PER LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ:
-Portem ja dos cursos de retallades d’unitats, programes d’atenció a la diversitat,
desdoblaments FP…. I per tant, de personal (i cada vegada més professors a temps
parcial o compartits amb altres centres). En dos cursos s’han deixat d’ofertar 2.400
vacants en juliol.

-Retallades pressupostàries: 27 milions en 2011, entre les quals la gratuïtat dels
llibres de text (7.200.000€), que se sumen als 4 milions d’euros de 2010 (gabinets
psicopedagògics municipals, beques estudis universitaris, escoles i conservatoris
de música…).

-No s’estan pagant les beques menjador i ajudes llibres de text i les despeses de
funcionament s’abonen tard.

-No es cobreixen les baixes inferiors a 15 Dies. Des de gener, sempre queda una
baixa per cobrir.

-No hi ha oferta d’ocupació pública.

-Calendari escolar: les jornades de juny i setembre deixaran de ser només de matí i
s’amplien a la vesprada com la resta del curs.

PEL GOVERN VALENCIÀ:
- Decret-Llei 1/2012 (gener): retallada del 50% del sexenni per al funcionari de
carrera, cessament tot el professorat interí a 30 de juny i es castiga al professorat
que cau malalt. Se suma a la retallada salarial de maig de 2010, entre un 5’5 i un
7%, i a la congelació salarial des d’aleshores.

-Aquestes baixades han coincidit amb increments de l’IVA i de l’IRPF, de manera que
estem perdent capacitat adquisitiva molt ràpidament i, per tant, capacitat de
consum.

PEL MINISTERI EDUCACIÓ I DEL GOVERN ESPANYOL :
-Reial Decret-Llei 14/2012:
• Conselleria aplicarà al màxim l’increment en les ràtios en totes les etapes
educatives, obligatòries i no obligatòries en un 20% (primària -de 25 a 30
alumnes per aula-, secundària -de 30 a 36- i batxillerat -de 35 a 42).

• També l’augment de l’horari lectiu: 25 hores en primària, 20 hores en secundària
(entre 3 i 8 docents menys en els IES depenent del tamany). Només l’última
mesura suposarà més de 3.000 interins al carrer i milers de desplaçaments del
professorat funcionari de carrera.

•No s’ofertarà més d’una modalitat de batxillerat. La conselleria ha anunciat que imposarà números clausus (12 alumnes mínim) per autoritzar una modalitat. Si hi ha pocs alumnes de ciències/enginyeria en un centre d’un poblet petit i no s’autoritza que hi hagen grups de Física, Matemàtiques, Química, Tecnologia Industrial, Biologia, Dibuix tècnic, …, Quines opcions tindran els alumnes de batxillerat ? 1) Anar a estudiar ciències al poble del costat i augmentar la despesa del pares. 2) Canviar-se de modalitat i estudiar lletres. 3) Anar a un centre privat al mateix poble i augmentar encara més la despeses dels pares. (Això farà disminuir els alumnes que arribaran a estudiar enginyeries/ciències i n’augmentarà els que estudiaran lletres doncs els grups de lletres fa anys que són molt més nombrosos.)

•Ajornament fins 2014-15 dels nous títols de FP de 2.000 hores.

•Desaparició de les reduccions de l’horari lectiu per al professorat major de 55
anys.

Disminució de les despeses de funcionament dels centres.

Pressupostos de l’estat:
• Retallada pressupostària en educació del 21’9% (prop de 625 milions d’euros)
respecte al de 2011.

• S’eliminen 10 programes de cooperació (dels 17 existents) amb les comunitats
autònomes, programes destinats, en gran part, a ajudar l’alumnat amb
problemes econòmics.

• Disminució del 80% en la partida pressupostària destinada a l’ajuda en la
compra de llibres de text.

•Se suprimeix el programa Escola 2.0 per digitalitzar les aules i dotar
d’ordinadors l’alumnat

•Desapareixen els quinze milions d’euros destinats a pagar matrícules
universitàries a aturats.

