Omet navegació

6.2 El canvis climàtics passats.

L'estudi del clima antic de la Terra (paleoclima) a partir dels sediments extrets dels oceans permet a James Hansen i a Makiko Sato (científics que estudien el clima a la NASA al centre Goddard) mostrar-nos la variació de la Temperatura de la Terra des de fa milions d'anys fins l'actualitat. A sota de les imatges hi ha alguns comentaris seus entrecomillats.

«A la gràfica de dalt hi ha la variació de la  temperatura superficial global del planeta Terra durant els darrers 5,3 milions anys, segons es dedueix estudiant els nuclis de sediments oceànics preses en tot l'oceà mundial. Els últims 800.000 anys es mostren en la part inferior de la f

«La civilització es va desenvolupar durant l'Holocè, el període interglacial dels últims 10.000 anys en què la temperatura global i el nivell del mar va estar inusualment estable. La figura d'abans mostra dos períodes interglacials anteriors que eren més càlids que l'Holocè: Eemiense (fa uns 130.000 anys) i el Holsteinian (fa uns 400.000 anys). En ambdós períodes el nivell del mar va arribar a almenys 4-6 metres  més alt que l'actual. A principis de la temperatura global del Pliocè va ser no més de 1-2 ° C més calent que avui, però, el nivell del mar era de 15-25 metres més alt.»

En la gràfica primera es veu com la variació de la temperatura respecte a la actualitat en indica que la Terra s'ha refredat durant els darrers 5,3 milions d'anys degut a la disminució de la concentració dels gasos d'efecte hivernacle degut al segrest del mateix per organismes vius que l'han fixat en forma de carbonat o carbó, els organismes vegetals transformen el CO2 en matèria orgànica, que quan es descomposa en part es transforma en àcids húmics, o en carbó retés en condicions anaeròbiques,  les conxes dels organismes marins construeixen la seua closca transformant el bicarbonat en carbonat i quan moren aquest es diposita al fons de l'oceà, fins que algun volcà la puga transformar de nou en CO2 cosa que no passa habitualment. Es veu que la Terra ha tardat 5,3 milions d'anys en refredar-se 2 º C

Les oscil·lacions que es veuen en forma de serra  foren descobertes i explicades per Milankovich i es deuen a l'augment periòdic de l'excentricitat de la Terra, a la variació de la periòdica de la obliqüitat de la Terra.

Revisem els moviments de la Terra per veure com afecten al clima:

1) El primer moviment que té la Terra és el translació al voltant del Sol dins d'un pla anomenat Eclíptica, seguint un moviment en forma d'el·lipse. La inclinació de la Terra fa que la quantitat de Sol que reben durant 6 mesos siga major a l'hemisferi nord (primavera  i estiu) que al sud i al inrevés els altres 6 mesos.

Translació de la Terra al voltant del Sol
C. Ferrando. Translació de la Terra al voltant del Sol (CC BY-NC-SA)

2) El segon moviment de la Terra és la precessió,  és el canvi en la direcció de l'eix de la Terra, que gira en períodes de 25.800 anys al voltant del pla de l'eclíptica.

 

Precessió de la Terra
Ereenegee. Precessió de la Terra al voltant del pla de l'eclíptica (CC BY-NC-SA)

3) El tercer moviment de la Terra és la obliqüitat o inclinació de l'eix  lentament amb el temps. L'amplitud del moviment és de 2.4°. Esta inclinació de l'eix segueix un cicle d'aproximadament 41.000 anys. Quan la inclinació augmenta a 24,5 graus, els hiverns són més freds i els estius són més calorosos. Quan la inclinació és menor (22,1 graus), els hiverns són més plàcids i els estius són més frescos. Actualment l'eix de rotació de la Terra té una inclinació de 23,5 sobre l'eix de l'òrbita.

Obliqüitat de la Terra
JoanCreus i DNA-webmaster. . Obliqüitat o inclinació de l'eix de la Terra (CC BY-NC-SA)


4) El quart moviment de la Terra és la variació periòdica de l'excentricitat. La forma de l'òrbita de la Terra varia de ser quasi rodona (excentricitat baixa, de 0,005) a ser lleugerament el·líptica (excentricitat alta, de 0,058) i té una excentricitat mitjana de 0,028. El component major d'estes variacions ocorre en un període de 413.000 anys. Els períodes de gran excentricitat serien eres glacials mentre que els moments d'òrbita quasi circular com l'actual serien èpoques interglacials. El fet és que la insolació global una vegada més romandria constant però no així la de cada hemisferi per separat.

Excentricitat
C. Ferrando. Variació periòdica de l'excentricitat de la Terra (CC BY-NC-SA)
Segons els científics Andrey Ganopolsky i Reinhard Calov del Institut per la recerca del clima de Postdam (Alemanya) que estan treballat amb el model climàtic EMICS (Earth system model of intermediate complexity ) el que poden dir  els models que fins ara han desenvolupat és «quan alimenten els models amb variacions orbitals i concentracions de gasos d'efecte hivernacle es simula de forma molt real el volum dels gels de la Terra i altres paràmetres climàtics dels darrers 800000 anys i que ambdos paràmetres volum de gel i variabilitat de la Temperatura estan dominats per cicles de 100000 anys (1/4 del periode de la variació de l'excentricitat) sempre que la concentració de CO2 siga suficientment baixa. Les variacions de l'orbita de la Terra són la causa primera de les eres glacials i la concentració baixa de CO2 realimenta el procés de glaciació».

 

En uns 30.000 anys, l'òrbita de la Terra haurà canviat prou com per reduir la llum solar a l'hemisferi nord als nivells que van portar a l'última edat de gel.