Llegesc a la web d’escola valenciana hui que han presentat un document per marcar les directrius que assegurarien l’assoliment de l’educació plurilingüe dels nostres alumnes.
Copie i pegue de la web d’escola valenciana:
” Un PIP amb el 50% de valencià
Una de les principals novetats conceptuals de l’informe resideix en la voluntat d’apostar per una visió inclusiva dels programes d’ensenyament, trencar el marge de diferència en competència bilingüe entre els alumnes matriculats en ensenyament en valencià (Programa d’Ensenyament en Valencià i Programa d’Immersió lingüística, PEV i PIL) i els matriculats en els PIP (popularment conegut com línies en castellà). El document proposa en aquests programes (PIP) que l’ús vehicular del valencià no vaja mai per baix del 50% de les àrees no lingüístiques. “Per baix del 50% no s’aconsegueixen alumnes bilingües en valencià i castellà, objectiu present a la LOE i la LUEV”, han afirmat en la presentació. Això implicaria, en la pràctica, que caldria vehicular un mínim de tres àrees en valencià.
En aquest sentit, des d’Escola valenciana s’ha recordat que el propòsit d’aquest programa és anar incorporant progressivament el valencià a partir de la llengua vehicular en castellà, per finalitzar el segon cicle de primària estar en igualtat de condicions respecte al domini bilingüe dels alumnes d’ensenyament en valencià. Actualment, les aplicacions dels PIP no estan aconseguint els seus objectius i situen l’alumnat en desavantatge competencial respecte als que han cursat els PIL i els PEV. A aquest fet – han recordat – cal sumar la proposta d’orde del darrer dilluns proposada per la conselleria d’Educació, segons la qual és limitaria l’ús de valencià a només una assignatura de l’àrea no lingüística. Una mesura que es fa- segons l’entitat- per contentar políticament un sector minoritari de pares però que afectarà les oportunitats dels alumnes que trien aquest programa, que representen un 65% de l’alumnat d’infantil i primària i un 80% de secundària. “Si l’ordre s’aprova es comdemnarà al monolingüisme a milers d’alumnes valencians”. En la presentació s’ha recordat que “els diferents estudis indiquen que els alumnes d’ensenyament en valencià no només demostren més capacitació en valencià sinó també en castellà”.
La introducció de dues llengües estrangeres
Es proposa un marc de màxima eficiència: partir dels programes plurilingües d’ensenyament en valencià i introduir l’anglés a partir de l’educació infantil. Cal partir de les experiències d’ensenyament de llengües en contacte, en la línia marcada per Cummings al Canadà com a referent teòric. En aquest sentit, la UEM recomana ajornar la introducció de la llengua dominant- el castellà- a l’acabament del primer cicle de primària o inici del segon, als 7 o 8 anys. En aquest marc, l’anglés seria introduït com a llengua d’instrucció des dels tres o quatre anys i disposaria del 25% del temps vehicular. Segons s’ha remarcat “la generalització d’aquest model portaria com a conseqüència una millora en la competència lingüistica en anglés important, sense afectar al domini del castellà i del valencià”.
En el segon dels casos es parteix de la base que es decidira en els PIP no ajornar l’ensenyament del castellà. En aquest cas, el castellà seria la llengua inicial d’aprenentatge de la lectoescritura, amb una presència d’ús vehicular del valencià mínima del 50% i atorgant a l’anglés un 33% del temps vehicular a partir del primer cicle de primària.
La segona llengua estrangera, si no es donen circumstàncies molt especials que aconsellen la seua incorporació al tercer cicle de primària, seria introduïda a l’educació secundària obligatòria.”
La realitat es que el model lingüístic que està imposant l’actual govern de la Generalitat Valenciana persegueix la supressió de la nostra llengua i de qualsevol llengua autonòmica a l’estat espanyol i com se senten segurs de guanyar a les properes eleccions no volen escoltar ningú.
Que Deu ens pille confessats, hi ha tants valencians emprenyats amb l’estruç que governa Madrid que la gent ha oblidat que a les autonòmiques es vota el govern que legisla i gestiona les competències autonòmiques, educació i sanitat principalment doncs s’enduen el gros del pressupost i a les generals es on s’hauria de passar compte amb qui té competències econòmiques.