•Supressió de programes per a la creació d’escoles infantils de 0-3 anys.

A tot això cal sumar altres mesures que ja s’estan aplicant com la no pròrroga de la
jubilació LOE i l’ampliació de l’edat de jubilació o la no cobertura per als nous funcionaris de carrera des de 2010 per part de MUFACE.

TOT AÇÒ I MÉS ÉS EL QUE ENS TROBAREM L’1 DE SETEMBRE
Són mesures molt dures però el govern espanyol està preparant d’altres, com les que es
contemplen en el “Programa nacional de reformas 2012” que el govern ha presentat a
Brusel·les, que pretenen aplicar fins el 2015. Algunes d’aquestes mesures són:
”Mantenimiento o reducción de las retribuciones (…) medidas de control del empleo
público, aumento de la jornada máxima anual ordinaria, reducción del número de
liberados sindicales, eliminación de días adicionales por fallecimiento, por intervenciones, etc. (…) Intensificación del control del absentismo laboral, reducción de las compensaciones económicas y prestaciones complementarias por incapacidad temporal
(…) jubilación forzosa a los 65 años con tasa de reposición nula, reducción de los permisos de libre disposición”. Altres més específiques en educació són: “incremento de la jornada laboral de los interinos”; “eliminación de actividades extraescolares”; “reducciones de plantillas”; “supresión paga extraordinaria antigüedad”; “supresion de programas y aulas de convivencia”.

http://www.lamoncloa.gob.es/NR/rdonlyres/0E911A5C-F0F6-490F-8280-1AE0EDC539CE/
202008/PNRDEFINITIVO.pdf

Davant d’aquesta situació FARÉ VAGA.
Faré Vaga per defensar el meu lloc de treball, les meues condicions laboral i un
ensenyament públic de qualitat.
Faré Vaga per evitar que totes aquestes mesures siguen aplicades en el sistema educatiu
valencià.

Faré Vaga ja que amb aquesta podem, com tantes altres vegades, aconseguir que
l’Administració valenciana i espanyola rectifiquen.
Els dies 16 i 17 són les dues primeres jornades de vaga, de les sis
previstes, que estan convocades per les assemblees i els sindicats. Totes i tots tenim la
responsabilitat de secundar-les, d’acudir a les manifestacions i a les assemblees
convocades.

