roca es troba sota el nivell del mar.
- ↑ Actualment, els altres planetes del sistema solar són o bé massa calents o bé massa freds per tenir aigua líquida en equilibri vapor-líquid. A data del 2007, s'ha detectat vapor d'aigua a l'atmosfera de nomes un planeta extrasolar, i és un gegant gasós. Vegeu: Tinetti, G.; Vidal-Madjar, A.; Liang, M.C.; Beaulieu, J. P.; Yung, Y.; Carey, S.; Barber, R. J.; Tennyson, J.; Ribas, I. «Water vapour in the atmosphere of a transiting extrasolar planet». Nature, vol. 448, 7150, pàg. 169–171.
- ↑ El nombre de dies solars és un menys que el nombre de dies sideris ja que el moviment orbital de la Terra respecte el Sol resulta en una revolució addicional del planeta sobre el seu eix.
- ↑ Varia localment entre 5 i 200 km.
- ↑ Varia localment entre 5 and 70 km.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "solar_energy" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "hill_radius" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Aoki" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "trench_depth" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
<ref> amb el nom "jaes41_3_379" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Referències
- ↑ DIEC
- ↑ DIEC
- ↑ 3,0 3,1 Standish, E. Myles; Williams, James C. «Orbital Ephemerides of the Sun, Moon, and Planets» (PDF). International Astronomical Union Commission 4: (Ephemerides). [Consulta: 03-04-2010]. See table 8.10.2. Calculation based upon 1 AU = 149,597,870,700(3) m.
- ↑ 4,0 4,1 Staff. «Useful Constants». International Earth Rotation and Reference Systems Service, 07-08-2007. [Consulta: 23-09-2008].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Williams, David R.. «Earth Fact Sheet». NASA, 01-09-2004. [Consulta: 09-08-2010].
- ↑ Allen, Clabon Walter; Cox, Arthur N.. Allen's Astrophysical Quantities. Springer, 2000, 294. ISBN 0-387-98746-0 [Consulta: 13-03-2011].
- ↑ US Space Command. «Reentry Assessment - US Space Command Fact Sheet». SpaceRef Interactive, 1 de març de 2001. [Consulta: 7-5-2011].
- ↑ Various. David R. Lide. Handbook of Chemistry and Physics, 81st. CRC, 2000. ISBN 0-8493-0481-4.
- ↑ «Selected Astronomical Constants, 2011». The Astronomical Almanac. [Consulta: 25-02-2011].
- ↑ 10,0 10,1 World Geodetic System (WGS-84). Disponible en línia a National Geospatial-Intelligence Agency.
- ↑ IERS Working Groups (2003). "General Definitions and Numerical Standards". McCarthy, Dennis D.; Petit, Gérard IERS Technical Note No. 32, U.S. Naval Observatory and Bureau International des Poids et Mesures. Data de consulta 03-08-2008.
- ↑ Humerfelt, Sigurd. «How WGS 84 defines Earth», October 26, 2010. [Consulta: 29-04-2011].
- ↑ Pidwirny, Michael. «Surface area of our planet covered by oceans and continents.(Table 8o-1)». (02-02-2006) [Consulta: 26-11-2007].
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Staff. «World». The World Factbook. Central Intelligence Agency, 24-07-2008. [Consulta: 05-08-2008].
- ↑ Yoder, Charles F.. T. J. Ahrens. Global Earth Physics: A Handbook of Physical Constants. Washington: American Geophysical Union, 1995, 12. ISBN 0-87590-851-9 [Consulta: 17-03-2007].
- ↑ Allen, Clabon Walter; Cox, Arthur N.. Allen's Astrophysical Quantities. Springer, 2000, 296. ISBN 0-387-98746-0 [Consulta: 17-08-2010].
- ↑ Arthur N. Cox. Allen's Astrophysical Quantities, 4th. New York: AIP Press, 2000, 244. ISBN 0-387-98746-0 [Consulta: 17-08-2010].
- ↑ «World: Lowest Temperature». WMO Weather and Climate Extremes Archive. Arizona State University. [Consulta: 07-08-2010].
- ↑ Kinver, Mark (December 10, 2009). "Global average temperature may hit record level in 2010", BBC Online. Revisat el 22-04-2010.
- ↑ «World: Highest Temperature». WMO Weather and Climate Extremes Archive. Arizona State University. [Consulta: 07-08-2010].
- ↑ «Exploring the Water Cycle of the ‘Blue Planet’: The Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) mission». ESA Bulletin, 137 (February 2009), pàg. 6–15. «A view of Earth, the ‘Blue Planet’ [...] When astronauts first went into the space, they looked back at our Earth for the first time, and called our home the ‘Blue Planet’.»
- ↑ May, Robert M.. «How many species are there on earth?». Science, vol. 241, 4872, pàg. 1441–1449.
- ↑ See:
- Dalrymple, G.B.. The Age of the Earth. California: Stanford University Press, 1991. ISBN 0-8047-1569-6.
