Fer anar exelearning a ubuntu 8.04

Un dels motius per canviar a linux va ser que tenia un programa per escriure pàgines web per fer unitats didàctiques que anava en valencià i que substituïa completament a Dreamweaver i Frontpage. Aquesta setmana he actualitzat a la ubuntu 8.04 i el exelearning ha deixat de ser compatible amb l’ubuntu ja que per defecte ubuntu al executar firefox ho fa amb la versió firefox-3 , així que ha calgut recordar els vells temps de Debian i arreglar la dolenteria d’ubuntu d’apuntar a firefox-3 per defecte.

Us deixe la xuleta per si hi ha un professor/mestre que vol instal·lar exelearning a Ubuntu 8.04.

sudo aptitude remove firefox firefox-3 ( i així esborrem firefox-3 )

cd /usr/bin ( anem al directori on són els programes)
sudo ln -s /usr/bin/firefox-2 /usr/bin/firefox
( posem un enllaç simbòlic a firefox-2 per tal que exe trobe el firefox que volem )

cd /home/usuari/carpeta (anem a la “carpeta” on és python2.5-exe_1.03.0.3373-ubuntu1_i386.deb baixat de la web http://exelearning.org/ )

sudo aptitude install python-imaging python-zopeinterface (instal·lem les llibreries que li calen a exelearning)
sudo dpkg -i python2.5-exe_1.03.0.3373-ubuntu1_i386.deb
(instal·lem exelearning )

Ací teniu una captura de pantalla.

exelearning a ubuntu 8.04

Microsoft abandona windows XP

Microsoft ha anunciat que el proper 30 de juny de de 2008 deixarà de donar suport a windows xp, els usuaris de xp que vulguen continuar amb MS hauran de passar-se a windows vista i acceptar els DRM que us endosaran o instal·lar-vos GNU/Linux Ubuntu.

Ubuntu 8.04 coming soon

Si voleu més informació sobre Linux Ubuntu premeu ací.  Si voleu provar GNU/Linux Ubuntu sense tirar de moment windows podeu fer amb l’instal·lador wubi de froma automatitzada, sols heu de triar la unitat on és farà la instal·lació i la mida que tindrà el nou sistema operatiu , minim 5 Gb , però recomanable una mica més.

El canvi climàtic a La Safor i La marina Alta (País Valencià).

Si us vau llegir el informes del experts del panell de canvia climàtic IPCC que es va celebrar a València, recordareu és comenten algunes conseqüències del canvi climàtic per Europa, entre elles poden destacar:

  1. S’espera un augment en la probabilitat de precipitacions extremes durant l’hivern amb més de dues desviacions estàndards per sobre del normal, multiplicant-se fins a per cinc vegades en parts del Regne Unit i Europa septentrional per a la dècada de 2080, amb una duplicació del nivell de CO2.
  2. Per a la dècada de 2070, es projecta un augment de les pluges anuals en el nord d’Europa i una disminució de fins al 36% a Europa meridional, amb reducció de la pluviositat durant l’estiu fins un 80% menys.pluges esperades
  3. Segons els escenaris A1FI, per a la dècada de 2080, s’espera que una quantitat addicional de 1,6 milions de persones es vegin afectades cada any per les inundacions costaneres.
  4. Per a la dècada de 2070, s’espera una disminució del 6% en el potencial d’energia hidroelèctrica per a tota Europa, amb fortes variacions regionals amb un decreixement d’entre el 20 i el 50% en les regions del Mediterrani i un creixement d’entre el 15 i el 30% a Europa septentrional i occidental.
  5. Un elevat percentatge de la flora europea podria tornar-se vulnerable, amenaçada, críticament amenaçada o extingir-se a la fi del segle XXI, segons una sèrie d’escenaris del IE-EE.
  6. Per a l’any 2050, es preveu que els cultius mostrin una expansió cap al nord en àrea. S’espera que els majors augments en els rendiments dels cultius per motius climàtics tinguin lloc al nord d’Europa ( per exemple, el blat: de entre el 2 al 9% en 2020, de entre el 8 al 25% en 2050 , de entre el 10 al 30% en 2080), mentre que les majors reduccions s’esperen en el sud (per exemple, el blat: de entre el 3 al 4% en 2020, de entre el 8 al 22% en 2050 , de entre el 15 al 32% en 2080).
  7. Un menor benestar en la regió mediterrània durant l’estiu (clima desèrtic extremat) i un major benestar en el nord i l’oest pogueren conduir a una reducció quant al volum de turistes que visiten el Mediterrani a l’estiu i un augment a la primavera i la tardor. (És una forma educada de dir-nos que ens busquem un altre xollo que no vindran quasi turistes).temperatures esperades

 

Cal recordar a més a més que l’augment de temperatures provocarà que malalties tropicals es desplacen cap al nord pel senzill fet que els vectors que la transmeten (insectes) podran viure al nou clima que tindrem. Les malalties de que estem parlant són: paludisme, dengue, filariasis , esquistosomiasis , i malalties transmeses per l’aigua i els aliments en forma de diarrees.

