Aquest cap de setmana he visitat la mostra Solidaritat a Oliva 1936 1939 que conta en realitat l’ajuda humanitària rebuda per la II república espanyola entre els anys 1936 i 1939.
Sempre havia pensat que durant la guerra civil els nens havien estat abandonats a la seua sort i no havien rebut cap atenció però si que en van rebre. La república va organitzar unes colònies escolars col·lectives permanents a la rereguarda al front de les quals van posar els pedagogs més actius en aquell moments com Mariano López director de la colònia Mare Nostrum que en acabar la gerra va ser depurat i no se li va permetre exercir la docència fins al final de la seua vida.
També hi havia l’l’Hospital Infantil Frithjof Nansen que dirigia el metge Pedro de Alcantara Martínez que en acabar la guerra va intentar salvar l’hospital hissant la bandera noruega a l’hospital, però va ser empresonat i va marxar a viure a Eivissa quan va ser alliberat.
El fet que en una població petita com la nostra tingués 5 colònies col·lectives i l’Hospital Infantil Frithjof Nansen no s’entén sense l’ajuda del Norske Hjelpkomité for Spania “Comitè Noruec d’Ajuda a Espanya” que gestionava sobre el terreny l’activista dels drets humans Nini Haslund.
El Comitè Noruec d’Ajuda va recollir i invertir en programes d’ajuda a la infància 12 milions de pessetes (de les de 1936) i va equipar l’hospital i finançar la resta de colònies fins i tot important queviures des de Noruega.
Pedro de Alcantara Martínez director de l'hospital Infantil Frithjof Nansen durant 1936-1939
Els xiquets i xiquetes estaven a les colònies durant les 24 hores del dia els 365 dies de l’any i rebien un programa educatiu aprovat per la república que constava d’educació formal i activitats d’art teràpia per superar les vivències de la guerra junt amb activitats per fer pinya als grups colonials com art dramàtic, activitats esportives, i cants corals en eusquera i alemany.
Art teràpia per superar les vivències de la guerra
En acabar la guerra aquests docents que havien estat a la avantguarda de la renovació pedagògica foren depurats i no se’ls va permetre tornar a exercir la docència si havien estat simpatitzants de la república i pobres o se’ls va prohibir exercir la docència a Catalunya, País Valencià, Euskadi i províncies limítrofes durant 5 anys si havien estat membres de famílies benestants. Que no us diguen mai més que a la dictadura hi havia ordre i tranquil·litat i que abans tot era un caos.
Podeu visitar aquesta exposició que recupera la memòria històrica si visiteu fins el 4 de març el Museu etnològic d’Oliva, al carrer tamarit número 2, o bé podeu comprar-vos el llibre Solidaritat a Oliva 1936 1939 amb les recerques que sobre aquest tema ha fet Joan R. Morell i que ha publicat edicions Alfons el vell. Tots dos són complementaries doncs la mostra conté algunes lamines amb activitats aportades pels xiquets que encara són vius i documents aportats pels familiars dels docents.