- Newman, William L.. «Age of the Earth». Publications Services, USGS, 09-07-2007. [Consulta: 20-09-2007].
- Dalrymple, G. Brent. «The age of the Earth in the twentieth century: a problem (mostly) solved». Geological Society, London, Special Publications, vol. 190, 1, pàg. 205–221 [Consulta: 20-09-2007].
- Stassen, Chris. «The Age of the Earth». TalkOrigins Archive, 10-09-2005. [Consulta: 30-12-2008].
- ↑ Harrison, Roy M.; Hester, Ronald E.. Causes and Environmental Implications of Increased UV-B Radiation. Royal Society of Chemistry, 2002. ISBN 0-85404-265-2.
- ↑ Britt, Robert. «Freeze, Fry or Dry: How Long Has the Earth Got?», 25-02-2000.
- ↑ Carrington, Damian (21-02-2000). "Date set for desert Earth", BBC News. Revisat el 31-03-2007.
- ↑ Yoder, Charles F.. T. J. Ahrens. Global Earth Physics: A Handbook of Physical Constants. Washington: American Geophysical Union, 1995, 8. ISBN 0-87590-851-9 [Consulta: 17-03-2007].
- ↑ Stern, David P.. «Planetary Magnetism». NASA, 25-11-2001. [Consulta: 01-04-2007].
- ↑ Tackley, Paul J.. «Mantle Convection and Plate Tectonics: Toward an Integrated Physical and Chemical Theory». Science, vol. 288, 5473 (16-06-2000), pàg. 2002–2007.
- ↑ Brown, Geoff C.; Mussett, Alan E.. The Inaccessible Earth, 2nd. Taylor & Francis, 1981, 166. ISBN 0-04-550028-2. Note: After Ronov and Yaroshevsky (1969).
- ↑ Morgan, J. W.; Anders, E.. «Chemical composition of Earth, Venus, and Mercury». Proceedings of the National Academy of Science, vol. 71, 12, pàg. 6973–6977 [Consulta: 04-02-2007].
- ↑
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba al domini públic: Chisholm, Hugh (1911). A: Encyclopædia Britannica (11a edició) (en anglès). Cambridge University Press. - ↑ Tanimoto, Toshiro. Thomas J. Ahrens. Crustal Structure of the Earth (PDF). Washington, DC: American Geophysical Union, 1995. ISBN 0-87590-851-9 [Consulta: 03-02-2007].
- ↑ Kerr, Richard A.. «Earth's Inner Core Is Running a Tad Faster Than the Rest of the Planet». Science, vol. 309, 5739 (26-09-2005).
- ↑ Jordan, T. H.. «Structural Geology of the Earth's Interior». Proceedings National Academy of Science, vol. 76, 9, pàg. 4192–4200 [Consulta: 24-03-2007].
- ↑ Robertson, Eugene C.. «The Interior of the Earth». USGS, 26-07-2001. [Consulta: 24-03-2007].
- ↑ Espenak, F.; Meeus, J.. «Secular acceleration of the Moon». NASA, 2007-02-07. [Consulta: 2007-04-20].
- ↑ Poropudas, Hannu K. J.. «Using Coral as a Clock». Skeptic Tank, 1991-12-16. [Consulta: 2007-04-20].
- ↑ Williams, David R.. «Planetary Fact Sheets». NASA, 10-02-2006. [Consulta: 28-09-2008].—See the apparent diameters on the Sun and Moon pages.
- ↑ R. Canup and E. Asphaug. «Origin of the Moon in a giant impact near the end of the Earth's formation». Nature, vol. 412, pàg. 708–712.
- ↑ Whitehouse, David (2002-10-21). "Earth's little brother found", BBC News. Revisat el 31 març 2007.
- ↑ Staff. «Astrobiology Roadmap». NASA, Lockheed Martin, September 2003. [Consulta: 2007-03-10].
- ↑ Dole, Stephen H.. Habitable Planets for Man, 2nd. American Elsevier Publishing Co., 1970. ISBN 0-444-00092-5 [Consulta: 2007-03-11].
- ↑ David, Leonard (2 de febrer del 2006). "Planet's Population Hit 6.5 Billion Saturday", Live Science. Revisat el 8-1-2010.
- ↑ Staff. «World Population Prospects: The 2006 Revision». United Nations. [Consulta: 1-1-2010].
- ↑ Staff. «Human Population: Fundamentals of Growth: Growth». Population Reference Bureau, 2007. [Consulta: 1-1-2010].
- ↑ Staff. «Mineral Genesis: How do minerals form?». Non-vertebrate Paleontology Laboratory, Texas Memorial Museum, 2006-11-24. [Consulta: 2007-04-01].
