El canvi climàtic a La Safor i La marina Alta (País Valencià).

Si us vau llegir el informes del experts del panell de canvia climàtic IPCC que es va celebrar a València, recordareu és comenten algunes conseqüències del canvi climàtic per Europa, entre elles poden destacar:

  1. S’espera un augment en la probabilitat de precipitacions extremes durant l’hivern amb més de dues desviacions estàndards per sobre del normal, multiplicant-se fins a per cinc vegades en parts del Regne Unit i Europa septentrional per a la dècada de 2080, amb una duplicació del nivell de CO2.
  2. Per a la dècada de 2070, es projecta un augment de les pluges anuals en el nord d’Europa i una disminució de fins al 36% a Europa meridional, amb reducció de la pluviositat durant l’estiu fins un 80% menys.pluges esperades
  3. Segons els escenaris A1FI, per a la dècada de 2080, s’espera que una quantitat addicional de 1,6 milions de persones es vegin afectades cada any per les inundacions costaneres.
  4. Per a la dècada de 2070, s’espera una disminució del 6% en el potencial d’energia hidroelèctrica per a tota Europa, amb fortes variacions regionals amb un decreixement d’entre el 20 i el 50% en les regions del Mediterrani i un creixement d’entre el 15 i el 30% a Europa septentrional i occidental.
  5. Un elevat percentatge de la flora europea podria tornar-se vulnerable, amenaçada, críticament amenaçada o extingir-se a la fi del segle XXI, segons una sèrie d’escenaris del IE-EE.
  6. Per a l’any 2050, es preveu que els cultius mostrin una expansió cap al nord en àrea. S’espera que els majors augments en els rendiments dels cultius per motius climàtics tinguin lloc al nord d’Europa ( per exemple, el blat: de entre el 2 al 9% en 2020, de entre el 8 al 25% en 2050 , de entre el 10 al 30% en 2080), mentre que les majors reduccions s’esperen en el sud (per exemple, el blat: de entre el 3 al 4% en 2020, de entre el 8 al 22% en 2050 , de entre el 15 al 32% en 2080).
  7. Un menor benestar en la regió mediterrània durant l’estiu (clima desèrtic extremat) i un major benestar en el nord i l’oest pogueren conduir a una reducció quant al volum de turistes que visiten el Mediterrani a l’estiu i un augment a la primavera i la tardor. (És una forma educada de dir-nos que ens busquem un altre xollo que no vindran quasi turistes).temperatures esperades

 

Cal recordar a més a més que l’augment de temperatures provocarà que malalties tropicals es desplacen cap al nord pel senzill fet que els vectors que la transmeten (insectes) podran viure al nou clima que tindrem. Les malalties de que estem parlant són: paludisme, dengue, filariasis , esquistosomiasis , i malalties transmeses per l’aigua i els aliments en forma de diarrees.

Aquestes conseqüències són greus però si penseu que estan molt llunyanes en el temps cal recordar-vos que no hi ha consens entre els científics sobre algunes de les conseqüències, en concret Max Crutzen especialista en química atmosfèrica del Max Planck Institut de d’Alemanya i guardonat amb el premi Nobel de química l’any 1995 diu sobre aquest informe del IPCC de l’any 2007 que podria estar per sota de la realitat, i ha demanat que s’estudie seriosament la possibilitat d’intervenir directament a l’atmosfera si el canvi climàtic s’accelera molt més del previst i es fa difícil la nostra vida a la Terra.

Cal recordar que al documental Una verdad incomoda que li va merèixer al vicepresident dels EEUU Al Gore un premi Nobel per la seva lluita contra el canvi climàtic, es diu que si Groenlàndia perdés tot el gel i es fongués el nivell del mar pujaria 6 metres, i si es fongués la part occidental de l’Antàrtica el nivell del mars pujaria 6 metres més, en total 12 metres. Aquestes hipòtesis no són descabellades doncs ja s’han observat badies senzeres foses a l’Antarctica que no s’espereva que ho feren fins d’ací 100 anys.

Com ens afectaria açò a nosaltres a les nostres comarques ?

Podeu veure i comparar els mapes de Gandia, Oliva i Dénia amb la cota del mar a 0 m, l’actualitat ; amb la cota del mar a +6m , si és fon Groenlàndia ; i amb la cota del mar a +12m si es fonen Groenlàndia i l’Antàrtica.

Gandia ara.

Gandia ara

Gandia amb la cota +6m plena d’aigua.

Gandia cota 6m

 

Gandia amb la cota +12m plena d’aigua.

Gandia cota 12m

Oliva ara.

Oliva ara

Oliva amb la cota +6m plena d’aigua.

Oliva cota 6m

 

Oliva amb la cota +12m plena d’aigua.

Oliva cota 12m

Dénia ara.

Dénia ara

Dénia amb la cota +6m plena d’aigua.

Dénia cota 6m

Dénia amb la cota +12m plena d’aigua.

Dénia cota 12m

 

Caldria preguntar-se si donant per fet el canvi climàtic , com lluitem contra ell i que fan els representants amb els nostres impostos, el govern de Gran Bretanya ha decidit impulsar la construcció de noves centrals nuclears, no perquè siguen uns fervents partidaris de la energia nuclear , més bé pel fet que aquesta tot i que genera residus radioactius amb vida mitjana de milions d’anys , no produeix cap gas d’efecte hivernacle, i tenim reserves d’urani per fabricar combustible nuclear dos-cents anys més.

Podrien haver decidit augmentar el parc amb centrals renovables eòliques, però hi ha la incertesa de com afectarà el canvi climàtic al règim de vents dominants en l’actualitat i teniem por de quedar-se amb tota la costa plena de molins eòlics i cap vent si el canvi climàtic modifica el regim de vents.

També podrien haver decidit augmentar el nombre de centrals solars fotovoltaiques o solar termiques, però Gran Bretanya no té gaires hores de sol i no podien invertir en aquestes energies.

Un altre cas és el d’Espanya , ací tenim el nombre més alt d’hores de sol d’Europa , decidir-nos ací per construir més centrals nuclears tindrà delicte, però no fer res i quedar-nos com estem depenent un 90% del petroli importat també té delicte.

Que ens barallem per l’aigua marejant la perdiu amb el transvàs de l’Ebre és una bestiesa, venen molt més anys de sequera que de pluges i Europa ho entén així quan diu que no pagarà cap transvase més per la senzilla raó que en uns pocs anys anys no hi haurà cap aigua que transferir. El que cal és economitzar aigua, fa pena veure les canonades trencades perdent aigua, i desenvolupar fonts renovables per generar energia elèctrica amb la qual dessalar aigua de mar.

Tampoc sembla raonable construir cap habitatge més entre la actual línia de costa i la cota +14 metres, la costa ja està massa plena de totxos, ja m’enteneu. Si algú vol saber fins on arriba la línia de cota de +14m podeu esbrinar-ho mirant en aquesta web, que és d’on he tret les imatges de Gandia, Oliva i Dénia amb el terme parcialment inundat.

Si voleu saber que podeu fer a titol individual per lluitar contra el canvi climàtic , mireu la pel·lícula, i visiteu aquesta web .

 

 

1 comment

    • Òscar on 12 de març de 2008 at 8:14

    Interessant! I molt detallat, bon treball, company! Encara que no deixa de ser, si més no, preocupant…

Els comentaris estan desactivats.