Aquestes conseqüències són greus però si penseu que estan molt llunyanes en el temps cal recordar-vos que no hi ha consens entre els científics sobre algunes de les conseqüències, en concret Max Crutzen especialista en química atmosfèrica del Max Planck Institut de d’Alemanya i guardonat amb el premi Nobel de química l’any 1995 diu sobre aquest informe del IPCC de l’any 2007 que podria estar per sota de la realitat, i ha demanat que s’estudie seriosament la possibilitat d’intervenir directament a l’atmosfera si el canvi climàtic s’accelera molt més del previst i es fa difícil la nostra vida a la Terra.

Cal recordar que al documental Una verdad incomoda que li va merèixer al vicepresident dels EEUU Al Gore un premi Nobel per la seva lluita contra el canvi climàtic, es diu que si Groenlàndia perdés tot el gel i es fongués el nivell del mar pujaria 6 metres, i si es fongués la part occidental de l’Antàrtica el nivell del mars pujaria 6 metres més, en total 12 metres. Aquestes hipòtesis no són descabellades doncs ja s’han observat badies senzeres foses a l’Antarctica que no s’espereva que ho feren fins d’ací 100 anys.

Com ens afectaria açò a nosaltres a les nostres comarques ?

Podeu veure i comparar els mapes de Gandia, Oliva i Dénia amb la cota del mar a 0 m, l’actualitat ; amb la cota del mar a +6m , si és fon Groenlàndia ; i amb la cota del mar a +12m si es fonen Groenlàndia i l’Antàrtica.

Gandia ara.

Gandia ara

Gandia amb la cota +6m plena d’aigua.

Gandia cota 6m

 

Gandia amb la cota +12m plena d’aigua.

Gandia cota 12m

Oliva ara.

Oliva ara

Oliva amb la cota +6m plena d’aigua.

Oliva cota 6m

 

Oliva amb la cota +12m plena d’aigua.

Oliva cota 12m

Dénia ara.

Dénia ara

Dénia amb la cota +6m plena d’aigua.

Dénia cota 6m

Dénia amb la cota +12m plena d’aigua.

Dénia cota 12m

 

Caldria preguntar-se si donant per fet el canvi climàtic , com lluitem contra ell i que fan els representants amb els nostres impostos, el govern de Gran Bretanya ha decidit impulsar la construcció de noves centrals nuclears, no perquè siguen uns fervents partidaris de la energia nuclear , més bé pel fet que aquesta tot i que genera residus radioactius amb vida mitjana de milions d’anys , no produeix cap gas d’efecte hivernacle, i tenim reserves d’urani per fabricar combustible nuclear dos-cents anys més.

Podrien haver decidit augmentar el parc amb centrals renovables eòliques, però hi ha la incertesa de com afectarà el canvi climàtic al règim de vents dominants en l’actualitat i teniem por de quedar-se amb tota la costa plena de molins eòlics i cap vent si el canvi climàtic modifica el regim de vents.

També podrien haver decidit augmentar el nombre de centrals solars fotovoltaiques o solar termiques, però Gran Bretanya no té gaires hores de sol i no podien invertir en aquestes energies.

Un altre cas és el d’Espanya , ací tenim el nombre més alt d’hores de sol d’Europa , decidir-nos ací per construir més centrals nuclears tindrà delicte, però no fer res i quedar-nos com estem depenent un 90% del petroli importat també té delicte.

Que ens barallem per l’aigua marejant la perdiu amb el transvàs de l’Ebre és una bestiesa, venen molt més anys de sequera que de pluges i Europa ho entén així quan diu que no pagarà cap transvase més per la senzilla raó que en uns pocs anys anys no hi haurà cap aigua que transferir. El que cal és economitzar aigua, fa pena veure les canonades trencades perdent aigua, i desenvolupar fonts renovables per generar energia elèctrica amb la qual dessalar aigua de mar.

Tampoc sembla raonable construir cap habitatge més entre la actual línia de costa i la cota +14 metres, la costa ja està massa plena de totxos, ja m’enteneu. Si algú vol saber fins on arriba la línia de cota de +14m podeu esbrinar-ho mirant en aquesta web, que és d’on he tret les imatges de Gandia, Oliva i Dénia amb el terme parcialment inundat.

Si voleu saber que podeu fer a titol individual per lluitar contra el canvi climàtic , mireu la pel·lícula, i visiteu aquesta web .

 

 

Lliurex 7.11 : Montar fitxers iso de forma gràfica.

Si comenceu ara amb lliurex ,si us fa una mica de por montar les imatges iso amb línia de comandes per tindre un cdrom virtual per treballar no cal que patiu , Ubuntu té una eina que us permetra treballar de forma gràfica, i és diu gmountiso.