1. Perquè el País Valencià es troba a la cua de l’Estat espanyol en inversió per alumne, entre 2004 i 2009 la despesa per alumne ha caigut en relació a altres comunitats autònomes i fou de 6775 euros/any mentre que en el mateix període a Galícia fou de 8041 euros/any.
2. Perquè estan retallant-se els programes d’atenció individualitzada. Menys alumnes per aula, més reforços, i més atenció als que no ho entenen ajuda a millorar el rendiment escolar. Els estats europeus dediquen el 3,5% del PIB a educació i a espanya es dedica el 2,9%.
3. Per que els valencians són líders en fracas escolar. La taxa d’abandó a la Unió Europea és de 10% i a València és del 36,9%. La conselleria ha retallat aquest curs un 40% els diners dedicats a programes d’atenció educativa. I per al curs proper preveu suprimir els reforços que existeixen tot el curs, fer que comencen a l’abril i concentrar-los al juliol amb professors voluntaris. Conselleria deu voler encabir 200 alumnes al juliol al despatx del director o a secretaria que són els únics que tenen aire condicionat o tal vegada vol que els alumnes vinguen en banyador i bikini a les saunes-aules. Altres comunitats ofereixen els programes contra el fracàs de forma primerenca i ací es trauen a poc i a poc i es dona la culpa als docents.
4. Perquè continua la privatització del sistema educatiu valencià. En els últims 11 anys mentre es construïen 230 centres públics nous, se’n construïen 404 privats. Quan el conseller diu que són líders en inversió al nostre país en realitat ens compta que primer cop a començat a pagar els els interessos per les obres fetes. La conselleria ha invertit mitjançant CIEGSA i ha pagat els centres nous amb el mètode alemany, on els centres es paguen 10 anys després de la seua construcció, la qual cosa vol dir que si un caragol val al comptat 1 euro amb aquest mètode val més o menys 27 euros amb els interessos. Si hagueren invertits els diners en educació com cal i pagat en 3 mesos en lloc de jugar-se’ls a la ruleta russa de la construcció i els esdeveniments mediatics no estarien així ara.
5. Perquè el professorat veu com empitjoren les seues condicions laborals de treballs. Amb més hores de treball, grups més nombrosos i menor salari.
6. Per què el valencià continua bandejat i discriminat en l’educació. De fet 6 de cada 10 alumnes no poden matricular-se en programes en valencià. Això suposa que 126000 alumnes cada any no poden estudiar en la nostra llengua.
7. Perquè no estan cobrint-se totes les baixes docents. Només una de cada dues estan cobrint-se en el curs 2011-2012 i això suposa que es perden molts centenars hores en cada etapa.
8. Perquè estan convertint l’educació en un ghetto. El 86% de l’alumnat amb dificultat d’aprenentatge està matriculat en l’escola pública i sense els mitjans adequats no tenen una bona adaptació al sistema educatiu.
9. Perquè l’aprenentatge de llengües estrangeres es troba a la cua de l’Estat. El País valencià és l’única comunitat autònoma on nomes un 20% d’alumnes de 2n d’infantil (de 3 a 6 anys) estudia anglès quan la mitjana és del 71%.
10. Perquè la integració de les noves tecnologies al sistema educatiu és un desastre. El País Valencià ocupa el 15é lloc (de 17) amb 2,7 ordinador per aula mentre Andalusia i Extremadura tenen 9,3 i 7,7 respectivament. En aquesta comunitat la conselleria no volgué co-pagar a cada alumne un portàtil per estudiar-treballar a les aules. Si hagueren fet aquesta inversió i hagueren format els professors per fer lliçons amb moodle, hotpots , paquets scorm avançats es podrien fer classes a moltes matèries (no totes) amb nivells educatius a diferents velocitats on es podria atendre millors els alumnes amb problemes. Però això afavoria la miopia segons la conselleria.
11. Per solidaritat amb els assalariats als quals els baixarà el sou un 20% amb la reforma laboral. Perquè molts dels nostres alumnes quan acaben la educació encadenaran treballs brossa (si tenen sort) i els despatxaran per no consolidar el lloc de treball i així no tindran mai un pensió digna quan els arribe la jubilació.

Sempre havia pensat que durant la guerra civil els nens havien estat abandonats a la seua sort i no havien rebut cap atenció però si que en van rebre. La república va organitzar unes colònies escolars col·lectives permanents a la rereguarda  al front de les quals van posar els pedagogs més actius en aquell moments com Mariano López director de la colònia Mare Nostrum que en acabar la gerra va ser depurat i no se li va permetre exercir la docència fins al final de la seua vida.

També hi havia l’l'Hospital Infantil Frithjof Nansen que dirigia el metge Pedro de Alcantara Martínez que en acabar la guerra va intentar salvar l’hospital hissant la bandera noruega a l’hospital, però va ser empresonat i va marxar a viure a Eivissa quan va ser alliberat.

El fet que en una població petita com la nostra tingués 5 colònies col·lectives i l’Hospital Infantil Frithjof Nansen no s’entén sense l’ajuda del Norske Hjelpkomité for Spania “Comitè Noruec d’Ajuda a Espanya” que gestionava sobre el terreny l’activista dels drets humans Nini Haslund.

El Comitè Noruec d’Ajuda va recollir i invertir en programes d’ajuda a la infància 12 milions de pessetes (de les de 1936) i va equipar l’hospital i finançar la resta de colònies fins i tot important queviures des de Noruega.

