3.2 Energia tèrmica (Convencional)

El carbó és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc. Es fa servir principalment com a combustible fòssil pel seu elevat poder calorífic gràcies a que té un contingut majoritari de carboni. Els carbons es poden classificar pel percentatge en carboni que contenen, que està relacionat amb el percentatge d'humitat i d'impureses, i així hom distingeix entre torba, lignit, hulla i antracita.

Les mines a cel obert extreuen més proporció de carbó dels dipòsits que no pas les subterrànies. Les grans mines a cel obert poden ocupar molts quilòmetres quadrats i fer servir equips de mida molt gran com per exemple dragalines (màquines excavadores) pales a motor, grans camions i cintes transportadores.

En aquest mètode es fan servir primer els explosius per trencar la superfície. El carbó es treu per les dragalines o per pales i camions. La capa de carbó exposada és fracturada i se’n fan bandes. El carbó es carrega en grans camions o cintes transportadores per portar-lo a la planta processadora o per a ser usat directament. Al món el 40% del carbó s’extreu a cel obert.

Molts dipòsits de carbó són massa profunds per operar a cel obert i necessiten mines subterrànies, això passa aproximadament amb el 60% del carbó extret al món. En la mineria subterrània es posen pilars per suportar el sostre de la mina.

El petroli és una barreja complexa no homogènia d'hidrocarburs, composts formats per hidrogen i carboni. Difereixen molt entre si, des de groguencs i líquids a negres i viscosos. S'extrau sobretot de plataformes petrolíferes doncs les jaciments de terra ferma en queden cada vegada menys. És un recurs natural no renovable, matèria primera de nombrosos materials i productes i, com a combustible fòssil.

Entre les tasques que es desenvolupen en aquestes plataformes petrolíferes destaquen les operacions de foradar el subsòl fins a arribar a la zona on es troba el petroli o gas que poden ser centenars de metres sota del fossat marí. Aquestes instal·lacions són molt complexes i robustes per poder suportar els enormes embats que reben de l'onatge marí i suportar la maquinària tan potent que contenen per poder extreure el petroli o gas natural del subsòl marí.

Els components químics del petroli se separen i obtenen per destil·lació mitjançant un procés de refineria. D'ell s'extrauen diferents productes, entre altres: propà i butà, gasolina, querosè, gasoli, fueloil, olis lubricants, asfalts, etc.

Ací tens una central tèrmica de carbó, on veuen totes les parts.

Les central tèrmiques abasten d'electricitat de manera continuada i sense haver de dependre del clima, de la meteorologia, ni de la geologia locals. En contrapartida, algunes utilitzen combustibles fòssils, amb els problemes de sostenibilitat i de medi ambient que generen doncs generen residus gasosos de CO2 que augmenten l'efecte hivernacle o pluja àcida les de carbó si no es filtra el fum de les xemeneies.
L'eficiència total de les centrals no és molt alta. La de de carbó té una eficàcia del 26'8%, tot i que avui aquest carbó és massa escàs i car d'obtenir per a que siguin rendibles econòmicament; i la més baixa és la del fuel (petroli liquid), d'un 25'7%.