Per posar-la aneu al synaptic , la cerqueu , la instal·leu.

gmountiso a lliurex 7.11

Recordeu però que us caldrà tindre una carpeta a /media on montar els cdrom virtual , així que aneu a un terminal i escriviu:

sudo mkdir /media/cd-virtual

( premeu enter i poseu la vostra contrasenya)

i ara ja podeu anar al menú gràfic a Aplicacions , Eines del sistema ,Gmountiso com veus a la imatge.

menú gmountiso a lliurex 7.11

Si executes el programa i muntes una imatge iso podràs treballar amb el cd-virtual sense haver de cremar un cd real. Desmuntar el cd és igual de fàcil.

gmountiso executat a lliurex 7.11

Ací teniu la prova del bon funcionament del cdrom virtual. Hotpataoes.iso és una imatge treta de la web del ministeri d’educació.

hotpataoes.iso

Font original.

Video de Polonia sobre Federico Jiménez Losantos

Espere que gaudiu del fi humor de Pòlonia. El Fede és un locutor nefast de la COPE que quan va començar erà d’allò més esquerrà i nacionalista català, deu ser per això que s’ha emprenyat tant amb la gent de TV3 quan li han fet aquesta paròdia.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=6JWqGxo_TL8]

Lliurex 7.11 Arreglant la llengua.

La nova versió de lliurex 7.11 millora molt la detecció d’equips de l’anterior versió però té el mateix defecte , és secessionista lingüísticament .
Els programes informàtics estan escrits en les llengües dels pobles i/o nacions i es codifiquen amb un codi que està regulat per la norma ISO 639 que arreplega les abreviatures del noms de les llengües , en el cas de la llengua catalana valenciana existeixen aquestes abreviatures:
ca_ES ca_FR ca_AD ca_IT


La autoritat que registra les llengües dels països a la norma ISO 639-3 (SIL Internacional) ja va rebutjar el 10 d’agost de 2007 ( mireu la resolució original ací ) la petició de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana de separar en dos codificacions ca i val la llengua valenciana i els arguments que va donar SIL eren:

  • La llengua parlada a Catalunya , València , Balears , Andorra és única i intel·ligible per tots els seus usuaris segons defensen el Consell Valencià de Cultura CVC i la Acadèmia Valenciana de la Llengua AVL.
  • El tribunal superior de justícia han dictaminat en moltes ocasions que encara que tinga dos noms català i/o valencià, la llengua és única.

Si al lliurex 7.11 anem a Sistema, Administració, Suport d’idioma posem Valencian reiniciem l’ordinador i anem a la línia de comandes ( finestra negra) i escrivim locale veurem açò:

locale

La llengua és qcv_ES.UTF-8. Aquesta codificació no hi és en cap lloc a la norma ISO 639 i la distribució lliurex s’ha passat pel forro el rebuig de SIL a separar les codificacions de la llengua catalana valenciana en dues.

Algú podrà dir-me que vol tindre els programes en valencià , i llavors jo li diré que jo també vull i per això quan he necessitat un programa que estava en anglès l’he traduït al valencià/català utilitzant les normes de Castelló i l’he codificat utilitzant ca_ES.UTF-8 , de tal forma que qualsevol usuari que utilitze Ubuntu , Debian , Linkat , Fedora o qualsevol altra distribució Linux , el podrà utilitzar en valencià sempre que seleccione la llengua catalana.
El que no és de rebut és que ara si utilitze Lliurex 7.11 en Valencian i instal·le per exemple el programa Abiword ( us cal habilitar al synaptic els repositoris main , universe , restricted i multiverse de Ubuntu ) sols el podrà executar en anglès quan aquest programa ja ha estat traduït al català (oriental).

Cap usuari de Catalunya o les Illes Balears s’ha plantejat traduir a la seva variant catalana les traduccions que jo he fet en valencià , per que no té cap sentit, el que cal fer és traduir de l’anglès al català/valencià no perdre el temps en guerres ja superades.

Com diu l’Acadèmia Valenciana de la Llengua al seu informe que podeu llegir ací:

És un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d’autonomia de Catalunya i les Illes Balears, i avalada per l’ordenament jurídic espanyol (annex 8 ) i la jurisprudència (annex 9). L’existència d’eixes dos denominacions pot crear equívocs sobre la cohesió de l’idioma en alguns contexts, especialment fora de l’àmbit lingüístic compartit. Per esta raó l’AVL considera necessari que els governs autonòmics implicats, en col·laboració amb el Govern espanyol, adopten les mesures pertinents (habilitació de fórmules sincrètiques o similars, per exemple) a fi que, especialment fora d’eixe àmbit lingüístic, s’harmonitze la dualitat onomàstica del nostre idioma amb la projecció d’este com a una entitat cohesionada i no fragmentada. Estes fórmules s’haurien d’anar introduint també en àmbits acadèmics o d’una altra naturalesa. D’esta manera es podria garantir coherentment la legítima presència del gentilici valencià fora de la nostra Comunitat i, alhora, conciliar la realitat filològica amb la realitat legal i sociològica valenciana.

Ara digueu-me si això que demana la AVL és compatible amb aquesta imatge:

Abiword  Lliurex 7.11

El meu consell per als que utilitzeu Lliurex 7.11 és que aneu a Sistema, Administració, Suport d’idioma ho poseu en Catalan i gaudiu del sistema Lliurex amb programes en les variants valenciana (catalana occidental) i catalana oriental.