Pedro de Alcantara Martínez director de l'hospital Infantil Frithjof Nansen durant 1936-1939

Els xiquets i xiquetes estaven a les colònies durant les 24 hores del dia els 365 dies de l’any i rebien un programa educatiu aprovat per la república que constava d’educació formal i activitats d’art teràpia per superar les vivències de la guerra junt amb activitats per fer pinya als grups colonials com art dramàtic, activitats esportives, i cants corals en eusquera i alemany.

Art teràpia per superar les vivències de la guerra

En acabar la guerra aquests docents que havien estat a la avantguarda de la renovació pedagògica foren depurats i no se’ls va permetre tornar a exercir la docència si havien estat simpatitzants de la república i pobres o  se’ls va prohibir exercir la docència a Catalunya, País Valencià, Euskadi i províncies limítrofes durant 5 anys si havien estat membres de famílies benestants. Que no us diguen mai més que a la dictadura hi havia ordre i tranquil·litat i que abans tot era un caos.

Podeu visitar aquesta exposició que recupera la memòria històrica si visiteu fins el 4 de març el Museu etnològic d’Oliva, al carrer tamarit número 2, o bé podeu comprar-vos el llibre Solidaritat a Oliva 1936 1939 amb les recerques que sobre aquest tema ha fet Joan R. Morell i que ha publicat edicions Alfons el vell. Tots dos són complementaries doncs la mostra conté algunes lamines amb activitats aportades pels xiquets que encara són vius i documents aportats pels familiars dels docents.

Viquipèdia anglesa protestant contra la seua llei Sinde

Ací accepten tant tranquil·lament lleis Sinde i en altres llocs no accepten tant ràpidament la censura.

El microscopi no és res de l’altre món, té de 40 a 1024 augments, depenent de quin objectiu col·loques, el model és el kw50/2006 i Supra-Maginon la empresa fabricant té seu a Kaisserlautern (Alemanya). El van comprar a Carrefour el meus companys en una oferta fa algunes setmanes, però com que tenen Lliurex i Ubuntu no l’havíem aconseguit fer anar fins ara en que he provat el Cheese.

Us deixe una captura de pantalla de l’escriptori per si algun xiquet vostre ha rebut un microscopi amb webcam aquests festes com regal dels Reis mags.

Amb el Cheese podeu fer fotografies dels cultius cel·lulars i filmar vídeos del que posseu al portaobjectes.

Per instal·lar el Cheese a l’ubuntu ho teniu molt fàcil, aneu al botó d’inici i premeu la pestanya centre de programari de l’ubuntu, cerqueu el Cheese i marqueu la seua instalació.

Que gaudiu del programari lliure i de les vistes dels cultius cel·lulars .

M’ho sospitava des de feia temps ja que les baixes i jubilacions d’aquest any no es cobreixen, i no es poden assumir pels departaments que ja han assumit més hores de les que els pertocava a principi de curs quan van fer la gran retallada de la qual tant es queixen a Madrid.

Llegesc a la premsa que els hospitals estan que fan pena amb problemes en el subministre de medicaments doncs la conselleria de sanitat no paga les factures als proveïdors o els paga amb 600 ? dies de retard. Jo si fos proveïdor tampoc no voldria treballar per aquests mal-pagadors.

Sabeu que malgrat aquest dèficit, són la comunitat on s’ha perdonat el impost de patrimoni a les grans fortunes ? A que esperen per abandonar els grans esdeveniments que no aporten res i són una carrega onerosa per la hisenda pública ?

Si aquesta no és una forma de fer-nos engolir la píndola de la doctrina del shock per tal que acceptem retallades brutals neoliberals que baixe Deu i ho vega.

Segons aquest plantejament els col·legis serien centres concertats –és a dir privats subvencionats amb fons públics- i gaudirien d’una concessió de 75 anys durant els quals serien explotats per l’empresa privada, amb el pagament d’un cànon per la cessió dels terrenys públics.

El nou conseller d’Educació, José Císcar, va afirmar el passat 8 de juliol, que ja “tenemos el pliego” de condicions i “se está estudiando el modelo de convenio, muy avanzado, con los ayuntamientos” que seran els que realitzen la cessió del terreny a la Generalitat per a que esta licite la seua concessió a l’empresari corresponent.

