der Untergang der öffentlichen Bildung

2 de setembre: Tinc molts dubtes de si haig de pagar el AMPA d’Afadalí on va el meu fill, el curs passat jo hi col·laborava amb la junta de l’AMPA, i no els vaig perdonar que cremaren 2000 Euros dels 12000 que tenien llogant animadors infantils per fer dues paelles dos dissabtes, jo era (soc) partidari de preguntar als pares/mares que paguen l’AMPA si volien mentre dure la crisi de cavall que tenim, reservar els fons per comprar llibres o material pel centre i sols fer la festa de comiat on s’entreguen els diplomes però la junta va rebutjar la meua proposta. Al final decidesc pagar el AMPA enguany per si els calen diners per materials al centre però no el compraré els llibres, si enguany fan menys festes i compren més materials per al centre el curs proper ja els els tornaré a comprar, i si continuen en les trezte els compraré a partir de llavors al Carrefour on fan un descompte molt bó.

3 de setembre: Vaig a l’institut per primer cop després de la vacances i espere l’únic alumne de segon de batxillerat al qual he suspès però no es presenta. Salude als companys que arriben i ens comenten les noticies , n0 ha quedat cap interí al centre, al País Valencià s’han retallat quasi tots els 5400 interins que hi havia, sols n’han quedat dos o tres per matèria com molt i segons matèries. A nosaltres ens han arribat dos professors funcionaris desplaçats sense hores i hem desdoblat tot l’horari per que puguen fer classe i així i tot els han tocat matèries alienes al que feien normalment.

Com que ja estic al centre m’entretinc posant en marxa el servidor i els clients lleugers amb Lliurex de la sala de professors, instal·le  la versió 12.04 d’Ubuntu a la sala de professors i li pose la impressora compartida.

4 de setembre: Comence a fer les copies de seguretat dels cursos que tenen tots els professors al moodle de Conselleria.

5 de setembre: Vaig  a l’avaluació de batxillerat i en acabar faig temps fins les 12 en que comença el examen de respesca per als alumnes de 1, 3, i 4 d’ESO. Vigile els alumnes durant l’examen i en acabar pregunte al col·legi  de primaria on va el meu fill si haurà autobús per dur-lo quan jo no puga fer-ho, no es sap encara sols es sap que la conselleria fa un any que no paga la companyia d’autobusos ni el menjador escolar i que els conductors d’autobús han hagut de demanar ajuda a les seues families per resistir treballant sense cobrar res. Me’n torne al meu centre i pregunte si el centre té fons que hauria d’haver rebut de conselleria i em diuen que el curs passat no van rebre cap partida de manteniment , el que van rebre era del curs anterior quan els alumnes d’Alcoi (o era Ontinyent? ) és van tancar amb les mantes per manca de calefacció.

6 de setembre: Vaig al centre a l’avaluació dels alumnes d’ESO, i després em quede per si hi ha reclamacions de notes. M’arriben noticies de mestres de primaria dient-me que aquest curs molts pares no podran pagar els llibres i enviaran els nens sense llibres al cole. També llegesc un article de premsa que diu que l’ensenyament privat concertat està rebent els diners  amb regularitat i que sols quan en sobren els envien als centres públics. Em sent tocat doncs ja veig que d’aquest crisi no eixirem mai més.

7 de setembre: Vaig a veure com entra el meu fill al seu cole i després vaig a esmorçar al bar, llegesc al periòdic que la Consellera Català ha dit que ha construït 600 centres nous enguany  i que sobraran places escolars !  Em pregunte si no hauré passat prop d’algú que haja fumat Cànnabis i si estic llegint bé l’article de premsa, rellegesc l’article tres vagades més, decididament si diu el diu. Estic desconcertat, si el curs passat hi havien 800 barracons al País Valencià no entenc d’on han aparegut 600 col·legis nous de trinca. Sospite que si la Consellera no s’ha fumat alguna cosa abans de l’entrevista està fent trampa d’alguna forma amb els números.

Per la nit mire per curiositat el telenotícies de C9 i la locutora informa  que l’ajuda (eufemisme per no dir rescat) que rebrà Espanya ens vindrà molt bé i no suposarà cap perjudici en els serveis públics. Ja en tinc prou de manipulació i canvie la cadena per posar Bob Esponja al meu fill.

8 de setembre: Revise els darrers fitxers traduïts al català que mancaven per arribar al 100% i enviats al mantenidor del programa que he estat traduint aquest darrer any i encara falten algunes cadenes per revisar, prenc nota de controlar la setmana propera l’estat i quan estiguen revisades actualitzar l’adaptació al valencià d’aqueix programa. Vaig a l’aniversari d’un familiar i m’ho passa d’allò més bé.

Decidesc matricular-me a la UNED CUID per traurem la certificació b2 en un parell d’anys en alguna llengua estrangera, no voldria per res del món fer totes les classes en “guiri” i contribuir a matar el valencià, però si m’agradaria de les 20 hores lectives que tinc fer-ne dues en “guiri” i les altres en català, intuïsc que els meus alumnes si volen treballar hauran de fugir d’aquest país.

10 de setembre: Instal·le lokalize , i gtranslator al meu Ubuntu per començar la traducció d’un programeta al català, aquest programeta també admet la variant valenciana així que quan el tinga traduït hauré mort  dos pardals d’un tret.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.