- ↑ Rona, Peter A.. «Resources of the Sea Floor». Science, vol. 299, 5607, pàg. 673–674 [Consulta: 2007-02-04].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetaedat
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "ucs" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "christou_asher2011" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "lang2003" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "jg31_3_267" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "aj136_5_1906" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "mcmichael1993" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "lovelock1979" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "fuller1963" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "jacobs19980201" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "russell1997" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "nathist106_2_16" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "frye1983" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "jrst43_4_419" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "sec_nap2008" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "arghg4_143" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "jge53_3_319" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "edis2003" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Dutch2002" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "arnett20060716" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "liungman2004" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "randhouse2005" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "cramb2007" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "nasa_rg_iss2007" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "wade2008" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "shayler_vis2005" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "ellis2004" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "kuhn2006" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "un_int_law" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "uncharter" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "kennedy1989" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "cfsa2006" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "biodiv" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "hessd4_439" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "prb2007" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "un2006" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "World_Population_Clock" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "un20070202" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "science299_5607_673" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "mnpl_utx2006" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "amnat163_2_192" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "dole1970" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "ab2003" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "whitehouse20021021" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "nature412_708" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "nature410_6830_773" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "aaa428_261" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "hannu_poropudas19911216" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "espenak_meeus20070207" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "fisher19960205" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "williams20051230" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "lin2006" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "bromberg2008" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "nasa20051201" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "vazquez_etal2006" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "moon_fact_sheet" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "zeilik1998" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "iers1962" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "iers1623" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "seidelmann1992" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "USNO_TSD" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "stern2005" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "campbelwh" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "fitzpatrick2006" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "arwps4_265" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "abedon1997" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "sci293_5531_839" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "jas31_4_1118" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "cordoba2004" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "sciweek2004" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "climate_zones" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "sadava_heller2006" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "hydrologic_cycle" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "rahmstorf2003" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "berger2002" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "moran2005" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "atmosphere" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "geerts_linacre97" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "sample2005" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "michon2006" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "natsci_oxy4" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "mullen2002" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "kennish2001" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "shiklomanov_et_al_1999" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "ocean23_2_112" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "kaiko7000" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "sverdrup" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "fao1994" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "wekn_bulakh2004" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "de_pater_lissauer2010" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "jessey" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "layers_earth" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "kring" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Pidwirny2006" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "gps_time_series" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "podp2000" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "cmp134_3" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "noaa20070307" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "duennebier1999" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "seligman2008" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "kious_tilling1999" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "brown_wohletz2005" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "science246_4926_103" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "heat_loss" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "T.26S_137" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "epsl121_1" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "ptrsl360_1795_1227" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "sanders20031210" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "turcotte" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "tall_tales" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "lancet365_9462_831" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "ps20_5_16" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "wpba2001" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "nist_length2000" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "ngdc2006" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "milbert_smith96" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "sun_future_schroder" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "hess5_4_569" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "sec1014" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "pnas1_24_9576" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "ward_brownlee2002" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "icarus74_472" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "sun_future" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "psc" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "bgsa119_1_140" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "gould1994" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "sci215_4539_1501" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "kirschvink1992" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "burton20021129" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "jas22_3_225" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "sa282_6_90" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "purves_et_al2001" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "as92_324" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "ajes38_613" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "jaes23_799" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "science310_5756_1947" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "tp322_19" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "rg6_175" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "science164_1229" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "williams_santosh2004" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "physorg20100304" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "asp2002" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "watersource" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "canup_asphaug2001b" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "canup_asphaug2001a" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "reilly20091022" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "science310_5754_1671" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "nature418_6901_949" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
<ref> amb el nom "bowring_housch1995" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Bibliografia
- Comins, Neil F.. Discovering the Essential Universe, Second. W. H. Freeman, 2001. ISBN 0-7167-5804-0 [Consulta: 2007-03-17].
- «Solar System Exploration: Earth». NASA, 2006-10-19. [Consulta: 2007-03-17].
- Ward, Peter D.; Donald Brownlee. The Life and Death of Planet Earth: How the New Science of Astrobiology Charts the Ultimate Fate of Our World. Times Books, Henry Holt and Company, 2002. ISBN 0-8050-6781-7.
- Williams, David R.. «Earth Fact Sheet». NASA, 2004-09-01. [Consulta: 2007-03-17].
- Yoder, Charles F.. T. J. Ahrens. Global Earth Physics: A Handbook of Physical Constants. Washington: American Geophysical Union, 1995. ISBN 0875908519 [Consulta: 2007-03-17].
- Newman, William L.. «Age of the Earth». Publications Services, USGS, 2007-07-09. [Consulta: 2007-09-20].
Enllaços externs
- USGS Geomagnetism Program (anglès)
- NASA Earth Observatory (anglès)
- Earth Profile del NASA's Solar System Exploration (anglès)
- Climate changes cause Earth's shape to change - NASA (anglès)
|
|||||||||||||||||
|
||||||||
Aquest article està llicenciat sota la Llicència de Documentació Lliure de GNU . Estàs utilitzant material de article"Terra".
Llicenciat sota la Creative Commons Attribution Non-commercial Share Alike 3.0 License
Ponència CEFIRE Ondara. 5 de juliol de 2011.