Així mateix el titular d’educació va desvelar que aquest projecte té com a objectius garantir “la llibertat d’elecció de centres” i “equilibrar” el mapa de l’ensenyament a la nostra comunitat. De manera que del 37% de col·legis concertats i privats i el 63% de públics passaran a ser d’un 50% en els dos models.

Aquesta iniciativa suposa renunciar a l’escola pública de qualitat com l’única que pot garantir la igualtat d’oportunitats entres els ciutadans i ciutadanes i substituir-la per una escola privada/concertada, on l’escola pública seria merament subsidiària d’aquesta. Suposa igualment un trencament del consens sobre la planificació del mapa escolar i l’execució del mateix. Darrere d’aquesta proposta es troba igualment la renúncia de la conselleria a la construcció de nous centres escolars propis.

Aquest model de potenciació de l’escola privada/concertada no és cert que supose una major oferta o llibertat per part dels pares i les mares. Al contrari del que afirma el conseller, en les grans ciutats la majoria de l’alumnat està escolaritzat en centres concertats i és una vertadera odissea trobar plaça en centres públics, pel que moltes persones es veuen obligades a matricular els seus fills i filles en una escola privada/concertada. És necessari per tant atendre aquesta demanda de places públiques amb la construcció de nous centres escolars públics.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic -integrada per FAPA-València, FE CCOO PV, FETE UGT PV, STEPV, CGT, CAVECOVA, Escola Valenciana, FAAVEM, SEPC, BEA, Campus Jove, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica i ADIDE ha acordat convocar mobilitzacions contra la proposta de l’administració de cessió de sòl públic a empreses privades per a la construcció de centres escolars i una manifestació a València el pròxim dissabte 21 de gener en defensa de l’escola pública i contra les retallades que està patint constantment.

La propera mobilització serà aquesta setmana el dia 21 de desembre.  Si algun pare/mare pot anar serà benvingut.

Més informació ací.

Aquesta versió té nous iDevices , nous formats d’exportació i una millora fonamental, permet importar carpetes HTML amb l’arbre índex i tots els fitxers relacionats, això crea dos índex , un propi i l’altre l’importat, que es pot esborrar modificant el codi html suprimint algunes ratlles de codi. Tot plegat es molt millor que importar un munt de fitxers i anar copiant i enganxant el text del projecte antic que volien reaprofitar i havien fet en un editor XHTML que no era eXe.

Ací teniu una captura de pantalla de l’eXe del CENATIC en Català/Valencià. Per suposat podeu descarregar la versió per Debian/Ubuntu, Fedora, Mac, i Windows per 32 i per 64 bits de forma nativa. L’he provada i pot obrir qualsevol fitxer que tingueu fet amb la versió original  sense problemes.

eXe del ITE (CENATIC)

Primer he provat de posar-li una maquina virtual de windows , li he passat el control de la tableta al windows per provar ArtRage però escrivia molt mal.

Després ha navegat per google i he trobat ací una recepta per fer anar la tableta de forma nativa a Linux.

Entreu al terminal del vostre Ubuntu i escriviu (tot junt i en una mateixa línia):

sudo add-apt-repository ppa:hughescih/ppa && sudo apt-get update && sudo apt-get install wacom-utility

Ara ja podeu engegar la tableta que ja funciona.

Per escriure com que ArtRage no té versió per Linux us cal instal·lar algun programa semblant com el MyPaint. Entreu a Synaptic per instal·lar-lo o escriviu en un terminal

sudo apt-get install mypaint

El resultat és aquest

MyPaint com substitut de ArtRage

Moodle és un vell conegut dels docents que no té preu i si no existirà caldria inventar-lo doncs facilita la interacció amb els alumnes i l’aprenentatge. Als centres de secundaria és molt utilitzat i també en molts centres de primaria.

Si sou usuaris de Moodle i llegiu aquest avís per favor col·laboreu en la seua traducció. Ens cal la vostra ajuda.